Oona Chaplin: el gen rebel

Filla de Geraldine Chaplin i neta del mític cineasta, l’actriu va deixar enrere les turbulències de la joventut i s’obre pas en la interpretació amb papers a ‘Joc de trons’ i ‘Black mirror’.

zentauroepp23854004 actress oona chaplin poses during a photocall for the televi170504175933

zentauroepp23854004 actress oona chaplin poses during a photocall for the televi170504175933 / ERIC GAILLARD

3
Es llegeix en minuts
OLGA PEREDA

Si el teu cognom és Chaplin tens totes les paperetes de dedicar-te a la interpretació. Oona Chaplin, filla de Geraldine i neta del mític Charlot, és actriu. Evidentment. Nascuda a Madrid el 1986, va lluitar amb la vocació artística durant la seva infància, però als 15 anys ho va tenir clar. Va ser una època difícil. Odiava els seus pares (l’actriu Geraldine Chaplin i el director de fotografia xilè Patricio Castilla) i va decidir anar interna en una escola a Escòcia. Va participar en una obra de teatre i va pensar que havia trobat el seu camí. O no. Perquè a la rebel Oona –una força de la naturalesa, un huracà, un remolí vital– també l’apassiona la mecànica (va treballar en un taller de cotxes 'vintage' a Suïssa) i l’agricultura (va viure en una granja a Califòrnia per aprendre a «plantar coses i veure-les créixer»).

Però el que li agrada de veritat és posar-se davant una càmera i actuar. Ho acaba de fer a As we like it, de Carlos Marques-Marcet ('10.000 km'). I ho farà al novembre a 'Sin techo', on persones que han dormit al carrer compartiran cartell amb actors professionals i on Oona coincidirà amb la seva mare, la Gerarda, com se la coneix en la professió.

ESTRELLA INTERNACIONAL

El 2011, Oona va viatjar al festival de Màlaga amb una pel·lícula sota el braç: '¿Para qué sirve un oso?' El seu currículum ja incloïa un minipaper a Quantum of Solace', però els focus no es van fixar gaire en ella. Tres anys més tard va tornar al certamen amb l’etiqueta d’estrella internacional. Era Talisa, de Joc de trons, i Mia, de 'Dates'. La pel·lícula de terror que presentava, 'Purgatorio', de Pau Teixidor, estava feta amb dos duros. «La mida de la caravana  me la passo pel forro de les pilotes», va dir, quan se li va preguntar si no li queien els anells per treballar en una producció tan modesta. «S’han d’explicar històries que molen i deixar-se guiar per la integritat».  La petita del clan Chaplin va confessar que no rebia gaires propostes de feina a Espanya: «Si no em truquen perquè creuen que soc inabastable és una bestiesa».

"La meva mare  "La meva mare m'ha ensenyat molt de la vida sense imposar, només sent exemplar"

Notícies relacionades

Potser als 15 anys Oona lluitava contra la seva mare, però ara l’admira. «És la millor dona del món. Graciosa, sàvia i eterna. M’ha ensenyat molt sobre la vida sense imposar, només sent exemplar». La rebel·lia en l’adolescència ve de família. També Geraldine –nascuda als EUA el 1944 fruit de la relació de Charles Chaplin amb Oona O’Neill, filla del dramaturg Eugene O’Neill– es va enfrontar al seu estricte pare, a qui va deixar de parlar amb 14 anys. Amb 17 se’n va anar de casa i es va establir a Londres, on va estudiar ballet i va treballar cuidant nens. Amb 20 anys van tornar a dirigir-se la paraula.

"M'AGRADEN EL XORIÇO I EL FLAMENC"

Geraldine, que va ser musa i parella de Carlos Saura durant dues dècades i que ha treballat amb Lean, Almodóvar i Scorsese, va parir la seva filla a Madrid, però la va criar com a ciutadana del món. A més d’anglès, parla perfectament castellà. A Espanya se sent unida pel «xoriço i el flamenc, poca cosa més». I viatja tant que la seva vida, diu, és una maleta. «Els meus pares m’han donat la benedicció de no tenir identitat nacional. Valoro les tradicions i les identitats culturals, però els nacionalismes m’importen tres pebrots», diu l’actriu, posseïdora d’una envejable melena negra i uns enormes ulls del mateix color. La neta de Charlot –a qui també hem vist a 'Black mirror' i 'Taboo'– aplica el mateix bon rotllo al parlar que al vestir-se. Adora els estampats ètnics, encara que sap que el negre i el blanc són apostes segures per a l’alfombra vermella, element cinematogràfic que li provoca certa urticària però que trepitja amb gràcia.