Ruta per la Barcelona màgica i misteriosa: mapa i itinerari

Diversió, cultura, arquitectura, gastronomia i fins i tot màgia i misteri. A Barcelona no hi falta res. Tant si ets amant de les esgarrifances com si et van més les il·lusions òptiques, Barcelona té encant per a estona. Anys d’història amaguen una infinitat de llegendes i enigmes sense resoldre.

Et proposem una ruta que posa els pèls de punta, a partir de cinc històries recollides per dues excel·lents guies temàtiques: ‘Misteris de Barcelona per no dormir’, de Sylvia Lagarda-Mata, i ‘Guía de la Barcelona Mágica’ d’Ernesto Milà Rodríguez.

El Liceu, sobre un antic convent

El Gran Teatre del Liceu, situat a la Rambla, és un dels edificis més representatius del passeig barceloní. Tot un temple a les belles arts on s’han representat les òperes més importants a la ciutat. No obstant, des de la primera inauguració el 4 d’abril del 1847, ha sigut un lloc marcat pel misteri. 

Els seus orígens es remunten al 1837, a la Societat Dramàtica d’Aficionats. Aquesta va edificar-ne la seu sobre les ruïnes d’un convent arrasat per un incendi al mateix segle. Durant les obres es van trobar restes d’antics monjos, un presagi que el misteri i la intriga marcarien per sempre aquest lloc.

Al llarg de la seva història ha viscut diversos infortunis. El 9 d’abril del 1861 es va incendiar per primera vegada. Sis mesos després es va inundar. El 8 d’abril del 1945 es va desplomar una part del sostre i el 31 de gener del 1994 es va incendiar per segona vegada. Es diu que després de cada desgràcia sempre s’ha trobat als voltants un paper amb els següents versos: 

«Soc un mussol

i vaig tot sol, 

si el torneu a aixecar, 

jo el tornaré a cremar» 

L’Hostal Flor de Lliri

Antigament els hostals eren coneguts pels seus exquisits guisats. Com més bons eren, més popular era l’antre. Caminant per l’encantador barri de Sant Pere a Barcelona, ens trobem amb el carrer del Pou de la Figuera. Un carrer fosc i amb cases de pedra. A excepció d’un forat entre cases, on hauria de ser el número 14.

La llegenda explica que el 1950 molts dels hostes que s’hi allotjaven van desaparèixer i mai més se’n va tornar a saber res. D’altres expliquen que hi havia una habitació en la qual el matalàs es plegava fins que asfixiava l’hoste triat, o que a la nit els mataven per robar-los, els esquarteraven i els els donaven de sopar als altres clients.

Avui dia no podem veure l’Hostal –que hauria sigut popular pels seus guisats, secretament de carn humana– però podem passejar per on hi havia l’entrada, que té un aire que congela. A més, la llegenda diu que, si es mira fixament la paret s’hi veuen diverses cares, suposadament les de la gent que van matar. 

Parada de metro Rocafort

A Barcelona hi ha parades de metro fantasma i fantasmes a les parades. La parada del metro de Rocafort (L1), una de les més antigues de la línia vermella (Hospital de Bellvitge-Fondo), és una estació a què s’atribueix molt mala estrella. 

Després de múltiples suïcidis (inclosos quatre en l’interval d’un mes), se la va conèixer com ‘l’estació maleïda’. També se la coneix pels diferents accidents que s’hi han produït. Es diu que s’han vist fantasmes caminant sobre la plataforma i les vies, una activitat paranormal que fins i tot hauria sigut captada per les càmeres de vigilància de l’estació. Anys abans de formar part de la xarxa de metro, l’espai havia servit de refugi durant la Guerra Civil.

Monestir de Sant Pere de les Puel·les

El monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona va ser un monestir benedictí femení, fundat al segle X pel comte de Barcelona Sunyer I i la seva dona Riquilda. Va ser un convent extramurs envoltat de camps de cultiu, on actualment hi ha el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

Una de les històries més esgarrifoses associades a aquest monestir és la de la mort del cavaller Pere Pals. Segons la tradició oral, quan hi ha lluna plena, si vens a les dotze de la nit, encara s’hi pot sentir una dona plorar. Pere Pals era un cavaller solter que vivia al barri de Sant Pere i sempre que podia anava a la missa que s’oferia al monestir per veure la seva estimada, una novícia. L’amor a primera vista dels dos joves va ser tan profund que van acordar fugir junts, però a l’arribar la cita de l’escapada –una nit de lluna plena a mitjanit– la novícia va veure com els llops devoraven el cavaller quan anava a buscar-la. 

Carrer de Joaquín Costa

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Al carrer Ponent de Barcelona, actualment anomenat Joaquín Costa, molt a prop del bar Casa Almirall, hi havia la casa de la famosíssima ‘vampira del Raval’. Enriqueta Martí va ser condemnada com a presumpta assassina de nens a principis del segle XX, tot i que la historiografia moderna ha posat en dubte els segrestos, les tortures i el proxenetisme que se li van atribuir. Fins i tot se la va acusar d’extreure la sang de les seves petites víctimes per fer tònics contra la tuberculosi; d’aquí ve el seu sobrenom.

Va ser capturada després de la desaparició d’una nena anomenada Teresita, que els seus pares van buscar tediosament fins que va ser reconeguda a través d’una finestra de la casa de Martí. Durant dècades es van atribuir a la seva finca sons semblants al laments de nens tancats al soterrani.