Irlanda del Nord

L'últim cotxe bomba

L'atemptat a la localitat d'Omagh, perpetrat per l'IRA Autèntic, fa vint anys, va acabar amb la vida de 29 persones, entre elles un nen i una jove espanyola

zentauroepp45959124 omagh irlanda 09 11 2018 una placa recuerda donde el ira per181122173219

zentauroepp45959124 omagh irlanda 09 11 2018 una placa recuerda donde el ira per181122173219 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Kim Amor (Texto) Albert Bertran (Fotos)

Hi ha localitats a Irlanda del Nord, com Omagh, situada a tan sols 30 quilòmetres de la frontera, on la possibilitat d’un ‘brexit’ dur es viu potser amb més preocupació. I hi té molt a veure l’empremta que va deixar l’atemptat que va patir la població fa vint anys, el més sagnant comès des que va esclatar el conflicte sectari el 1969. Un cotxe bomba va fer saltar pels aires passades les tres de la tarda un dels seus carrers més comercials, a aquella hora ple de gent. L’IRA Autèntic, escissió del llavors inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) Provisional, va reivindicar l’acció terrorista.

Kevin Kelly va ser testimoni directe del que va passar aquell dia, el 15 d’agost de 1998, tan sols cinc mesos després de la firma dels Acords del Divendres Sant. Estava treballant a la farmàcia que encara regenta i que porta el nom de la seva família a Market Street, lloc on es va produir la forta explosió. “Ens vam salvar perquè érem en la part del darrere de la farmàcia”, afirma en to solemne. “Una clienta que sortia en aquell moment va resultar ferida i tres empleades de la botiga de roba d’aquí al costat van morir al carrer”.

El farmacèutic Kevin Kelly / ALBERT BERTRAN

En total van ser 29 les persones, tant protestants com catòliques, les que van morir aquell dia, entre elles dues espanyoles, el nen Fernando Blasco Baselda, de 12 anys, i la monitora Rocío Abad Ramos, de 29. També va perdre la vida una dona embarassada de bessons de vuit mesos. Més de 200 persones van resultar ferides. Kelly va ser dels primers a atendre les víctimes i a facilitar medicaments als hospitals.

L’atemptat va suposar un cop dur per a tota la població d’Irlanda de Nord, que va témer llavors la tornada de la violència i que quedés en paper mullat l’acord del Divendres Sant.

Per sort, no va ser així, però no són pocs els que creuen ara que fortificar la frontera com a conseqüència del ‘brexit’ pot ser l’espurna que revifi l’incendi, i Kelly és un d’ells.  “A llarg termini, els radicals poden utilitzar la frontera fortificada com a excusa i convertir-la en blanc de les seves accions i així començar una altra vegada”.

Relacions més estretes

Malgrat ser l’IRA Autèntic el responsable de la matança (després es va dissoldre), els llaços entre catòlics i protestants d’Omagh es van enfortir després de l’atemptat i s’han estret encara més al llarg dels últims vint anys de pau.

“Els negocis han millorat molt, les transaccions són fàcils i la població ha pogut relacionar-se lliurement”, apunta el farmacèutic, un catòlic i nacionalista de 54 anys que diuen sentir-se “enmig”“M’agradaria una Irlanda unificada però a través d’un acord”, aclareix.

Notícies relacionades

Tot i que Kelly creu que l’atemptat no “va condicionar a votar la gent d’Omagh una cosa o una altra” en el referèndum del ‘breixit’, el cert és que la circumscripció de la qual forma part la població, West Tyrone, va ser de les que va acumular més vots a favor de romandre a la Unió Europea, amb un 66,8%.

Omagh es va abocar l’estiu passat, al complir-se vint anys de l’atemptat, en l’homenatge que es va brindar a les víctimes i els seus familiars. Un monòlit i una placa recorden els que van morir a Market Street, al lloc exacte on va esclatar el cotxe bomba, a mig centenar de metres de distància carrer avall de la farmàcia de Kelly. “Va ser una autèntica aberració que no devia haver passat. El seu record ens ha de fer reflexionar de cara al futur”, diu.