Nora no té qui l'entengui

El precepte, rotund: «Atrium és un projecte viu, desafiador i ambiciós». La frase obre els apunts del director de Nora, la primera entrega de la 'Trilogia de la imperfecció' a partir de 'Casa de nines', de Henrik Ibsen. La seguiran a la petita sala de l’Eixample immersions en 'La senyoreta Júlia', de Strindberg, i en 'La gavina', de Txékhov.

Raimon Molins, també director d’aquest admirable espai de creació escènica, firma l’adaptació fidel a aquest mandat de vivesa, desafiament i ambició. Perquè la mirada contemporània de Nora, centrada en l’últim acte de l’obra, respira sempre a Ibsen i proposa a l’espectador una posada en escena valenta, a vegades en excés, que juga sense pausa en la seva narrativa amb el teatre i el camp audiovisual.

FUGIDA ALLIBERADORA

Nora és la jove esposa del banquer Torvald i mare de tres fills. Viu atrapada -aparentment feliç- a la seva casa de nines. Fins que un dia es descobreix que va falsificar la firma del seu pare per demanar un préstec. El necessitava per pagar un viatge al sud, on el seu marit es va recuperar d’una malaltia. El secret té una càrrega social que ell no accepta; està en joc el seu honor. És la flama que provocarà l’incendi amb la fugida alliberadora de Nora, allunyant-se fins i tot dels seus fills. Aquest abandonament, a la conservadora societat noruega de finals del XIX, va significar una sacsejada que dóna al personatge una dimensió contemporània.

MUNTANYA RUSSA EMOCIONAL

Mireia Trias és una vigorosa Nora i transmet sempre el trànsit per la muntanya russa emocional del seu personatge. Feliç, molt poc temps; desesperada, gairebé sempre; i aïrada, quan li falla el seu marit. Torvald és un sobri Oriol Tarrasón, de qui s’ha de celebrar el seu retorn a un escenari després d’una dècada en què ha ocupat el seu temps teatral com a gran timoner de la companyia Les Antonietes. 

Menys vol tenen els papers de Gal·la Sabaté i de Patrícia Mendoza. La primera és Oda (a qui Molins canvia de sexe; és un home en l’original), que fa xantatge a la protagonista amb el seu secret, i la segona és Kris­tine, amiga de Nora.

VOLUNTAT D'ESTIL

Molins els sotmet a tots a un agitat tour de force amb una posada en escena que desconstrueix una estructura convencional. Aquests dos plans, el purament teatral i l’audiovisual, ajuden a superar els obstacles d’un escenari de dimensions tan limitades com el de la sala Atrium.

Notícies relacionades

La Barcelona real que descobreix el drama intimista ‘Esmorza amb mi’

Arriba la nit més màgica

El director, no obstant, no es talla mai i deixa contínues empremtes -no sempre oportunes- de la seva voluntat d’estil. Trias, per exemple, es disfressa de Sia per interpretar el vídeo de Chandelier, hit de la cantant australiana sobre una jove desesperada. Sorprèn. Com intercalar diverses frases en noruec.

Els quatre intèrprets es multipliquen al filmar amb la càmera o fins i tot com a assistents, cable en mà. Si el vídeo ofereix impactants primers plans, també despista a vegades. Passa al saltar-se la convenció de veure personatges que dialoguen i no es miren perquè un està pendent de la càmera. Són els riscos propis de sortir del carril convencional per guiar-se per la via de la vivesa, el desafiament i l’ambició.