Telegram, d’eludir la censura de Putin a permetre la propaganda de guerra de Rússia

En gran part del món, WhatsApp és la plataforma més utilitzada per comunicar-se. No és el cas de Rússia i Ucraïna, on Telegram despunta des de fa anys a les grans ciutats. La guerra ha accentuat aquest ús. Molts ucraïnesos acudeixen en massa a aquesta ‘app’ com a via d’informació constant, on es poden seguir els canals per on es comuniquen des del seu president, Volodímir Zelenski, fins a periodistes sobre el terreny. Però també és molt popular a Rússia, on un 63% dels russos la utilitzen com a font alternativa als mitjans controlats o vinculats amb el Kremlin.

Ni tan lliure ni tan segura

Telegram no és immune als problemes. Amb 500 milions d’usuaris actius al mes i tot just 30 empleats, la plataforma es ven com un espai on comunicar-se sense censures ni intromissió dels governs: ha rebutjat en múltiples ocasions cedir dades dels seus usuaris a Moscou i ha continuat funcionant malgrat que el Kremlin va intentar prohibir-la. Tot i així, aquesta llibertat comunicativa i la limitada moderació dels continguts han obert la porta a la propaganda i la desinformació. La proliferació de notícies falses sobre la covid-19 ja va posar en relleu una problemàtica que s’està repetint amb la guerra.

Telegram també assegura que és una ‘app’ segura que garanteix la privacitat, un factor essencial en plena escalada bèl·lica. Però hi ha certs dubtes sobre aquest punt, ja que recull certes dades personals que «podrien revelar» la identitat de l’usuari, segons va alertar el 2017 un informe del Centre Criptològic Nacional. A més, només s’encripten els «xats secrets», mentre que les altres converses queden emmagatzemades al núvol. «Hi ha un risc significatiu d’amenaça interna o de pirateig que podria exposar tots aquests xats al govern rus», ha alertat Eva Galperin, de l’Electronic Frontier Foundation. Els grups poden tenir fins a 200.000 usuaris.

Una de les personalitats que més ha criticat aquests errors és Moxie Marlinspike, fundador de Signal, considerada l’aplicació de missatgeria més segura del món per un xifratge de les comunicacions que fa que siguin impossibles d’interceptar i per la seva mínima recol·lecció de dades personals. Els dubtes sobre Telegram han fet que cada vegada més ucraïnesos es passin a Signal.

Telegram is the most popular messenger in urban Ukraine. After a decade of misleading marketing and press, most ppl there believe it’s an “encrypted app”

The reality is the opposite-TG is by default a cloud database w/ a plaintext copy of every msg everyone has ever sent/recvd. https://t.co/6eRGIyXyje

— Moxie Marlinspike (@moxie) 25 de febrero de 2022

Un fundador perseguit per Putin

Telegram no té cap vincle amb Moscou, tot i que sí un turbulent passat. L’aplicació va ser fundada el 2013 pels germans Nikolai i Pàvel Dúrov, originaris de Sant Petersburg. El segon és tota una personalitat a Rússia. Amb 22 anys va fundar Vkontakte (VK), una versió russa de Facebook que ràpidament es va convertir en la xarxa social més popular del país, però també d’Ucraïna. Anomenat per alguns mitjans com el Mark Zuckerberg rus per la seva prolífica carrera, la fortuna de Dúrov ascendeix fins als 14.000 milions d’euros, una xifra que el situa entre les deu persones més riques de Rússia i en el número 112 en el rànquing mundial, segons ‘Forbes’.

No obstant, el seu èxit es va veure afectat quan va rebutjar seguir-li el joc a Vladímir Putin. De perfil occidental, Dúrov havia creat amb VK una plataforma social amb tanta llibertat d’expressió que podia suposar una amenaça per als interessos de Moscou. Així, el Kremlin va pressionar durant anys l’‘app’ exigint-li que eliminés les publicacions de grups opositors o que li donés dades personals dels seus usuaris al govern.

El 2014, el FSB –l’agència de seguretat russa hereva del KGB– li va demanar a Dúrov que l’ajudés a identificar els qui s’estaven manifestant a Ucraïna contra el president prorús Víktor Ianukóvitx, que va acabar sent deposat com a conseqüència de la revolta del Maidan. La negativa de l’empresari li va costar el càrrec. «Em vaig negar a complir aquestes exigències. Vaig perdre la meva empresa i també casa meva, però tornaria a fer-ho sens dubte», va explicar a mitjans de març en una publicació al seu canal de Telegram. VK va passar a estar controlada per empresaris pròxims al govern rus.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Conscient que era una persona incòmoda, un any abans, Dúrov va crear Telegram i va registrar legalment la seva nova empresa a les illes Verges britàniques, lluny dels tentacles del Kremlin. Després de la seva expulsió de VK, amb tan sols 30 anys, el tecnòleg es va escapar de Rússia i va adquirir la ciutadania de l’illa caribenya de Saint Kitts i Nevis, cosa que li ha permès viatjar per tot el món i anar canviant la seva residència. Actualment viu a Dubai.

Dúrov és un ciberllibertari que creu en la tecnologia com a eina d’alliberament. És per això que fa gairebé una dècada que finança el funcionament de Telegram de la seva butxaca. Tot i així, sap que la seva creació també pot ser instrumentalitzada per a finalitats molt menys ètiques. És el que està passant a Ucraïna. «Els canals s’estan convertint cada vegada més en una font d’informació no verificada», ha advertit. «Demano als usuaris russos i ucraïnesos que desconfiïn de qualsevol dada que es difongui a Telegram en aquests moments».