16 jul 2020

Anar al contingut

Guerrillera fins al final

L'expresidenta del Brasil afronta el seu dramàtic desenllaç polític i el seu desterrament a Porto Alegre, amb la seva família, mantenint el caràcter dur i indestructible que la va portar a lluitar des de la seva joventut per retornar la democràcia al seu p

PER EDU SOTOS

Guerrillera fins al final

TÀSSIES

El dia que una desarreglada dona al voltant de la cinquantena es va colar en una de les reunions de campanya de l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva, cap a l'any 2002, alguna cosa va canviar per sempre en la història del Brasil. Aquella economista amb fama d'indestructible, que no prestava gaire atenció a la seva imat-

ge i que no s'allunyava mai del seu petit ordinador portàtil, semblava la ministra de Mines i Energia ideal en el primer govern progressista de la jove democràcia brasilera. Així és com va néixer el binomi compost per Lula i Dilma Rousseff, o Dil-

minha, com li agrada anomenar-la el seu mentor polític, que estava destinat a guiar durant 13 llargs anys els governs de la nova esquer-

ra de l'Amèrica Llatina lluny de la fracassada doctrina neoliberal del Fons Monetari Internacional (FMI).

Als seus 68 anys i al cim de la seva carrera política, la primera dona presidenta de la República del Brasil, un fet històric en un dels països més masclistes del món, va haver de suportar la humiliació de ser destituïda mitjançant un procés d'impeachment que ella mateixa ha qualificat de «ruptura de la Constitució» i «cop d'Estat». Les seves últimes paraules des del Palau de l'Alvorada, el luxós edifici de l'arquitecte Oscar Niemeyer que va habitar ininterrompudament des del 2011, van demostrar per què la que ja és expresidenta brasilera se l'anomenava la dama de ferro de Brasília. «El mar de la història és agitat. Les amenaces i les guerres haurem de travessar. Les trencarem per la meitat, tallant-les com talla una quilla», va recitar Rousseff citant un oportú poema del rus Vladímir Maiakovski o el poeta de la Revolució.

Qui coneix Dilma Rusev, el verdader cognom del seu pare, l'advocat búlgar Petar Rusev, no pot sorprendre's amb les seves últimes paraules. Després d'una acomodada infància a Belo Horizonte, en què no van faltar fins a tres treballadores domèstiques i classes de piano dues vegades per setmana, una adolescent Dilminha va descobrir l'apassionant món de la política. El cop d'Estat de 1964 va causar un fort impacte en la seva joventut i, als 17 anys, va ingressar en l'organització revolucionària marxista Política Operària (POLOP). Va ser allà on va conèixer el seu primer gran amor: el militant comunista Cláudio Galeno, amb qui es va casar tres anys després en un jut-jat malgrat la fèrria educació catòlica de Rousseff.

Stela, Wanda, Luísa...

Aquell mateix any, el 1967, la noia ingressava a la facultat d'Economia de la Universitat Federal de Minas Gerais i, de passada, s'unia a les files del Comando d'Alliberament Nacional (COLINA). El període guerriller de Rousseff marcarà la resta de la seva vida. El 1968 el Servei Nacional d'Informacions (SNI) rep el primer informe  en què apareix una renegada estudiant d'economia que estaria darrere de l'inici d'«una

guerra revolucionària al país». Amb la policia de la dictadura militar trepitjant-li els talons, Rousseff

va ingressar a la Vanguardia Revolucionària Armada (VAR), on va conèixer el seu segon i últim company: el guerriller Carlos Araújo, i va passar a la clandestinitat sota els pseudònims de Stela, Wanda, Luísa, Marina i Maria Lúcia fins a la seva definitiva detenció en l'Operació Bandeirantes de gener de 1970.

Durant 22 dies i nits la jove guer-rillera va patir la tortura, els electroxocs, els cops i les amenaces de violació dels carcellers. Encara que va aconseguir la llibertat després de tres anys a la presó, les seqüeles del seu captiveri l'han acompanyat durant tota la vida. La imatge del seu judici davant un tribunal de la dictadura militar, en què es manté amb el cap ben alt mentre els que la jutgen oculten la cara, es va convertir en els últims mesos en un símbol de la lluita contra «el cop d'Estat» al Brasil i el seu lema Cor valent, el mateix que va utilitzar en la campa-

nya presidencial de 2014 i que li va valer 54,4 milions de vots, va agafar més sentit que mai. Ni tan sols un inoportú limfoma el 2009, amb mesos de quimioteràpia que la va obligar a portar perruca, li va impedir proclamar-se presidenta dos anys més tard.

Potser aquest caràcter indestructible, aquest compromís a mort amb les idees i aquesta profunda vena tecnòcrata van ser els detonants del dramàtic final de Rousseff en l'esbojarrat món de la política a Brasília. Desposseïda del seu poder d'abans, la presidenta guerrillera va haver d'acceptar a contracor el veredicte dels 81 senadors i preparar la seva mudança del Palau de l'Alvorada. La seva filla Paula i els seus néts, Gabriel i Guilherme, l'esperen a Porto Alegre. Per ironies del destí, la ciutat que una vegada li va servir per escapar de les urpes de la dictadura militar, ara serà el seu lloc de desterrament després de ser traïda per la mateixa democràcia que va ajudar a consolidar. H

Dilma Rousseff