Hotel Cochambre i les seves versions esbojarrades

A l'Hotel Cochambre, relata el teatrer Benito Inglada, «s’hi van allotjar les millors estrelles de la cançó, i això que no tenia ni una estrella. Érem quatre treballant -afegeix-, més jo: el conserge. Des que el van expropiar, interpretem [de manera cochambrosa] les cançons dels que van ser els nostres il·lustres clients: Bob Esponja, El Fary, Camilo Sesto, Julio Iglesias...». 

Hotel Cochambre, la despendolada banda que justifica així el seu nom, va néixer el 2000 i està a full: «Més de 130 concerts a l’any, sobretot en festes majors». Des del 2004, els fans saben on trobar-los segur: a Luz de Gas, cada últim dijous de mes (la pròxima cita és el 23).

El cantant és cons­cient  que van trobar la «fórmula màgica»: interpreta versions amb desimboltura i ironia, i les enllaça exercint de graciós monologuista. Els seus concerts sobrepassen les dues hores, al seu jukebox hi ha fins a 100 peces, recorren molt al medley i actualitzen el repertori segons els èxits del moment. «Per exemple, vam incloure 'La bicicleta', de Shakira i Carlos Vives, i ens dona molt joc».

Gresca, sí, broma, molta, però tots són bons músics, amb una trajectòria que els avala. Benito és de Múrcia, va treballar 12 anys a Ediciones Destino i en fa 17 que es dedica a la música: «Al meu edifici soc bastant popular», riu. «Pots afegir que les seves influències són Julio Iglesias i Miliki», intervé el guitarrista, Miguel Pino.

Miguel és de Barcelona, té el seu propi estudi de gravació, ha sigut productor d’Izal, El Niño de la Hipoteca, ha tocat amb Ojos de Brujo, Beth... «I aquí soc guitarrista ras. No tinc ni micro», diu amb el seu afable somriure.

Al caixó hi ha Danny Navarro. «Soc de Sants i estic en edat de merèixer (40 anys). Tinc l’estudi MAS12Dbs, he sigut bateria de Dyango, de Coyote Dax...». El percussio­nista té una veuassa tan potent que li fan cantar... heavy. «El que s’ha de fer per lligar», sospira.

Notícies relacionades

Competició de ‘skate’ en una pista de disseny

Vestigis de la guerra a Celrà

Dani Marin, el baixista, viu a Cerdanyola, també ha col·laborat amb El Niño de la Hipoteca, Ojos de Brujo..., fa classes de música i és lutier de... caixons flamencs. I Diego Marín (teclats) és de Viladecans i als concerts canta, prodigant sentiment, Noches de Bohemia –¡que bé que reivindiquin Ray Heredia!–. «Des que soc a Cochambre, faig rap, big box, ¡de tot!».

«Benito em va trobar delinquint pels carrers –afegeix–. Estava amb Raúl Pulido i érem els teloners d’Antonio Orozco. Abans, havia tocat amb Bosquimano (una banda mexicana), Dani Flaco i amb Las Desenmascaradas, que fan flamenc-punk». La versatilitat és clau al grup. Es garanteixen nits boges a l’Hotel Cochambre.