'Blade Runner', i el demà es va fer avui

Després d'anys d'espera i una successió de rumors, 'Blade runner 2049' arriba avui als cines. ¿Aconseguirà fer-nos oblidar la seva predecessora? No ho tindrà fàcil: 'Blade runner' (1982) segueix sent considerada una de les obres més revolucionàries de la història de la ciència-ficció, en gran mesura perquè bona part del que va imaginar fa 35 anys sobre el nostre present ha resultat ser profètic.

Ànimes metal·litzades

'Blade runner' va imaginar un 2019 en què la intel·ligència artificial ha arribat a tal grau de desenvolupament que els androides són superiors als humans, no només intel·lectualment sinó també físicament. A dos anys d'aquest futur fictici de la pel·lícula, sabem que d'aquí uns anys la robòtica envairà molts sectors professionals i que, per tant, moltes feines quedaran obsoletes. Els experts auguren que una renda bàsica universal serà l'única opció de bona part de la població per evitar la pobresa. Stephen Hawking ha arribat a afirmar que la intel·ligència artificial «podria significar el final de la raça humana».

Probablement cap de nosaltres estarà encara viu quan els robots pensin i sentin com els replicants de 'Blade runner' i siguin tan indistingibles de nosaltres com ells. Això, en tot cas, no significa que no ens hem de començar a plantejar qüestions ètiques sobre les vides d'aquestes màquines -¿en quins casos, per exemple, podria estar justificat que una màquina tingués dret a matar?- i a regular les nostres relacions amb elles.

El retorn de Babel

Entre els impagables personatges que habiten 'Blade runner' hi ha Gaff (Edward James Olmos), el fosc policia rival de Deckard, que es comunica amb una llengua macarrònica coneguda com a 'interlingua', barreja de japonès, espanyol, alemany, anglès i altres idiomes estesos pels carrers de Los Angeles. La seva figura ha resultat ser premonitòria d'un present en què a les grans ciutats del món dialoguen entre si multituds de cultures, accents i tradicions. Així mateix, el retrat que el director Ridley Scott va fer de l'urbs com un basar d'influències asiàtiques es pot entendre com un reflex de la por amb què els Estats Units afronten en l’actualitat el creixement econòmic dels seus rivals, principalment la Xina. La diferència és que, si en els primers llocs de la llista de les fortunes més grans del món el 2017 hi ha noms com el mexicà Carlos Slim i el xinès Wang Jianlin, dalt de tot de la piràmide social de 'Blade runner només' hi havia homes blancs.  

Jungles d'asfalt

El paisatge urbà dissenyat per la pel·lícula, compost per fumejants cuines al carrer, monumentals gratacels i mastodòntiques pantalles publicitàries, sembla haver sigut el model en què es van inspirar els arquitectes de les ciutats més ultramodernes del 2017, com per exemple Xangai o Singapur. Cert que els cotxes voladors segueixen sense circular pels nostres cels, encara que la companyia eslovaca Aeromobil assegura que a partir del 2020 en començarà a comercialitzar el seu primer model -a preu d’or, per descomptat-. Pel que fa a la resta dels 'gadgets' que decoren les escenes del film, com les rudimentàries interfícies informàtiques o les cabines videotelefòniques, pertanyen a un futur que ja ha sigut superat fa temps. Encara més anacrònica, això sí, resulta la quantitat de personatges de la pel·lícula que fumen constantment, fins i tot en espais públics tancats. 

La piràmide social

Segons 'Blade runner', el món del 2019 és una societat partida literalment en dos, en la qual hi ha els que tenen i els que no, un món on els rics viuen literalment damunt dels pobres en torres luxoses o emigren a les colònies extraterrestres amb els seus criats/esclaus, mentre que les masses s’amunteguen a peu de carrer. Actualment, al planeta hi ha 62 persones que, juntes, sumen la mateixa riquesa que els 3.000 milions de persones més pobres del món. El de 'Blade runner' és un món decrèpit on l’ordre social s’ha trencat i on aquells que l’elit considera prescindibles són disparats al mig del carrer simplement per intentar viure com els altres. Es tracta d’un escenari que resultarà tristament familiar a qualsevol que tingui el costum de veure les notícies en aquest 2017.

Un planeta malalt

Notícies relacionades

Manresa acull el món de Playmobil

L'albergínia blanca torna per quedar-se

Espècies animals extingides, pluja permanent, aire completament contaminat… El 1982, Ridley Scott va donar per fet que quatre dècades després el planeta estaria en un estat deplorable i, com bé sabem, no s’equivocava: malgrat el que diguin Donald Trump i algun altre negacionista, l’escalfament global provocat per la nostra addicció als combustibles fòssils està provocant la fusió de les glaceres i tot un catàleg de desastres naturals i humans. 

El ciberpunk fet realitat

'Blade runner' va parlar de la creació de vides en laboratoris molt abans dels avanços en la investigació amb cèl·lules mare, la modificació genètica i la seqüenciació del genoma humà. La pel·lícula es considera obra fundacional del ciberpunk, subgènere de la ciència-ficció que té entre els seus temes de capçalera la possibilitat de substituir amb maquinària parts dels cossos que se’ns van adjudicar al néixer, i fa temps que això va deixar de ser cosa del futur. ¿Qui no té peces de plàstic o metall incrustades al cos? ¿Qui no ha pensat alguna vegada a implantar-se un fetge de titani per poder beure whisky sense mesura? Molts donen per fet que els humans estem a prop de ser immortals. Però, ¿no és precisament la nostra essència finita el que ens fa humans?