El nou delta del moderneig de Barcelona

Aquest format és molt comú a les grans ciutats dels Estats Units i a les capitals europees. A Nova York, San Francisco o Londres, entre moltes d’altres, hi ha una llarga trajectòria d’aquests espais que barregen cafè i ioga, o llibreria i pilates, o gastronomia i ioga; en definitiva, que estan dissenyats per passar tot el dia. A Espanya van arribar fa un parell d’anys, però de forma molt modesta i sense el boom que ha despertat en altres països. Per això, moltes vegades arriba gent a Frizzantmés perduda que Miguel Bosé al Mobile World Congress: «Però ¿què sou? ¿Una exposició de plantes? ¿Un centre de ioga? ¿Un restaurant?». La resposta ràpida seria: tot alhora. 

Per exemple, «pots venir a treballar, fer una classe de ioga en el teu descans, dutxar-te i continuar treballant sense haver d’anar a casa a canviar-te», assegura l’Alex, l’altre soci, ensenyant la gran taula de la segona planta, ideal per a tots aquells que continuen treballant des de casa i necessiten canviar d’aires amb més urgència que Meghan Markle a Buckingham. «O venir a dinar, fer ioga, prendre’t un cafè i quedar-te una estona socialitzant-te amb els teus companys», afegeixen. 

‘All day yoga’

És una altra de les funcions primordials d’aquesta tendència de l’’all day yoga’: teixir vincles. «El ioga serveix per connectar amb tu mateix, i la socialització, per connectar amb els altres. És imprescindible combinar els dos aspectes», expliquen. Amb aquesta intenció, organitzen diversos esdeveniments. Per exemple, les ioga raves, un nom que tot i que sona a una ruta del bakalao ‘fitnes’, no hi té res a veure. Una manera fàcil i ràpida de definir-lo és com una combinació de ‘brunch’ (per als moments per desconnectar i socialitzar-se) amb sessions de ioga. 

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

«Aquí el ioga és una cosa social, volem trencar amb la imatge que se’n té», continua la Sònia, «perquè només hi ha dos tipus de centre que el practiquen», o el típic gimnàs on sues més que al YouTube de Patry Jordán, o els centres budistes on sembla que en la matrícula hi ha inclòs un viatge al Nirvana. «Ni una cosa, ni l’altra, però amb coses de totes dues». És a dir, malgrat que segueixen «els preceptes tradicionals del ioga», busquen «la modernitat». De moltes formes, des de jocs de llums per projectar emocions durant l’exercici, fins a fer postures específiques que ajudin a corregir els problemes de la modernitat, com, per exemple, l’altra pandèmia del 2020: les cervicals destruïdes pel teletreball. 

Però no tot és ioga. Frizzanttambé té menjar («els clients se solen deixar una mitjana d’uns 12 euros per persona», diu l’Alex), activitats de ‘teambuilding’, ‘workshops’ (de sound healing amb bols tibetans, cerimònies de cacau o ‘static dance’, entre d’altres) i fins i tot exposicions d’art. És a dir, un oasi cultural, gastronòmic i saludable en plena Gran Via que intenta satisfer-te siguin quins siguin els teus gustos, com ho descriuen els socis. O una altra forma d’anomenar-lo, un espai que beu de tot el que sona a modern i a tendència i que promet convertir-se en el pròxim ‘place to be’.