'Sordo' i sis pel·lícules més sobre la resistència al franquisme

En realitat la guerra civil no es va acabar el 1939, almenys no per a tothom. Des del 1936, segons avançaven les forces franquistes, grups de defensors lleials a la República van trobar refugi a les muntanyes i des d’allà van continuar la lluita contra la repressió. No van tardar a ser batejats com els maquis. El moviment amb prou feines va durar més d’una dècada després d’acabada la guerra; la fragmentació de les forces polítiques antifranquistes i la dificultat dels guerrillers per trobar un recolzament popular són alguns dels motius que els van impedir assolir els seus objectius.

No obstant, els maquis han continuat vius a través de les successives mirades que el cine ha dedicat als seus guerrillers. En aquest sentit, si durant el franquisme aquests dissidents van ser retratats com a criminals o simplement com a homes equivocats o penedits, a partir de la transició van passar a ser vistos com a supervivents i fins i tot herois.

Els maquis tornen ara a la cartellera gràcies al ‘western’ Sordo. Ambientada al 1944, la pel·lícula explica la història de l’Anselmo, un membre d’un grup de guerrillers que perd l’oïda després d’un accident en una acció de sabotatge. Mentre l’exèrcit l’acorrala, la sordesa es convertirà per a ell en la seva acompanyant i el seu enemic més perillós, i per a nosaltres, en metàfora tant d’una Espanya que aïllada del món com de la incomunicació entre dos bàndols, que és a l’ADN de totes les guerres. L’estrena de la pel·lícula ens ofereix l’excusa perfecta per repassar alguns dels títols que, des d’enfocaments diversos, han donat testimoni d’aquesta resistència guerrillera.

‘Caracremada’ (2010)

‘Antibiopic’ que acompanya l’anarquista Ramón Vila Capdevila a través dels boscos de la Catalunya profunda, on va estar una dècada duent a terme la resistència al franquisme. Es tracta d’una pel·lícula d’aventures reduïda al seu esquelet –l’únic que aprenem de Vila són els detalls de la seva resistència quotidiana–, i el més a prop que el cine de postguerra ha estat de documentar amb realisme el sofriment dels que van continuar la lluita pel seu compte.

‘Silencio roto’ (2001)

Explica la lluita dels guerrillers antifranquistes a les muntanyes des del punt de vista de les dones que esperen i pateixen als pobles, a través de la història d’una noia que s’enamora d’un col·laborador dels maquis, i que entrarà en contacte amb la repressió política i la por col·lectiva.

‘El corazón del bosque’ (1979)

El 1952, el mític guerriller conegut com ‘El Andarín’ continua amagat i assetjat en la clandestinitat de la muntanya asturiana. Quan el seu vell camarada Juan torna de l’exili i intenta convèncer-lo que deixi la seva lluita solitària i marxi lluny d’allà, poc imagina que ‘El Andarín’ ha estat mantenint relacions amb la seva germana.

 ‘Los días del pasado’ (1977)

Explica la història d’una jove mestra que sol·licita una plaça en un poblet de Cantàbria amb l’esperança de trobar el seu nòvio, antic combatent republicà que continua amagat als boscos amb una petita patrulla de maquis. No tardarà a trobar-lo per reprendre una relació de futur incert.

 ‘La paz empieza nunca’ (1960) 

Notícies relacionades

Temples dedicats a les dives del pop

La vil·la on passen coses sensacionals

Exemple paradigmàtic del tipus de retrat negatiu que el cine oferia dels guerrillers antifranquistes durant la dictadura. Contempla un grup d’amics falangistes que, abans de la guerra civil, somien en una revolució que transformi Espanya i difonen les seves idees entre la població. A l’esclatar la contesa, un d’ells, membre actiu del bàndol nacional, s’infiltra entre els maquis i els convenç que els proporcionarà armes per continuar lluitant.

‘El laberinto del fauno’ (2006)

A més d’acompanyar la jove Ofelia mentre s’endinsa al món de fantasia del títol per escapar-se de la terrible realitat, l’obra mestra de Guillermo del Toro contempla el temible capità Vidal, que no dubta a recórrer a mètodes com ara l’apropiació d’aliments de la població civil, la tortura i l’assassinat per acabar amb els últims vestigis de la resistència republicana.