Eurovisió té tela Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
Joan Ros Garrofé, el sastre de Rigoberta Bandini
És un dels protagonistes indirectes del Benidorm Fest. El dissenyador va crear per a l’artista catalana un vestit de fantasia que és un homenatge a les mares i les àvies.
Joan Ros Garrofé és un dels noms que han sortit a la superfície després de la gran onada generada pel circ eurovisiu. Aquest lleidatà, de 29 anys, és el dissenyador del vestit que va portar Rigoberta Bandini en les seves actuacions durant el controvertit Benidorm Fest, certamen que va triar Chanel com a representant d’Espanya a Eurovisió. Ros ha aconseguit que el vestit de la catalana Paula Ribó (nom real de Rigoberta Bandini) fos tan celebrat com la seva cançó, ‘Ay, mamá’.
Un vestuari –també el dels seus acompanyants sobre l’escenari– fet a contra rellotge ja que es va començar a imaginar per Nadal quan un amic en comú els va posar en contacte. Només el vestit de Rigoberta Bandini (blanc, de núvia) suposa 10 hores de feina amb la màquina que talla la roba a làser. «Ha sigut un treball d’alta costura. I havia de sortir a la primera... ¡Van ser dues setmanes de bogeria!», explica el dissenyador català.
El vestit és també el missatge
Una peça que en si mateixa ja era un missatge des que Ros –que confessa que ja s’havia amarat de la cançó abans de l’encàrrec– va pensar a recuperar els tapets de les àvies. Per la seva ment també rondaven els que feia la seva. «És una manera de retre homenatge a les mares, i a les mares de les nostres mares», explica, desconcertat per la repercussió del seu treball.
També en el canvi de vestuari durant la interpretació de la cançó està el missatge: «Ella comença superelegant, amb el tipus de feminitat que ens han fet creure que ha de ser, i al final acaba amb una granota sense cap mena d’ornament, crua, com si anés despullada». «És com que hem volgut jugar en la seva lliga, amb un vestit elegant, de dona perfecta, per acabar demostrant que no és el que ens interessa, o que busquem una altra cosa», afegeix.
«Hem volgut jugar en la seva lliga, amb un vestit de dona perfecta, per acabar demostrant que no és el que ens interessa»
Joan Ros
El vestuari es va anar teixint amb les seves idees, les de Ribó i les d’Esteban Navarro, còmic i parella i músic de Rigoberta Bandini. És fàcil atribuir a aquest últim que una de les paraules gravades al vestit sigui el caldo Aneto, una gracieta amb referència a un dels versos de la cançó. «El meu treball com a dissenyador és escoltar la gent que estic vestint, en aquest cas una dona, i passar a un segon pla. Hi ha decisions que havia de prendre ella», comenta el lleidatà.
El seu treball més difícil
Ros explica que aquest vestit té «molta essència» del que fa habitualment però que estilísticament no tant. «M’ho ensenyes fa un any i mai hauria pensat que faria un vestit així», confessa. No perquè no li agradi, sinó perquè fins ara el que feia era molt diferent. «Jo normalment faig sastreria, molta americana, pantalons... molt minimalista», explica.
Al seu llibret no hi ha patrons ni rols. «Jo dissenyo roba, cuso... ¿Això té gènere? Crec que no. Penso en la persona que pot portar-ho, però penso quin tipus de gustos pot tenir, no si és un home, una dona o és de gènere no binari», exposa.
Ros confessa, a més, que «pel temps i la importància del context» en què ensenyava la seva obra, és el més difícil que ha fet en la seva vida professional que, malgrat la seva joventut, ja té un bon grapat de col·leccions. Ros viu a Barcelona després de treballar a Londres, on va estudiar un màster a l’escola de moda més prestigiosa del món (Central Saint Martins), i Milà. Abans, amb 21 anys, va guanyar amb la seva companya Jessica Montes el Premi Nacional al Disseny Emergent que s’entrega a la 080 Barcelona Fashion Week amb una firma anomenada Isometric creada per al concurs.
«Al dissenyar, penso quins gustos pot tenir una persona, no si és un home, una dona o és de gènere no binari»
Joan Ros
Amb tot, ara és el coordinador del departament de moda de la universitat BAU de Barcelona –on va cursar la carrera–, es troba enmig de la producció del vestuari de nombrosos espectacles de teatre i dansa i ha sigut el dissenyador rere el reflotament de la firma espanyola Armand Basi.
També està fent el doctorat: un treball sobre la lluita de classes i la classe treballadora. «Investigo a través de la moda el poder polític que té una peça de roba, el poder simbòlic d’un disseny...», explica. Després d’haver contribuït a l’èxit del fenomen Bandini només té dos objectius: «Tenir salut mental i passar més temps amb els meus amics».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
