Una 'Yerma' que fa 'botellon'

Yerma i Juan ja fa 24 mesos que estan casats després d’un matrimoni de conveniència, a gust del pare d’ella. Un temps més que suficient perquè al poble es comenti el perquè no queda embarassada. Ell només pensa en la hisenda, ella en aquesta maternitat no culminada. La seva vida només té sentit com a mare, i per això pateix fins a la desesperació amb un marit que no sembla entendre-la. Tot al contrari que el pastor Víctor, un vell amic, amb qui sí que va tenir un dia el foc interior que no troba quan el seu marit l’abraça. A poc a poc, la frustració de Yerma creix i creix, demana ajuda i no en troba, i la seva sang s’enverina. Mal assumpte.

Ja ho van fer amb Shakespeare, en les seves ver­sions de 'Hamlet' i 'Romeu i Julieta', i ara revisen un altre dramaturg de renom i una de les seves peces clàssiques: Federico García Lorca i Yerma. Són la tropa de Projecte Ingenu,, un nom adequat com pocs per a un grup de joves sorgit el 2013 després de llicenciar-se a l’Institut del Teatre.

En aquest temps, sota la tutela del director Marc Chornet, han bastit un teatre nu, sempre a foc lent, coral, amb la naturalitat lluminosa pròpia de la joventut i el batec imaginatiu per a les seves posades en escena. Així torna el grup amb una de les punyents tragèdies de Lorca, de l’època de La casa de Bernarda Alba i Bodas de sangre. Totes dibuixades al voltant de personatges femenins marcats per la frustració i la incomprensió. Al llindar d’un tràgic destí.

No és possible un muntatge de 'Yerma' sense una gran protagonista. I hi és: la mirada d’Alba José atrapa sempre en el seu descens emocional, en el qual tampoc falta la defensa de la seva honra. De la tímida llum de l’inici, quan encara confia a quedar-se embarassada, a la recerca desesperada del gir que canviï la seva vida. Alba José té una cort que la secunda bé, amb l’amiga María (Ariadna Fígols), la Vella (Isabel Soriano) o les noies (Roser Tà­pias i ­Cristina López). Són les que li canten a Yerma: «'¡Ay de la casada seca!/¡Ay de la que tiene los pechos de arena!...'». Tà­pias mostra un magnètic embruix en l’escena de la romeria. Aquesta és una funció de dones, i Martí Salvat sempre dona un to ombrívol al desbordat Juan, mentre Xavier Torra es desdobla com a Víctor i protagonista en l’encanteri de la romeria.

EL TOC CONTEMPORANI

Notícies relacionades

Potets de larva de mosca

Dues mil·lennistes ocupen els escenaris

En la 'Yerma' de Projecte Ingenu i de Chornet té tant valor el treball interpretatiu com el joc amb l’espai, a partir de la brillant escenografia de Laura Clos. La defineixen un llit i un terra de sorra seca com a símbol de l’esterilitat. Un espai que es transforma al llarg de l’obra amb uns ceps de vinya que creixen i maduren en un suggerent canvi cromàtic i temporal.

El toc contemporani arriba amb el mòbil que usa Yerma per parlar amb una pitonissa, el 'botellon' amb les amigues, el predictor que no dona la bona nova esperada, el vestuari de Marta Rafa d’adolescents d’avui o la cançó 'Me muero por conocerte', d’Álex Ubago. No arriba a grinyolar, però potser sí que xoca davant la força del simbolisme lorquià.