Un any per acolorir

Hi ha gent que es lleva el dia 1 de gener com un nen amb sabates noves de xarol. Per algun misteri del calendari, el dipòsit de l'optimisme es carrega tot sol amb el canvi d'any i s'encara el futur amb una il·lusió una mica ingènua, com si els dies fossin una tela en blanc per pintar. Oscar Wilde deia que els propòsits per a l'Any Nou són com xecs per anar a cobrar en un banc sense fons. Potser també els podem veure com l'expressió més pura d'aquestes ganes de començar de zero. Creu i ratlla. A hores d'ara els dos propòsits d'any nou més estesos al món occidental són deixar de fumar i anar finalment al gimnàs que fa mesos que estàs pagant. En el fons són exemples d'un altre propòsit més general: fer una vida més sana, més orgànica, més new age...

També hi ha, esclar, els descreguts de l'Any Nou. Començant pels racionalistes que no creuen en fronteres ni línies divisòries, i que veuen el salt a l'any nou com una convenció més: al capdavall, ¿bé que ens mengem les mandarines que vam comprar abans-d'ahir, no? Després hi ha els qui busquen excuses per no celebrar res i et diuen que l'any s'organitza segons el curs escolar. O els que treuen l'excusa antropològica: ¿per què ha de tenir algun efecte el canvi d'any, si els xinesos ho celebren un altre dia, i els jueus encara un altre de diferent?

Sigui com sigui, és ben probable que avui tots aquests descreguts també tinguin ganes de celebrar alguna mena de canvi, a la vista dels desastres i misèries i morts que ens ha deixat el 2016. Un pessimista recalcitrant, però, ens diria que els últims dotze mesos són tan sols la llavor plantada d'un any que arriba carregat de mals presagis. Els triomfs de la dreta populista a mig món semblen un pròleg pel que vindrà a les eleccions franceses i alemanyes. I la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes, el passat novembre, és només la punta d'un iceberg més funest: des d'aleshores ha anat triant els seus collaboradors amb un gust sàdic, una mena de Pandilla Basura que a partir del 20 de gener, quan Trump sigui investit president dels Estats Units, es dedicaran a fer realitat els seus somnis de destrucció massiva, ja sigui a través del canvi climàtic, el racisme, el masclisme, la xenofòbia, la desigualtat econòmica o la inseguretat mundial.

Davant d'aquest panorama tan poc falaguer, doncs, ¿quins arguments tenim per esperar que el 2017 sigui un any positiu en general? Potser el fet més exacte i alhora el més abstracte és que el 2017 és un nombre primer, i d'aquests no en surten gaires per segle. L'últim va ser el 2011 i el proper no serà fins al 2027. A les novel·les distòpiques, aquesta mena de detalls sempre tenen un paper decisiu. El caràcter únic del nombre primer, doncs, ens fa esperar un any especial, i que cadascú ompli de significat propi en què consistirà aquest caràcter indivisible. Començant, per exemple, pels pares que hauran tingut el primer nadó de l'any --aquesta cursa de parts que comença unes hores abans a les maternitats de tot el país--: quins auguris tan bons, no?

A l'hora de veure el got del 2017 mig ple, n'hi haurà que triaran les grans paraules, els grans desitjos, el futur del país o el futur del seu barri o el futur de la seva llar. Com nines russes, tot hi cap en l'esperança. Després hi haurà els que prefereixen la prosa de l'anar tirant, qui dia passa any empeny, i alguns fins i tot demanaran per sota de les seves possibilitats --com si els desitjos també s'haguessin de declarar a Hisenda--, per estalviar-se el tràngol de la decepció.

LA SOLEDAT DELS NOMBRES PRIMERS

Al capdavall, aquesta incertesa és, tal vegada, allò que més defineix l'inici de l'any. A vegades tinc l'afició de llegir dietaris publicats i veure què escrivien els seus autors en dies com aquest. 1 de gener de 1900, Lev Tolstoi als 72 anys: «Estic a la meva habitació i tots estan aquí, celebrant l'any nou. En aquest temps no he escrit res, no he estat bé de salut». Cesare Pavese als 40 anys, 1 de gener de 1948: «Matí romà, amb sol a la terra i a l'aigua, ple de frisança, sàpid, viu. Un cap d'any no vist mai. ¿Vindrà al darrere un any espantós?». Josep Pla als 59 anys, 1 de gener de 1956. «Aquesta nit, mentre tornava a casa (a les dues), caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l'eternitat». Doncs això. 

ELS DESIJOS PER AL 2017

CARLES PUIGDEMONT

 (president de la Generalitat)

 "El 2017 serà un any de gran transcendència per al nostre país. Serà l'any en què els catalans decidirem lliurement el nostre futur en un referèndum legal i vinculant. No és un desig, ni tan sols un bon propòsit. És el compromís que hem assumit i que estem duent a terme amb determinació, coratge i seguretat, perquè és l'encàrrec que ens ha fet el poble de Catalunya. Tenim un projecte de futur clar i tenim la força per construir-lo. Perquè sabem que solament sent lliures podrem créixer com a poble i garantir el progrés econòmic i social i el benestar de tots. I aquesta sempre serà la nostra prioritat".

---

ADA COLAU

 (alcaldessa de Barcelona)

"Que la Generalitat i l'Estat donin competències a Barcelona per regular els lloguers abusius i així poder parar la nova bombolla immobiliària. I que Europa compleixi amb la legalitat en matèria de dret internacional i asil, estableixi vies segures per als que fugen de la violència i eviti que milers de persones morin ofegades al Mediterrani".

---

PACO MIR

 (actor i membre de Tricicle)

"El meu desig és apuntar-me a unes classes per acabar l'any tocant el piano com Jamie Cullum, cantant com Melody Gardot o pintant com Mariscal. Si el de les classes, per una qüestió de temps o dedicació, no pot ser, també acceptaria que els Reis em portessin una pastilla màgica que satisfés els meus desitjos artístics en un tres i no res".

---

MARTA SANZ (escriptora)

"Desitjo que es tanqui la bretxa de desigualtat i s'estimuli el creixement d'una classe mitjana digna, encarint l'acomiadament i reforçant la inversió en educació i sanitat públiques, just el contrari del que recomana el Fons Monetari Internacional".

---

BERTÍN OSBORNE

 (cantant i amfitrió televisiu)

"No tinc desitjos, ni personals ni professionals. Això és el dia a dia, i si les coses les fas mitjanament bé, tant a la teva casa com fora, al final aconsegueixes alguna cosa important. Però no demano gens a priori".

---

HELENA GUARDANS (CEO de Sellbytel)

«Voldria que fos l’any de l’Europa unida. Una Europa que demostri als nostres fills i les seves filles que el model que tant va costar construir encara és el millor model que tenim. Una Europa comunitària i acollidora, que cuidi el planeta, protegeixi la igualtat de gènere i la diversitat, on l’educació i la sanitat siguin drets garantits. I també voldria que Barcelona fos exemple de ciutat europea, oberta, solidària i sobretot sostenible, amb capacitat per reforçar complicitats per poder generar riquesa i arribar a eradicar la pobresa».

MARC MÁRQUEZ (campió de MotoGP)

«Torno a demanar salut per a tothom. ¿Una il·lusió? Guanyar una altra vegada el títol de MotoGP i que el meu germà Àlex aconsegueixi el de Moto2, per poder celebrar els dos títols, amb la família, els amics i els veïns de Cervera».

MIQUEL ICETA (primer secretari del PSC)

«M’agradaria que es reprengués el diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles i s’obrís la perspectiva d’un gran pacte que culminés en una reforma federal constitucional»

OSEP MARIA POU (actor)

«En general, que sigui el principi del final –i tant de bo el final definitiu– de la guerra de Síria, de l’odissea dels refugiats, dels morts al Mediterrani i de les polítiques xenòfobes i utradretanes. En tindria prou amb això. En l’àmbit particular, salut i temps». 

XAVI HERNÁNDEZ

 (futbolista)

"Solament desitjo que tots tinguem molta salut i gaudir amb la nostra gent... i que hi pugui haver molta felicitat".

DIOSTUITERO (tuiter)

«El meu desig més gran és que aquesta Setmana Santa en crucifiquin un altre. També m’agradaria que complíssiu els Deu Manaments o, si de cas, que els llegiu almenys».

AINA CLOTET

 (actriu)

"Pel 2017 desitjo que la cultura, l'educació i la recerca siguin la prioritat del país. I que es creïn quotes per donar l'espai que la dona es mereix en tots els àmbits. Som el 50% de la població i volem el 50% real de participació. Per un 2017 en femení i solidari".

VICTORIA CAMPS

 (filòsofa) 

«Demano benestar per a tothom i bona voluntat per resoldre els conflictes, superar les discrepàncies i buscar acords».

JUAN VILLORO (escriptor)

«Faig meu un desig gòtic de la meva amiga Eyda Mérediz, professora a Maryland: que l’1 de gener totes les dones de l’entorn Trump es despertin  amb els cabells tenyits de negre i que el jerarca perdi el seu serrell. L’imperi s’enfonsaria. Des de Samsó, la força bruta no necessitava tants remeis de perruqueria».

PAZ PADILLA

 (còmica i presentadora)

«Al 2017 només li demano una cosa: poder anar de viatge de nuvis. M’he casat, però per feina no m’he pogut escapar més de quatre dies seguits».

ROMAIN FORNELL (xef de Caelis)

«Tant per a mi com per a tothom, li demano a l’any nou les dues úniques coses que m’importen: poder menjar bé i tenir salut. Salut per poder disfrutar menjant i aprofitar que vivim en aquest meravellós país, que té els millors productes del món, per seure al voltant d’una taula i disfrutar-los. Tot i que sense salut, no podrem aguantar-ho».

ARTURO VALLS (actor i presentador)

"Que 'Los del túnel', pel·lícula que he produït i protagonitzat, es converteixi en la millor estrena de l'any, sent un èxit de crítica i públic".

ANDREU BUENAFUENTE

 ('showman’)

«No voldria tallar-vos el rotllo però, amb els anys, aprens que això de desitjar per a l’any que ve és un exercici una mica inútil. Vull dir que les coses van al seu rotllo (últimament ‘mal rotllo’ en general) i tu només pots fer el que està a les teves mans o al teu cap. Sempre creus que això és molt poca cosa, que no incidirà en l’erràtic esdevenir dels fets. Quan jo era molt jove volia canviar el món, ara em conformo i m’esforço  que el món no em canviï a mi. I en això estic. Per ser justos, he de dir que disfruto d’una feina privilegiada. Sóc còmic i això em permet riure-me’n d’aquest boig món, i això és alliberador, terapèutic i higiènic. Si s’ha de desitjar alguna cosa, desitjo seguir poder exercint aquesta comèdia, assenyalant el que no m’agrada, subratllant les coses bones, artístiques, senzilles però boniques. Desitjo seguir posant el meu programa al servei dels artistes, de tots aquells que ens fan la vida més suportable i fins i tot agradable. Desitjo seguir el meu viatge acompanyat del meu fantàstic equip compost de gent molt semblant i també d’un públic fidel i afectuós que ho és tot per a nosaltres. El nostre programa és el nostre refugi. Un refugi amb les portes obertes. No és gran cosa però per a mi és suficient. Des d’aquest refugi seguiré desitjant a veure si cola. Però ara us deixo que he de menjar, beure i riure. Això també ho desitjo. Tant de bo a vosaltres us passi el mateix. Que el destí ens agafi riguts».

MARTA MARTÍ (presidenta de la comissió  Pime i Emprenedoria de Businesseurope) 

«Generositat: paraula hiperusada, actitud poc practicada. Però sense aquest hàbit de ‘donar incondicionalment’, es complica tot. Així que, concentrar energia a compartir humanitat, val la pena. En un món amb el sistema capitalista en crisi, respecte a la naturalesa i més accions coherents amb la consciència. En una Europa en tensió contínua, més compartir valors i cedir part d’identitat nacional per a una unió fiscal efectiva que la faci forta. En un país amb lluites d’egos i retrets, més oferir humilitat i corresponsabilitat. En espais de convivència entre persones de cultures diferents, més confiança i empatia. El meu desig per al al 2017: que el màxim de persones descobreixin que com més dónes, més tens».

ORIOL JUNQUERAS

 (vicepresident de la Generalitat)

«2017, un any que hem de saber aprofitar per guanyar un futur de prosperitat per al conjunt de la nostra societat, defensant la democrària, el benestar social i la voluntat sobirana de la ciutadania».

ALBERT ESPINOSA (escriptor i guionista)

"Tinc la sensació que ‘el 17’, jo en dic així, serà un any especial. Em fa molta il·lusió perquè és el meu número preferit i no en viuré un altre acabat en 17. L'anterior 17 va ser l'any de la revolució russa i la primera guerra mundial. Crec que en aquest 17 el posarem de cap per avall i serà l'any de la primera revolució de la felicitat".

BORJA COBEAGA (cineasta)

«El meu desig és bastant estúpid però crec que a molts ens faria la vida més feliç. Desitjo que bloquegin les xarxes socials als futbolistes. Acaba el telenotícies, comencen els esports i hi ha un bloc absurdament llarg de les xorrades que fan els futbolistes a Instagram o Twitter. No ho suporto. No té ni interès ni gràcia i em posa de mal humor».

IMMA SUST (presentadora i monologuista)

«Els desitjos d’Any Nou els carrega el diable. Objectius, llistes i propòsits que mai es compliran i que ens ompliran de frustració. Millor no desitjar tantes coses, viure més el present i ser feliç amb el que un té. Però posats a demanar, m’agradaria que a Catalunya se celebrés un referèndum sobre la independència».

NÚRIA BASI (presidenta del Grupo Basi)

"El meu desig l'escriuria amb tres C majúscules: Compartir, Compromís i Coherència".

CARLOS SOBERA

 (presentador i ‘alcavot’ de la tele)

"El que vull per al 2017, perquè el 2017 ho necessita, són cites, moltes cites. I que flueixi l'amor en tots els àmbits possibles".

JUAN IGNACIO CRESPO (matemàtic)

«Esmorzar un dia amb la notícia que tindrem un Tresor Únic per a l’eurozona. Encara que per a això hi hauria d’haver hagut, com sempre que es fa un pas important, unes agonies prèvies».

SUPERFALETE (tuiter)

«És difícil demanar un desig per al 2017 sense que sembli que acabo de guanyar la corona de Miss Univers. La pau mundial seria un bon objectiu, però em conformo amb una cosa més senzilla: que inventin el teletransport». 

JENN DÍAZ (escriptora)

«He acabat l’any molt amunt: tinc carnet i cotxe per fi, m’he casat, he fet un viatge que tenia més que pendent amb el meu marit, he guanyat un premi literari que em feia molta il·lusió, he aconseguit sobreviure només de col·laboracions i projectes literaris. Al 2017 li demano serenitat, temps i seguir. Potser un fill».

ISONA PASSOLA (productora de cine)

El meu desig més ferm per a l’any que ve és que el poble de Catalunya vagi  a les urnes i que la cultura es converteixi en el puntal de la societat del benestar».

ESTHER VIVAS

 (activista)

«Per un 2017 de mobilització social, només així aconseguirem revertir les polítiques imposades pel Partit Popular, i les que vindran. No serà fàcil, ja que l’emergència de nous instruments sociopolítics, ara a les institucions, ha restat força al carrer. No obstant, sense empenta ‘des de baix’ difícil ho tindran els ajuntaments i els actors del canvi, ja que la pressió ‘per dalt’ està garantida. En definitiva, lluitar per guanyar drets i no perdre els que ja tenim».

LOURDES CIRLOT (teòrica d'art)

«La meva gran il·lusió seria poder veure realitzat el 2017 el projecte del Museu de la Universitat de Barcelona, en el qual estic treballant des de fa vuit anys; és a dir, tot el període en què he sigut vicerectora».

MARC MARTÍNEZ 

(actor)

«Que tots els col·les tinguin un teatre i una orquestra. Que la gent +bona i +llesta vulgui ser mestre. Que la segona fortuna del món, per amor propi, eradiqués la pobresa de tota la terra. Més dones manant i menys homes removent.

Que si plorem, sigui de riure. ¡I votar! Que si perdem, sigui la por.

PD: I que la meva Tía Mari no oblidi la lletra de ‘Pena, peneta, pena’».

LONDRA BENTLEY (cantant folk)

«Que siguem més empàtics, que lluitem contra la desigual i les injustícies, que aprenguem a viure d’una manera sostenible i justa per a tothom».

GALA PIN (regidora de Ciutat Vella)

«Que aconseguim tenir una regulació dels preus del lloguer i que els nostres barris tinguin tots els elements per garantir el dret a la ciutat: des d’equipaments i vivenda fins a l’apoderament de tots els veïns i de totes les veïnes».

ANTONIO GARCÍA FERRERAS

 (periodista)

«Els meus desitjos per al 2017 són: un gran pacte educatiu de totes les forces polítiques que ens converteixi en la terra dels mestres, invertir en ciència, innovació i investigació fins a ser la gran referència mundial i un gran acord per acabar d’una vegada per sempre amb el finançament il·legal dels partits».   

          

INÉS ARRIMADAS (diputada de Ciutadans al Parlament)

«Que a Catalunya governi una alternativa al separatisme. Una alternativa assenyada, dialogant, amb les mans netes i amb un projecte reformista per als pròxims anys».

JAUME FIGUERAS

 (crític de cine)

«Vull que el 2017 desapareguin els fanatismes polítics, religiosos i esportius, que són l’origen de tots els mals. Que tota vida humana sigui sagrada, que es trobi finalment una vacuna contra la sida i també que TV-3 recuperi l’esperit festiu i trencador que tenia a finals del segle XX».

FINA PUIGDEVALL (cuinera i propietària de Les Cols)

«Desitjo que l’any 2017 sigui com aquest, en què hi ha hagut més moviment i hem après molt, així que a consolidar-lo i a seguir aprenent. Desitjo que les meves filles comencin a incorporar-se a Les Cols i jo anar-me’n apartant, ¡que ja m’estic fent gran! Ah, i que es trobi una solució al drama dels refugiats. És horrorós, patètic, vergonyós. Tan avançats en tantes coses i en canvi tan endarrerits en això, sense saber de quina manera resoldre-ho».

JAUME COLLBONI (president del Grup Socialista a l'Ajuntament)

«Desitjo que el 2017 sigui l’any en el qual superem definitivament la crisi social i que trobem els acords per reforçar el lideratge de Barcelona, fent créixer l’economia i la cultura de la ciutat».

ISABEL COIXET

 (cineasta)

 «Els meus desitjos (més o menys)

Més pícnics

Més mitjons desaparellats

Més rialles

Més autocrítica

Més conya

Més innocència

Més paper

Més tinta

Més maduixes cobertes de xocolata

Més carícies

Menys discursos

Menys hipocresia

Menys prendre’s seriosament un mateix

Menys ‘smartphones’ ( i més ‘smartpeople’)

Menys pantalles

Menys món virtual

Menys viure del ‘cuento’

Menys blablablà

Menys mesquinesa

Menys ignorància

Menys de tot el més dolent

Més o menys».

ALBERT RAURICH (xef de Dos Palillos i Dos Pebrots)

«Desitjo que la feina ens vagi almenys com ens està anant perquè la gent surt molt contenta dels nostres restaurants. Vull poder celebrar el desè aniversari de Dos Palillos, que l’any sigui una festa contínua, ple d’activitats. Demano salut i felicitat per a tothom, perquè  amb això es pot afrontar qualsevol cosa».

MARIA ROVIRA (regidora de la CUP)

«Per a l’any que ve deseamos tota la força, tot el valor i tota l’audàcia per a aconseguir la llibertat social, nacional i de gènere de tot el nostre poble».

XAVIER GARCÍA ALBIOL (president el PP de Badalona)

«M’agradaria llegir que Puigdemont renuncia a posar en perill la convivència dels catalans. Que abandonés el procés i se sumés al camí del diàleg i l’acord seria la millor de les notícies per assegurar l’estabilitat i el progrés a Catalunya».

SANDRA SABATÉS

 (periodista)

«Desitjo la fi d’un conflicte que ha sumit Síria en el caos i la devastació, ocasionant una crisi humanitària davant la qual Europa no ha sabut respondre. I que la UE apliqui un dels seus valors fundacionals, la solidaritat, i ofereixi, aquest any sí, solucions eficaces per als milions de refugiats que s’han vist obligats a abandonar la seva llar».

MIKEL URMENETA (dibuixant)

«Molaria que els que copien els creixessin branques de grèvol als dits i orelles de burro a la closca. Que a Katuki Saguyaki, la marca més perseguida, li sortís un nòvio amb peles i tinguessin una ventrada amb pedigrí. ¿D’acord? Que la penya aprengués a entretenir-se en 360 graus i amb la realitat augmentada. Estaria guai que els bancs i algunes institucions es transformessin en zoos humans, i poder anar-hi de tant en tant a tirar dàtils pansits a polítics i banquers.  

Que els refugiats ocupessin les seves mansions i es repartissin el seu patrimoni. 

Que els mitjans de comunicació diguessin la veritat. 

Que s’extingissin els tertulians i els programes carronya del cor. 

Que la gent no tingués mascotes ni fills. 

Que desapareguéssim com vam venir; però passant-nos-ho molt bé mentre això passi. 

M’agradaria que no hi deixés d’haver corrides de toros ni monges alienígenes als carrers, i que es prohibís el futbol, encara que em fotés  no veure jugar Messi. 

Em molaria seguir enamorant-me cada dia durant poca estona de diferents dones i seguir retenint cascades d’idees i projectes al meu cervell, fins que sigui moment d’obrir les comportes. 

M’agradaria pactar amb el diable el dia de la meva mort i tenir fins a aquell dia 25 tacos».

CARLES SANTAMARIA (director del Saló del Còmic)

«Desitjo un 2017 ple de bones historietes per a tots, on siguem capaços de dibuixar un món millor. Hem de ser creatius per afrontar els problemes i evitar les males arts alhora que els resolem».

XAVIER TRIAS (exalcalde de Barcelona)

«El meu desig per al 2017 és una Barcelona amb feina i vivenda per a tots, capital d’un país referència mundial de benestar, en el marc d’una Catalunya que pugui decidir el seu futur com a poble».

DAVID CALLE (candidat al Nobel dels professors)

«Aquests dies llegiràs molts missatges amb els millors desitjos per al 2017, demanant el millor per a tu i per als que t’envolten. D’acord. Us ho compro. Però jo només et desitjo reptes, només et desitjo que ensopeguis una vegada i una altra perseguint els teus somnis i que tinguis la força necessària per aixecar-te quan això passi i per aprendre de tots els teus errors.

    Només et desitjo que si les coses van malament, no et rendeixis mai i confiïs en la teva capacitat per superar-ho i aconseguir el que et proposis, perquè ningú et regalarà res, però ho faràs si treballes amb totes les teves forces.

    Només et demano que si sembla que tot marxa bé, no et conformis mai amb el que hagis aconseguit, perquè només perseguint somnis podràs ampliar els límits del que aconseguiràs i podràs ser millor (no el millor, que això no et preocupi), allò que et fa diferent i únic, perquè és allò que ens fa diferents el que ens aporta valor.

    Només et prego que obris bé els ulls a tot el que t’envolta, que et preguntis per tot el que passi al teu voltant, que no et conformis amb la primera solució que et donin i, sobretot, que et facis totes les preguntes, encara que ningú pugui donar-te una resposta. 

    Lleva’t tots els matins emocionat amb la idea que serà un gran dia perquè aquest dia aprendràs alguna cosa més, encara que no sàpigues bé perquè et pot servir en el futur. SOMIA, EXPLORA, DESCOBREIX, VIU, ESTIMA. Ets únic, #somunics».

LUCÍA ETXEBARRIA (escriptora)

«Estimats Reis Mags. Per al 2017 vull tot això: que l’IVA cultural al 21% desaparegui. Que les tarifes d’autònoms s’equiparin a les que hi ha a la resta d’Europa. Igual que les abusives tarifes elèctriques. O les dels serveis de telecomunicacions. Que es deixi de penalitzar les energies renovables. Que no hi hagi l’anomenat impost al sol ni a l’autoconsum energètic. Que permetin tenir plaques solars a casa. Que Espanya no es vegi com aquest país al qual vénen els europeus ancians a jubilar-se i els joves a fer immenses farres, sinònim de bombolla immobiliària gegant. Que m’enamori d’algú que s’enamori de mi. Que la meva filla sigui molt i molt feliç. I moltíssimes coses més que no em caben aquí». 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

ALBERTO FERNÁNDEZ (president el grup municipal del PP)

"Recuperaria el clàssic de salut, diners i amor. Salut per no recordar-nos-ne quan falta, diners en forma d'ocupació per a tots, amor a la família i amics i solidaritat amb qui més ho necessita".