Dues mil·lennistes ocupen els escenaris

Brillen amb llum pròpia envoltades de consagrades estrelles. Elisabet Casanovas és la més jove i descarada de les singles de Rodoreda, O sigui, d'aquelles dones de 'La senyora Florentina i el seu amor Homer' que acaben donant-los la puntada de peu als homes, i brinden per això. Això passa a la vitalista versió de Sergi Belbel que acull el TNC.

Mentrestant, a l'altra punta de la ciutat, el Lliure de Montjuïc, Elena Tarrats es posa en la tendra pell de Hedvige a 'L'ànec salvatge', de Henrik Ibsen. Acaba pagant els plats trencats, però abans serveix una exquisida interpretació sota la batuta de Julio Manrique. Les dues grans sales de Barcelona, rendides a un parell de principiants. Aquí hi ha fusta.

JOVES PROMESES

"Zi, zenyora, zoc la minyona...". Així, parlant papissot i amb gràcia, es presenta en el seu debut teatral una 'fabuloza' Casanovas. És Zerafina, la serventa de la Florentina, però apunta molt alt. Alumna avantatjada del professor Merlí, va donar les campanades de Cap d'Any a TV-3 i ara les dona, en singular, cada nit davant una platea entregada. La seva ha sigut una estrena de traca.

Notícies relacionades

Un Nadal de joguina

Un pessebre de muntanya al Bages

Als seus 22 anys desprèn una frescor, una espontaneïtat i una vis còmica que destaca, i ja és dir, entre el floret d'esplèndides veteranes -Mercè Sampietro, Margarida Minguillón, Carme Callol i una hilarant Teresa Urroz- d'un muntatge amb el qual Belbel ha buscat, i ho ha aconseguit, complaure el gran públic. Ha posat un vernís primaveral i humorístic a les soledats amoroses de la Florentina i el seu cor de veïnes i confidents. Flors i cançons per enterrar els funestos prínceps blaus i celebrar la vida i l'amistat. I l'arribada d'aquesta Zerafina, reina de cors i que, "una mica embarassada", es nega a cavalcar sobre els desitjos del mascle de torn.

En l'hivern d'Ibsen -impecable posada en escena de Manrique- Tarrats també aconsegueix robar-nos l'ànima amb un personatge als antípodes. Amb molt més recorregut que Casanovas en l'art de la ficció (ha fet tele, cine, teatre i té dos discos), Tarrats dibuixa amb enorme sensibilitat l'adolescent ­Hedvige. L'obra dispara contra l'idealisme integrista, patològic, representat en un fill venjatiu, Gregor (esplèndid Pablo Derqui), entestat a desenterrar una veritat dolorosa. Encara que per fer-ho destrueixi la felicitat d'una pobra família. Veritat destructiva davant mentida piadosa, i enmig una Hedvige incapaç de matar una mosca. I menys un ànec.