Sofia Ellar, tot va començar a Instagram

A aquestes altures ningú dubta del poder de les xarxes socials ni de com han revolucionat el món de la música. «Ya nada volverá a ser como antes», que cantava El Canto del Loco quan ni tan sols existia Instagram, la plataforma que Sofia Ellar va veure claríssim que havia de ser la primera a explotar. 

Aquesta noia de 24 anys, nascuda a Londres però establerta a Madrid, es va dedicar a penjar fragments de les seves cançons i... val més que la història l'expliqui Ella(r) mateixa. I des del començament: ¿què la va impulsar a fer-ho?

«Estava estudiant Administració i Direcció d'Empreses. Era bona en màrqueting, finances... i l'últim any, com a treball de fi de grau, quan ens van demanar elaborar un model de negoci, se'm va acudir plantejar una aspiració que mai havia cregut factible, perquè jo cantava des de petita, ¿eh? El primer que vaig fer va ser buscar (i registrar) un nom artístic. Se'm va acudir jugar amb les inicials dels meus cognoms (Lecubarry i Ruigómez) però en anglès, posant-les tal com es pronuncien, i ho vaig escriure d'una manera bonica. Després vaig contactar amb gent de la indústria per donar entitat a la tesi. I mentre ho anava fent, m'anava adonant que la digitalització de la música és molt apassionant. Amb la tecnologia ha sorgit un model més modern, en què l'artista pot ser independent. Això sí, exigeix molta constància, ja que tens el triple de competidors. Em vaig motivar tant que em vaig creure el paper. Vaig començar a pujar petits fragments de cançons i vaig comprovar que les xarxes socials són estadística pura i dura: al principi, el 70% dels meus seguidors eren nois, i la resta, noies. I ara és al revés».

ASSAIG I ERROR

¿Quin és el perfil tipus dels teus seguidors? «Són joves, adolescents que se senten identificades amb les meves lletres. Vaig debutar en anglès, però em vaig passar al castellà. Fent assaig i error, també em vaig adonar que prefereixen veure'm desenfadada, natural. Com més m'arreglava, menys likes tenia. No volen una dona fatal. El públic està responent de tal manera que em quedo al·lucinada. Tinc 103.000 seguidors a Instagram a qui considero la meva 'fanília' [sí, amb ena de fan]».

Sofia Ellar no es va limitar, evidentment, a Instagram. Les seves primeres peces les va publicar a SoundCloud­ i la seva projecció es va fer evident a Youtube (hi té el seu propi canal) quan alguns dels seus temes, com 'Amor de anticuario', van superar el milió de visualitzacions. 

El febrer del 2017 va llançar a iTunes i Spotify el seu primer disc, 'Seis peniques', i amb la peça 'Segundas partes entre suicidas' va aconseguir el segon lloc de popularitat a Espanya (a Spotify). Diu que ara com ara ja no interpreta cap paper. «Soc jo, i el millor és que ¡a la gent li agrada! Les xarxes socials, ben utilitzades, són un plus que permeten que la gent comparteixi el seu talent».

PARAULES QUE S'ENLLACEN

En aquest primer disc, amb peces bilingües com 'Boots & Cats', hi ha cançons de diferents èpoques. «Hi ha lletres més infantils, sobre el típic primer amor, altres de més madures... Cançons que podrien formar part d'una saga i amb paraules que les uneixen, que les enllacen. Hi ha lletres en què parlo del meu amor pels animals i altres que són una paranoia, com 'Mad Man', en què m'imagino un tio carregant-se la Terra. El missatge que vull transmetre és que els joves tenim el poder de canviar les coses. No en un dia, és clar. Però l'important és actuar». 

Sofia Ellar anuncia que l'1 de desembre estrenarà un tema sobre el drama dels refugiats i que els diners que recapti els destinarà a alguna associació que s'encarregui d'ajudar-los.

La cantant va formar una banda de músics per poder enfrontar-se a concerts com el que oferirà a BARTS, el 6 de juliol (Festival Grec). «Barcelona és la ciutat on més se m'escolta», explica, feliç. 

Notícies relacionades

Sant Isidre mostra l’essència del Solsonès

Lleida: molt per descobrir

«Faré un xou dinàmic, amb moments canyers i altres sense micròfon per tocar 'Así no' -una de les seves primeres cançons, que va escriure amb l'ajuda de la seva mare-, en què demano que desin els mòbils i ningú em filmi, perquè els quedi gravada al cor».

En la línia de Robe Iniesta (encara que estigui als antípodes), que fa poc va fer la intel·ligent crida: «Si ho graves, t'ho perds».