On Catalunya
TEATRE
Nora no té qui l'entengui
La sala Atrium fa la seva particular immersió a 'Casa de nines', el clàssic d'Ibsen
fcasals36535968 barcelona barcelones 06 12 2016 icult pase de la 161214191723 /
El precepte, rotund: «Atrium és un projecte viu, desafiador i ambiciós». La frase obre els apunts del director de Nora, la primera entrega de la 'Trilogia de la imperfecció' a partir de 'Casa de nines', de Henrik Ibsen. La seguiran a la petita sala de l’Eixample immersions en 'La senyoreta Júlia', de Strindberg, i en 'La gavina', de Txékhov.
Raimon Molins, també director d’aquest admirable espai de creació escènica, firma l’adaptació fidel a aquest mandat de vivesa, desafiament i ambició. Perquè la mirada contemporània de Nora, centrada en l’últim acte de l’obra, respira sempre a Ibsen i proposa a l’espectador una posada en escena valenta, a vegades en excés, que juga sense pausa en la seva narrativa amb el teatre i el camp audiovisual.
FUGIDA ALLIBERADORA
Nora és la jove esposa del banquer Torvald i mare de tres fills. Viu atrapada -aparentment feliç- a la seva casa de nines. Fins que un dia es descobreix que va falsificar la firma del seu pare per demanar un préstec. El necessitava per pagar un viatge al sud, on el seu marit es va recuperar d’una malaltia. El secret té una càrrega social que ell no accepta; està en joc el seu honor. És la flama que provocarà l’incendi amb la fugida alliberadora de Nora, allunyant-se fins i tot dels seus fills. Aquest abandonament, a la conservadora societat noruega de finals del XIX, va significar una sacsejada que dóna al personatge una dimensió contemporània.
MUNTANYA RUSSA EMOCIONAL
Mireia Trias és una vigorosa Nora i transmet sempre el trànsit per la muntanya russa emocional del seu personatge. Feliç, molt poc temps; desesperada, gairebé sempre; i aïrada, quan li falla el seu marit. Torvald és un sobri Oriol Tarrasón, de qui s’ha de celebrar el seu retorn a un escenari després d’una dècada en què ha ocupat el seu temps teatral com a gran timoner de la companyia Les Antonietes.
Nora
Sala AtriumDirecció i dramatúrgia Raimon MolinsRepartiment Mireia Trias, Oriol Tarrasón, Patrícia Mendoza, Gal·la Sabaté 19 €
Menys vol tenen els papers de Gal·la Sabaté i de Patrícia Mendoza. La primera és Oda (a qui Molins canvia de sexe; és un home en l’original), que fa xantatge a la protagonista amb el seu secret, i la segona és Kristine, amiga de Nora.
VOLUNTAT D'ESTIL
Molins els sotmet a tots a un agitat tour de force amb una posada en escena que desconstrueix una estructura convencional. Aquests dos plans, el purament teatral i l’audiovisual, ajuden a superar els obstacles d’un escenari de dimensions tan limitades com el de la sala Atrium.
Notícies relacionadesEl director, no obstant, no es talla mai i deixa contínues empremtes -no sempre oportunes- de la seva voluntat d’estil. Trias, per exemple, es disfressa de Sia per interpretar el vídeo de Chandelier, hit de la cantant australiana sobre una jove desesperada. Sorprèn. Com intercalar diverses frases en noruec.
EL+
La recerca de solucions arriscades per superar les limitacions físiques de la sala i l’entregat treball de Mireia Trias com a protagonista.
Els quatre intèrprets es multipliquen al filmar amb la càmera o fins i tot com a assistents, cable en mà. Si el vídeo ofereix impactants primers plans, també despista a vegades. Passa al saltar-se la convenció de veure personatges que dialoguen i no es miren perquè un està pendent de la càmera. Són els riscos propis de sortir del carril convencional per guiar-se per la via de la vivesa, el desafiament i l’ambició.
- Higiene i desinfecció Vinagre blanc, el netejador de moda que serveix per a (gairebé) tot
- Club Entendre + Animals i plantes Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya
- Una pista: és al costat de BCN Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial
- No tot s’hi val Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar
- Intel·ligència artificial ChatGPT diu que aquests són els monuments més bonics d’Espanya: ¿què n’opines?