«Em deien 'grassa de merda' i no volia anar a classe»

Ara la gent ja no es posa tant amb Júlia Mansilla, que estudia 4t d'ESO. «A vegades sí, però ja no m'afecta tant com abans», assegura. Fa uns dies, una companya de l'institut li va dir grassa i que tant de bo es morís. «Li vaig contestar que el meu problema es podia arreglar, però que el seu no»,  explica.

La Júlia recorda que fa només tres anys aquella mateixa nena era capaç de remoure-li tot per dins: «Em deia grassa de merda i jo no volia anar a classe. Em van portar al psicòleg, però no em treien res. Un dia vaig veure que els meus pares estaven molt preocupats i em vaig sentir culpable. Va ser llavors quan els vaig ensenyar les converses per Whatsapp amb els insults i les coses que m'havia escrit a l'agenda de classe. Els professors ho sabien i no van fer res».

Ella va perdre aquell curs, però, com explica, «ara tot ha canviat». Clarament, a millor. Després de la seva confessió, l'adolescent va entrar en el programa 'Sumar per restar', promogut pel Servei d'Endocrinologia Pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu i la Federació Catalana de Pentatló Modern. Endocrins, nutricionistes, psicòlegs i especialistes esportius porten el seu cas i la Júlia va tres dies a la setmana a practicar esport al Centre d'Alt Rendiment Joaquim Blume.

«Faig 1,65 d'alçada i peso 85 quilos. No he variat gaire de pes, però els metges estan molt contents perquè el meu índex de massa corporal ha millorat molt. També he perdut volum i ara em caben pantalons que abans no em podia cordar. A les botigues trobo més coses que puc posar-me. Ara tinc més amics i estic còmoda amb gent que no conec. Tot és millor», admet. «Al principi, a la Blume, em feia vergonya fer segons quins exercicis. Ells són esportistes d'elit i no estem al mateix nivell, però arriba un moment en què te n'oblides. Ja no importa».

Notícies relacionades

Molts quilos d'espectacle televisiu

«He après la importància de la voluntat»

També està superant alguns problemes de salut relacionats amb el seu sobrepès. «Al cap de sis mesos d'entrar en el programa em van treure la pastilla de la diabetis. Des que no la prenc estic més animada. No m'agradaria haver de tornar a prendre-me-la».

Els experts afirmen que darrere d'un nen amb sobrepès hi ha almenys un progenitor amb el mateix problema. «El meu pare encara té sobrepès, però s'ha aprimat bastant», afirma.