Pelé, la vida de cine d'un déu del futbol

'Pelé: el naixement d’una estrella' no vol enganyar a ningú. El seu títol ho deixa clar: parla del que per a molts segueix sent el millor futbolista de la història, i ho fa fixant-se en els seus anys formatius. Al veure-la, torna a quedar clar que el futbol i les pel·lícules comparteixen quantitat de coses. Tots dos són a la vegada art i entreteniment, tots dos poden proveir escapisme i inspiració i herois amb els quals somiar i identificar-nos, i tots dos poden arribar a obsessionar-nos. No és estrany, doncs, que el cine faci dècades que intenta explicar què és el futbol per a centenars de milions de seguidors.

El futbol és una religió. Totes les religions tenen les seves divinitats i això precisament, un déu, és 'Pelé per a molts. El naixement d’una estrella' veu la llum poc després que ho fessin dos documentals dedicats al déu Lionel ('Messi', dirigit per Álex de la Iglesia el 2014) i al déu Cristiano ('Ronaldo', 2015). Abans es va estrenar el panegíric 'Maradona por Kusturica' (2008), en què el cineasta serbi es va cuidar d’ometre els aspectes menys amables de la vida del Pelusa.

I abans encara ho va fer 'Zidane: A 21st century portrait', o la figura de 'Zizou' convertida en un experiment audiovisual: 90 minuts de metratge centrats exclusivament en les evolucions del jugador sobre la gespa durant el Reial Madrid-Vila-real de l’abril del 2005, i acompanyats per l’evocadora banda sonora de Mogwai.

El futbol és més que un esport

Potser la pel·lícula sobre futbol més famosa, 'Evasió o victòria' (1981), el va retratar com un instrument de propaganda per als nazis i com el passaport a la llibertat per a uns presoners entre els quals hi havia Michael Caine i Sylvester Stallone (aquest aturant penals) i veterans de la pilota com Osvaldo Ardiles, Bobby Moore i Pelé –inoblidable el seu gol de xilena–.

A  'Offside' (2006), l’iranià Jafar Panahi va recórrer al bon humor per lamentar que al seu país a les dones els estigui prohibit entrar als estadis. 'The two Escobars' (2010) va analitzar la connexió entre el tràfic de drogues i l’auge del futbol a Colòmbia a principis dels 90, i 'El milagro de Berna' (2003) va recordar com la victòria d’Alemanya al Mundial del 1954 va contribuir al ressorgiment psicològic i econòmic del país.

El futbol és il·lusió

Nou de cada deu pel·lícules esportives són històries de triomf davant l’adversitat, i aquest també és el tema essencial de les ficcions futbolístiques. La protagonista de 'Quiero ser como Beckham' (2002) troba en la pilota la manera d’enfrontar-se als conservadors valors de la seva família sikh, i el de 'Buscant l’Eric' (2009) és un carter a punt de suïcidar-se que, després de fumar-se uns porros, comença a rebre visites al·lucinògenes d’Eric Cantona i a fer la seva vida gràcies a elles; a La copa (1999), dos tibetans refugiats en un monestir indi s’embarquen en una odissea per aconseguir veure la final del Mundial de França 98 per la tele; i la trilogia 'Goal' (2005-2009) és la crònica de com un jove mexicà, fill de jardiner, es converteix primer en titular del Reial Madrid i després en heroi del Mundial. Plena de gols a càmera lenta i cameos d’estrelles com 

Beckham i Raúl, va ser patrocinada per la FIFA per a glòria de si mateixa.

El futbol és una droga 

I, consumides de manera irresponsable, les drogues ens tornen violents i/o idiotes:  i per demostrar-ho tenim l’exemple dels seguidors del Legia o de l’Estrella, i diverses pel·lícules sobre la plaga ultra. A 'The firm' (1989), Gary Oldman va donar vida a un tarat que venia pisos de dilluns a divendres i aixafava caps el cap de setmana; 'Rise of the footsoldier' (2007) explicava la història real de Carlton Leach, primer hooligan il·lustre i després un dels criminals més perillosos de la Gran Bretanya; 'Football factory' (2004) retratava un seguidor que comença a qüestionar-se la seva vida de violència, sexe i drogues, i 'Hooligans' (2005) va pretendre que ens creguéssim Elijah Wood en la pell d’un universitari de Harvard reconvertit en escòria futbolera.

Notícies relacionades

¿Ets com la teva mare?

¿La Força t’acompanya? Celebra l’aniversari de ‘Star wars’ amb aquest test

El futbol és així

És a dir, inexplicable. Un circ. Un disbarat, i inspiració de films igualment esbojarrats: com 'Shaolin soccer' (2001), que barrejava futbol i kung-fu com si es tractés d’un desequilibrat cartoon d’acció real; 'Las Ibéricas F.C'. (1971), obra cabdal del subgènere espanyolada; 'La vida sigue igual' (1969), història de com Julito Iglesias va canviar la porteria del Reial Madrid pel Festival de Benidorm, i, evidentment, 'Goal of the dead' (2014), amb terrenys de joc plens de zombis. Res, d’altra banda, que no passi cada diumenge en estadis de tot Europa. —