«‘Maricon’, et matarem»: les claus de l’augment d’agressions al col·lectiu LGTBI

«‘Maricon’, et matarem»: les claus de l’augment d’agressions al col·lectiu LGTBI
  • L’assassinat del jove Samuel Luiz a la Corunya activa un fort moviment de repulsa davant l’augment de la violència homòfoba

  • Activistes i científics socials creuen que l’avenç en drets i la visibilitat més gran de les persones LGBTI reactiva els delictes d’odi i els moviments reaccionaris

6
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

«Em van intentar atropellar, em tiraven pedres, un dia em van escopir. El pitjor de tot va ser quan van cridar ‘gras maricon’ des d’una finestra. Durant anys no vaig poder anar pel carrer sense tenir pànic. Volia ser invisible»; «al poc de sortir la meva noia i jo, un dia al carrer un cotxe gairebé ens atropella. Quan van veure que anàvem agafades de la mà van reduir la velocitat i van començar a circular al nostre costat, seguint-nos, cridant-nos i insultant-nos. Teníem 15 i 17 anys»; «fa uns anys em vaig fer un petó amb un noi al carrer i uns tios ens van increpar i ens van dir ‘sidosos’. Em vaig tombar per fer-los front però el noi amb qui estava em va dir que passés d’ells i que ens en anéssim. Pot ser que em salvés la vida aquella nit».

Animats pel compte de Twitter d’Olympe Abogados per denunciar la situació del col·lectiu LGTBI, testimonis com el del Sergio, l’Alicia o l’Adrián van inundar la xarxa social amb l’etiqueta #YoSoySamuel, creat arran de l’assassinat homòfob del jove Samuel Luiz a la Corunya el 3 de juliol. La seva mort va fer sortir al carrer centenars de milers de persones per reclamar justícia i denunciar els discursos que encoratgen aquest tipus d’agressions. 

Augment dels atacs

Els delictes d’odi computats a Espanya el 2019 van ser 1.706, un 6,8% més que el 2018. D’aquests, 278 (el 16% del total) tenen el seu origen en l’orientació sexual o identitat de gènere, i suposen un 6,8% més que el 2018, segons el Ministeri de l’Interior. Només a Catalunya s’han denunciat a l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) un total de 115 incidències entre l’1 de gener i el 30 de juny, un augment de més del 10% respecte al 2020. 

Rere les xifres, activistes i científics socials consultats per aquest diari veuen que, a més d’una violència estructural que afecta dones i persones LGTBI, els avenços en drets del col·lectiu i una visibilitat més gran genera la reacció adversa dels sectors polítics i ideològics més retrògrads. També hi ha un fet que crida l’atenció: el repunt dels atacs coincideix amb l’aprovació de la Llei Trans. 

Legitimació del discurs homòfob

L’anàlisi dels experts després de l’atac mortal patit pel Samuel al crit de «‘maricon’ de merda» i «‘maricon’, et matarem» posa sobre la taula alguns elements per entendre què està passant i per què. Un és la legitimació del discurs homofòbic a través de formacions com Vox en un context social que, malgrat els innegables progressos, continua sent «masclista i heterosexista», en paraules de Jordi Petit.

«El clima d’intolerància que està desenvolupant Vox ha trobat un eco notable en els sectors menys informats, que són els més joves», assenyala el veterà activista LGTBI, que troba a faltar un debat pedagògic sobre els valors de la igualtat com el que es hi va haver el 2005 quan es va aprovar el matrimoni homosexual. 

Agressors: homes joves

Les dades del Ministeri de l’Interior reflecteixen que l’autor d’agressions homofòbiques és principalment de sexe masculí (83%) i en el 55% dels casos té entre 18 i 40 anys. Al despatx d’Olympie Abogados estableixen una correlació directa entre les proclames de Vox i els que es veuen legitimats per pegar algú per la seva orientació sexual. «Els delictes d’odi estan repuntant fort. Abans els agressors s’ho pensaven, perquè socialment no es veien justificats, però ara la ultradreta està fent efecte», remarca Isaac Guijarro, director jurídic del bufet. 

El professor d’Antropologia de la Universitat Complutense de Madrid José Ignacio Pichardo incorpora al debat un altre element relacionat amb la construcció de la masculinitat hegemònica i explica que els nois que no volen veure qüestionada la seva masculinitat presenten actituds més homofòbiques que els altres. «Menysprear els gais et fa més mascle. I aquesta identitat es crea en l’adolescència i la joventut», il·lustra. 

‘Manades’ contra la dissidència

A més d’un «rearmament» del patriarcat, que no veu amb bons ulls els drets de les persones LGTBI, la psicòloga social Gemma Altell traça un paral·lelisme amb la violència sexual que s’exerceix «de manera correctiva» sobre comportaments que impliquen una dissidència de gènere. 

«Té un efecte penalitzador per a qui pretén sortir de la norma», recorda. En el cas de l’assassinat del Samuel hi ha també una «responsabilitat diluïda en el grup» seguint el mateix esquema de ‘La manada’. «És com dir ‘no volem veure això als nostres carrers’. No volem veure gent que es comporta sexoafectivament de forma lliure i exercim la força per controlar-ho i dominar-ho», argumenta. 

Negar la motivació

Igual que passava amb els casos de violència masclista, que durant anys es deien «crims passionals» desposseint-los de la seva dimensió social, un altre dels aspectes que deixa al descobert el cas del Samuel és la dificultat dels jutges i fiscals per acceptar la motivació d’odi en aquest tipus de delicte. 

Ignacio Elpidio Domínguez, antropòleg i víctima d’un atac homòfob al centre de Madrid el 2015, recorda com «els policies municipals no van veure motivació d’odi tot i que en cada atac ens diguessin ‘maricons’ de merda». L’advocat Isaac Guijarro lamenta les sentències detectades des de les comissaries fins als jutjats. «Si t’han pegat al crit de ‘bolleres’ i després la paraula no apareix a l’informe de denúncia, quan arriba al jutjat no se sap si l’atac va ser per l’orientació sexual».

Urgeix educació sexoafectiva

Per fer front a l’homofòbia, el professor Pichardo aposta per treballar en tots els àmbits educatius el respecte a l’orientació sexual i la diversitat de gènere i no mirar cap a una altra banda quan algú crida ‘maricon’, perquè el silenci no perpetuï aquest tipus de situacions. Caldria trencar també el tabú de l’educació sexual a les escoles i apostar per un pacte d’Estat com es va fer en el seu moment amb la violència de gènere, incorporant mesures judicials, educatives i recursos. «No fa falta ser LGBT per defensar els drets de totes les persones», remarca.

Internet, vector de l’odi

Jordi Petit alerta a més dels perills d’internet com a vector dels discursos de l’odi i aposta per donar a conèixer l’informe ‘Kinsey’ com a investigació clau en què es demostra que la sexualitat humana és diversa per naturalesa. A Olympie Abogados, mentrestant, reivindiquen que les víctimes del col·lectiu LGTBI s’assemblin a les de la violència de gènere i rebin una assistència jurídica especialitzada i gratuïta.

«Ens hem dit com a societat que som absolutament respectuosos amb la diversitat i no és veritat perquè continuem marcant-ho com una cosa excepcional. No volem ser conscients que som una societat homòfoba», admet Gemma Altell, que espera que l’assassinat del Samuel sigui un «revulsiu» com ho va ser el cas de ‘La manada’ perquè, segons la seva opinió, «davant actes tan greus hi hauria d’haver una repulsa general». Eugeni Rodríguez, de l’Observatori contra l’Homofòbia, per la seva banda, té clar que ens trobem davant un nou paradigma. «L’homofòbia mata, ho hem vist a Galícia».

Notícies relacionades

ALTRES AGRESSIONS RECENTS