On Catalunya

HORTICULTORS URBANITES

Fes del teu balcó o terrassa el millor hort de Barcelona

¿Fart que els cogombres no tinguin gust? Deixa't guiar i podràs compartir la generosa collita amb el veí que ha regat en la teva absència

10
Es llegeix en minuts
Núria Martorell
Núria Martorell

Periodista

ver +

¿Fart que et diguin pixapins? ¿Que els tomàquets i els cogombres no tinguin gust? D’acord, ets de ciutat, però pots fer ­callar boques i omplir la teva de delicioses hortalisses si et deixes guiar. Els ­‘testhorts’ comencen a ser una plaga. I és que ser-ne és més fàcil del que sembla

Abans de res: qualsevol, fins i tot el (suposat) inepte, es pot convertir en horticultor urbanita. A més, tampoc és excusa la falta d'espai i d'hores de sol. Com tot en la vida, sempre hi ha nivells (i condicions a favor).

Però amb dedicació -¡i si segueixes els nostres consells!- fins i tot pots aconseguir que la collita sigui generosa. I, posats a fer, tu també: ¿t'imagines regalant l'excedent de tomàquets cirera al veí que ha regat en la teva absència?

En la jardineria -en general- i en l'horticultura de balcó i terrassa -el tema que ens afecta-, hi ha un clar component emocional que brotarà, segur, la primera vegada que et mengis, per exemple, la carnosa pastanaga que ara se et sembla (i amb raó) que té més gust i més propietats que mai.

Tot és candidat a ser tunejat per convertir-se en test, però hi ha uns requisits mínims. Els experts parlen de volums per referir-se a la mida del contenidor. Una galleda de pal de fregar equival a uns 14 litres, el que necessites, per exemple, per plantar pebrots i bledes. Però de moment parlem de centímetres: indispensable que en faci 20 d'alt (el pam que necessiten les arrels per créixer al seu aire). Important: ha de tenir sempre orificis a sota perquè surti l'aigua de reg que sobra.

TAULES DE CULTIU

A molts gardens venen còmodes taules de cultiu (no t'hauràs ni d'ajupir). Però Ester Casanovas -àlies 'Picarona' quan exerceix d'experta horticultora- t'ensenya als seus tallers a triomfar amb un simple sac de terra (especial per a horts), en què tu obres els forats de drenatge i l'orifici de dalt -amb dos petits talls en forma de creu-, on col·locaràs el planter (la versió mini de la planta, vaja).

Un clàssic és recórrer a l'ampolla de plàstic.

La manera que més m'agrada (i la més apanyada) és la següent: fas miniforats al tap, talles l'ampolla per la meitat i la part de dalt la col·loques invertida sobre la de sota. Serà el teu petit test (comença amb maduixes i triomfaràs).

Disposada així, el cul de l'ampolla li donarà estabilitat i et servirà per recollir l'aigua de més amb els seus corresponents nutrients, que reutilitzaràs per tornar a regar.

ADDICTA AL RECICLATGE

Per cert, és molt probable que acabis enganxat al reciclatge. Picarona ha convertit en minihorts des d'una bota vella fins a un vàter que va trobar al carrer i ara llueix a la terrassa de la seva amiga. "¡Déu-n'hi-do com impacta! -exclama l'autora del recomanable llibre 'Hortelanos de ciudad' i del completíssim blog www.picaronablog.com–. Vaig caminant i no paro de veure possibles testos, pals per a les tomaqueres... Se’m desferma l’instint reciclador", riu..

Picarona, en un taller. FERRAN NADEU

HORTS VERTICALS QUE REDUEIXEN LA CALOR DE LA CASA

A l'Aula Ambiental del desconegut Bosc Turull (a Gràcia) ofereixen tallers impartits per professionals que ensenyen, fins i tot, a convertir caixes en horts verticals, que fixaràs al cap d’uns mesos a la paret i amb les quals crearàs un mur vegetal que reduirà la calor de la casa. Però per fer-ho, més que tenir mà verda –com es diu de qui té bona mà amb les plantes–, has de ser un manetes amb el bricolatge.

Caixa de porexpan, ampolla, regadora... tot és candidat a convertir-se en test.

No t’estressis: recorda que un test normal i corrent et pot servir (sempre que no aspiris a recol·lectar melons, síndries i carbasses, és clar). Passem doncs a parlar del substrat, que és com s’anomena la terra dels horts.

UN BON CULTIU

Per cert, si tens la idea de recuperar un test que vas relegar a l’oblit en una cantonada del balcó, pensa que haurà perdut els nutrients, així que canvia la terra per un substrat esponjós (que permet que respirin les arrels i reté la humitat), lleuger (no interessa que pesi gaire) ¡i nutritiu!

Picarona sempre diu que amb el reg l’únic que fas és sa­ciar la set, però no ens hem d’oblidar del menjar. Sí, ja hem dit que comercialitzen sacs especials per a horts, però pots preparar-la tu mateix barrejant  un 40% d’humus (adob que fabriquen els cucs) amb un 60% de la màgica fibra de coco (que has de submergir abans en aigua una bona estona i comprovaràs que la mida augmenta de forma espectacular).

Una vegada feta la barreja, omple el contenidor deixant un parell de centímetres de marge, perquè no caigui quan reguis. I no l’aixafis gaire.

Planter de Pitort, a Viladecans. DANNY CAMINAL

SI NO TENS SOL, NO ET RENDEIXIS

Si el teu balcó o terrassa estan orientats al sud, estàs de sort. I si disposes de sis hores de sol com a mínim, ¡bingo! Però com que això no es pot triar (com tampoc pots enderrocar l’edifici del davant que et tapa vistes ¡i llum!), si aquest no és el teu cas, actua en conseqüència.

El més intel·ligent és que descartis les plantes de fruit (pebrots, albergínies, tomàquets...). Et sortirien raquítiques i estèrils. I prova amb enciams, bledes, canonges, ruca, alls, porros, raves i espinacs. Però compte amb l’aliment secret de la força de Popeye: si el sol és gairebé nul, acumula a les fulles nitrits que poden ser tòxics. Tampoc tindràs problemes amb les plantes aromàtiques. I no t’oblidis mai de la indispensable alfàbrega, encara que el teu hort sigui assolellat. És un excel·lent repel·lent d’insectes.

Planter d'enciam llombard. FERRAN NADEU

¿COM PLANTAR I REGAR?

Rega el substrat i remou-lo perquè s’airegi. Si optes per llavors, no les enterris gaire, perquè moriran en l’intent de treure el caparró –i si és planter, enfonsa l’arrel fins a la base–. Al principi, proporciona’ls força aigua per mantenir la humitat mentre dura la germinació. I com més creix la planta, més s’ha de regar.

Però un error molt habitual és excedir-se. ¡Moltes hortalisses moren ofegades perquè es podreixen les arrels! Picarona fa una comparació pastissera molt pràctica: igual que punxes el pa de pessic amb un escuradents i quan surt sec és que ja està fet, introdueix el dit a la terra. A vegades només està seca la part superficial, no l’interior. I deixa que la planta i el test et parlin: si està marcida o si piques el recipient i sona buit, ¡cap a buscar la regadora!

L’aigua de pluja és la millor. Recull-la sempre que puguis. La de l’aixeta, en canvi, l’hauràs de deixar reposar un dia perquè el clor s’evapori. Ah, i a l’hivern rega al matí, mentre que a l’estiu serà millor que ho facis al capvespre (evitaràs pèrdues d’aigua per evaporació).

Planter d'enciam de Ca l'Agustí. FERRAN NADEU

Recorda que has de separar les llavors i el planter segons l’espècie (si les ajuntes gaire, fracassaràs). Alguns necessiten més distància. Les tomaqueres, les mongetes i els pèsols, per exemple, exigeixen el seu espai (uns 50 centímetres) i requereixen canyes per guiar el seu creixement.

ESTUDIO ANVERSAL

I has de saber que hi ha plantes que es porten molt bé entre elles (com els espàrrecs i els tomàquets, o els enciams i les cebes) i altres que es perjudiquen si estan de costat (a l’última pàgina del suplement et parlem de ¡la guerra de les hortalisses!).

No t’oblidis d’adobar dos o tres mesos després de la plantació. I memo­ritza tres símbols químics que trobaràs indicats en molts preparats: el ni­trogen –afavoreix que creixin les ­fulles–, el fòsfor –reforça la resistència de la planta i ajuda a desenvolupar les arrels– i el potassi –afavoreix la ­floració i el desenvolupament dels fruits.

¿I què passa amb els adobs casolans, com el pòsit del cafè? Doncs que és un pèl àcid i podria canviar el pH del substrat si n’hi poses gaire.

Però amb moderació l’hi pots escampar en època de floració perquè és ric en potassi.

INSECTES I MALALTIES

Si vols que les teves flors siguin pol·linitzades i donin fruits, ha de fer un pas més: atraure abelles, papallones, marietes (¡són meravelloses perquè es cruspeixen el pugó, se n’arriben a menjar 400 al dia!)...

Tenir a prop de l’hort, o a dins mateix, flors acolorides com les vistoses caputxines és una bona jugada. A més ¡resulta que te’n pots menjar les flors i les fulles!

Helena Laveda, a la centenÀria Ca l'Agustí. FERRAN NADEU

¿I què es pot fer per fer creu i ratlla als animals i a les plagues que malmeten la collita? "Si trobes alguna anomalia a les plantes, és bàsic po­sar-hi remei ràpidament", aconsella ­Helena Laveda, que fa 20 anys que s’encarrega del planter de la centenària Ca l’Agustí.

Planter de tomàquet. DANNY CAMINAL

Si l’opció de les aromàtiques repel·lents de bestioles no és sufi­cient, recorda que "hi ha tractaments fitosanitaris a base de productes bio (al mercat n’hi ha una àmplia gamma) que t’ajudaran. És important que el teu hort sigui ben ecològic. Però si et decantes pels productes sintètics, no t’oblidis d’utilitzar la dosi adequada i respectar el termini de seguretat a l’hora de la recol·lecció. Només així evitaràs que siguin perjudicials per a la salut. L’important és identificar el problema, ja sigui una plaga o alguna malaltia. I, davant el dubte, acudir a un centre de confiança que t’assessori".

Laveda insisteix en la importància de "no explotar la taula de cultiu". "A més d’impedir que creixin les plantes i absorbeixin els nutrients essen­cials, provoques, precisament, un clima propici per a plagues i malalties".

LA RECOL·LECCIÓ

No t’impacientis. És important saber quant de temps ha de passar des que sembres fins que pots començar a recol·lectar. Hi ha plantes molt agraï­des, com la bleda. No requereix gaire llum, es recomana sembrar-la a la primavera (però és apta tot l’any) i, com passa amb l’enciam, en pots anar consumint les fulles de l’exterior mentre segueix creixent. El bròquil, en canvi, necessita ¡fins a 40 setmanes!

El meu hortet urbà és al carrer de València. ÁLVARO MONGE

¿ON COMPRAR?

Els testhorts ja són una tribu. I cada vegada més gardens i establiments de tota mena van omplint les prestatgeries de tot el que necessites per convertir el teu balcó o terrassa en un hort urbà. Recomanem la cèntrica i coqueta El meu hortet urbà (València, 121) i la còmoda Ca l’Agustí (Pere IV), amb pàrquing i tot. A totes dues hi pots comprar taules de cultiu de fusta o galvanitzades, terres (la fibra de coco i l’humus, que no hi faltin), adobs diversos, plantes, planter, llavors, vermicompostadors, amb els cucs californians inclosos per fer tu mateix l’adob...

DEL BALCÓ A LA PARCEL·LA

I si això de l’hort urbà és només un primer pas, si el teu somni és ser un horticultor amb totes les de la llei, no dubtis a anar a Pitort (Camí de Pitort, Viladecans), on a més de vendre’t planters i adobs boníssims et lloguen parcel·les de 100 metres quadrats, amb els seus regs automàtics, electricitat, vigilància assegurada, servei de barbacoa... I no solament això: els seus consells van a missa.

Ho porten tres socis trempats: Xavier Calbet, Pedro Soto Cándido Barrera. I molt aviat obriran una agrobotiga a la carretera antiga de València (també a Viladecans), amb fruita i verdures que ells mateixos cullen al Baix Llobregat. A Pitort també tenen fins i tot cultius hidropònics (una tècnica en què no necessites substrat), on planten unes maduixes que et deixen estabornit.

El trempat Pedro Soto, un dels tres socis de Pitort. DANNY CAMINAL

PROPOSTA PER A 'DUMMIES'

Notícies relacionades

L’hort d’interior hidropònic s’està estenent cada vegada més. A Ikea mateix en tenen un que et venen amb unes llavors que germinen en taps d’espuma absorbents instal·lats en una safata que autoregula l’aigua que necessiten, i porta incorporada una làmpara solar. Creixen sense terra ni sol, ¿t’imagines? Doncs resulta que aquest sistema compta amb el suport de la Universitat Sueca de ­Ciències Agrícoles.

TERRA A LES UNGLES

El romanticisme a fer punyetes. Tan fantàstic que és tacar-se les mans, que la terra se t’incrusti a les ungles, observar les necessitats de les plantes i satisfer-les (¡són tan agraïdes!), desen­terrar aquella pastanaga que ja es comença a mostrar, com dient: "¿Com va tot?"... Per cert, si coneixes algú que tingui un conill, els seus excrements et poden servir d’adob. Però això dona per a una altra pel·lícula, tan animada com és l’horticultura.

Temes:

Botigues