El patriarcat blau

Ells, els prínceps Disney del segle XX, van perpetuar la bretxa de gènere. El seu paper: salvar la bella i passiva heroïna.

3
Es llegeix en minuts

FERNANDO

'Blancanieves' (1937)

És el príncep que inaugura l’arquetip de masculinitat Disney: cara simètrica, mentó quadrat, dissenyat per salvar la noia. Fernando és capaç de llançar-se de la torre del castell per rescatar Blancaneu –la més curteta i dependent de totes les princeses– i no vessar cap llàgrima quan veu el seu amor dins d’un sarcòfag de vidre, morta. Un mascle valent. En un gest que s’acosta a la necrofília, el seu petó d’«amor verdader» funciona com un desfibril·lador.

ENCANTADOR

'Cenicienta' (1950)

Cavaller molt a l’estil de Francesc Josep de Sissí –no es treu l’uniforme ni per a una revisió–, és un home tan ocupat que no dóna ni aigua a la turba d’aspirants a caçar-lo. En una festa a palau, s’encapritxa de la Ventafocs. Balla amb ella un vals sense prendre’s la molèstia d’esbrinar com es diu i quan ella fuig, tampoc es trenca en dos. A diferència de Fernando, Encantador mana al seu ajudant, amb la sabata de cristall a la mà, que vagi a rescatar la dama de la seva horrible parentela.

FELIPE

'Bella durmiente' (1959)

Un altre passerell que es limita a ressuscitar una preciositat que –no t’ho perdis– fa 100 anys que dorm. La centenària és Aurora, rossa amb mesures de Barbie (va sortir al mercat aquell any). Maleïda des del seu naixement per una bruixa amargada (les madures sempre són les més dolentes), creix a càrrec de tres fades padrines que, per al gust de la segona onada feminista, li atorguen els dons de la intel·ligència i la força. Quan el príncep la salva, es casen i ella li dóna molts fills. 

ERIC

'La sirenita' (1989)

Eric és un mariner amb outfit de Spandau Ballet que enamora Ariel, meitat noia meitat peix (aquí la cosa va de zoofília). Ella somia amb ell, canta per a ell, acaricia una estàtua d’ell. Obsessiva. El més radical que fa és passar-se pel forro el mandat del seu pare –primera instància patriarcal– i escollir un gendre inapropiat. La sirena, de 16 anys, abandona la seva naturalesa i la seva veu per arraulir-se sota l’ala d’un home (a Eric no li va passar mai pel cap fer un curs de submarinisme).

BÈSTIA

'Bella y bestia' (1991)

Bèstia és lleig de nassos, però tant li fa. Són elles les que tenen l’obligació de ser guapes, joves i dòcils. Bella, una noia que prefereix els llibres als impulsos de la libido, accepta viure amb el monstre per alliberar el seu pare –és una filla modèlica, fixeu-vos-hi–, però s’enamora de Bèstia i li fa de mare (li ensenya a llegir i a fer anar els coberts). En una baralla amb un altre candidat, Bèstia cau, però les llàgrimes d’ella el converteixen en un guaperes que l’estimarà per sempre. 

ALADDÍN

'Aladdín' (1992)

Aladí, que és àrab però molt blanc, trenca l’estàndard anterior. És un lladregot raquític que té el somriure de Tom Cruise (el van copiar) i que mou l’alfombra amb la perícia d’un surfer. Encara que la princesa Jazmín pertany a la casta, és ell qui la treu de la presó d’or i li ensenya el món. ¡Com havia de ser ella mateixa el motor de la seva emancipació! Aladí s’emporta la noia i, per via nupcial, el títol de príncep d’Aràbia, anticipant el pelotazo dels anys 90.

FLYNN RIDER

Notícies relacionades

'Enredados' (2011)

El segle XXI talla l’hemorràgia masclista a la factoria de Walt. Flynn és un bandit desproveït de tics heteronormatius. El seu aire de Chayanne i les seves gens dissimulades barroeries l’allunyen del patró de mascle alfa i situen Rapunzel en peu d’igualtat. Com la Mèrida de Brave –que es va estrenar un any més tard–, l’heroïna de la cabellera és una noia a-po-de-ra-da. Ara bé, ha guanyat independència i autoestima, però el vincle amb la feina de cuidar  segueix al seu camp.