Antonio Corgos i un mirador de carretera que no ens podem saltar

«M’agrada Barcelona». No és la frase de cap anunci sinó tres paraules que murmura Antonio Corgos mentre observa les vistes des d’un petit aparcament que hi ha a la carretera de Vallvidrera. Ho diu convençut.

L’exsaltador de longitud, amb un rècord de 8,23 metres que va estar gairebé 20 anys imbatut (del 1980 al 1999), exerceix de fan de la seva pròpia ciutat i moltes vegades, quan surt de treballar de Sant Cugat, s’atura en aquest racó per delectar-se amb la metròpolis als seus peus. La immensa majoria passa de llarg, però ell no se salta el plaer de parar uns minuts i quedar-se absort davant la panoràmica, sobretot, quan comença a fer bon temps.

Notícies relacionades

Un DeLorean es passejarà el dia 29 per Barcelona

Els camins de la tramuntana

«Sembla mentida però encara ara, quan identifico algun edifici, em fa gràcia sentir-me dir: ‘¡Mira, la Sagrada Família!, ¡mira, l’Estadi Olímpic!, ¡mira, els vaixells!’». Una manera molt bonica de deixar enrere les intenses jornades de treball del que va ser 16 vegades campió d’Espanya, doble subcampió d’Europa i doble diploma olímpic en tres Jocs, i que ara és entrenador de salt de longitud i triple salt al CAR i director tècnic i entrenador del club Muntanyenc, tots dos a Sant Cugat.

«Crec que Barcelona és una ciutat molt bonica que disfrutem poc. Els turistes la coneixen més que nosaltres. Almenys des d’aquí es pot paladejar la seva bellesa i immensitat en una ullada». Corgos s’enduria allà a dalt els guiris al final de la seva visita, perquè ubiquessin al mapa que es desplega davant els seus ulls els edificis que han visitat. Però no hi viuria perquè Gràcia, el barri on resideix («el meu poblet»), l’atrau massa i perquè té por que, si veiés aquesta panoràmica cada dia, al cap de dues setmanes ja no li prestaria atenció i no la disfrutaria tant.