Els 12 cares de l'Europa ultra

FRAUKE PATRY. ALEMANYA

Que una dona, apassionada per la química i d’orígens en el bloc comunista, es convertís en cancellera d’Alemanya semblava impossible fa uns anys. El 2005 Angela Merkel va trencar aquesta barrera, i una dècada més tard Frauke Petry, líder del partit xenòfob i euroescèptic Alternativa per Alemanya (AfD), planeja donar el mateix cop sobre la taula. Als seus 40 anys, aquesta política d’aspecte jovial i simpàtic s’ha convertit en un maldecap per als partits tradicionals i els immigrants. El 2013 va fundar la formació islamòfoba i l’estiu de l’any passat va tombar l’ala més centrista del partit per erigir-se com a líder. Els seu cabells curts, el seu estil desafiador i la seva retòrica agressiva contra els refugiats han calat fons en la societat alemanya. Alternant la crítica a Berlín i a Brussel·les, ha impulsat l’AfD als seus millors resultats històrics. Ara, mentre resisteix les pugnes internes de poder entre ultraconservadors, s’espera per tombar Merkel en les presidencials del 2017. CARLES PLANAS BOU

GÁBOR VONA. HONGRIA

Encara que el primer ministre Viktor Orbán i el seu partit Fidesz capitalitzen el discurs nacionalista, conservador, euroescèptic i xenòfob, a Hongria hi ha una altra formació encara més radical. És Jobbik, un partit fundat el 2003 i presidit des del 2006 pel polèmic Gábor Vona. La seva agressivitat retòrica a favor d’un país on només els hongaresos són ciutadans de primera va llançar el partit a la tercera posició electoral. «El seu èxit es basa a influenciar la política de Budapest i prevenir que el Fidesz o els partits d’esquerra puguin arribar a tenir una majoria absoluta», apunta el politòleg hongarès Dániel Róna. Entre les seves propostes, l’ús d’armes de foc contra l’arribada de refugiats i el restabliment de la pena de mort. Unes mesures que van en la línia programàtica d’un partit antiimmigrants, islamòfob, antisionista, antiglobalització i que somia restablir l’imperi hongarès d’abans de la primera guerra mundial. Segons Róna, la majoria dels seus votants els recolza com a vot de càstig a l’'establishment'. C. P. B.

JIMMIE AKESSON. SUÈCIA

L'avanç del populisme nòrdic ha sigut especialment efervescent a Suècia. Tot i ser el seu líder des del 2005, els últims sis anys Jimmie Åkesson ha llançat el populista Demòcrates de Suècia, que de no tenir representació parlamentària ha passat a ser la tercera força del país. La seva carrera ha sigut tan meteòrica com l’ascens recent del seu partit. Als 18 anys va entrar a la formació xenòfoba admirant la seva posició euroescèptica i antiimmigració. Als 26 es va convertir en líder del partit. Rebutja la multiculturalitat i la integració i aposta directament per l’assimilació dels que acaben d’arribar. Les seves postures li han valgut els adjectius de racista i xenòfob. El 2014 també es va veure immers en la polèmica després que una revelació apuntés que havia perdut més de 65.000 euros en apostes per internet. Ell va parlar d’un complot per matar-lo políticament i amb la seva retòrica ferotge va seguir traient rèdit a la crisi dels refugiats per mostrar-se com el polític més popular del país.  C. P. B.

GIANLUCA IANNONE. ITÀLIA

Gianluca Iannone és el líder de la ultradreta italiana, coneguda popularment per Casa Pound Italia (CPI). Els seus integrants es defineixen com els «feixistes del tercer mil·lenni». S’han allunyat de la Lliga del Nord i de Fratelli d’Italia (Germans d’Itàlia), considerats «massa moderats». CPI porta a terme ocupacions de vivendes deshabitades per donar-les als sense sostre i té molt d’atractiu entre els joves, principalment a les escoles, les universitats i els estadis. Tenen la ràdio i la revista 'Bandera Negra' i Iannone és vocalista del grup musical Zeta Zero Alfa. Diversos dels seus líders han sigut condemnats per agressions a joves esquerrans, algun periodista i agents policials. En el seu programa, inspirat en «la tradició feixista de sobirania i unitat davant la globalització», hi figura la sortida de l’euro, la concessió d’hipoteques socials i la nacionalització dels bancs. En les últimes eleccions de la regió autònoma especial de Bolzano (Tirol), amb majoria lingüística alemanya, CPI va passar del 2,4% al 6,7% dels vots.ROSSEND DOMÈNECH

TIMO SOINI. FINLÀNDIA

Els països nòrdics semblen aliens a l’auge de la ultradreta, però res més lluny de la realitat. A la tranquil·la i freda Finlàndia també hi ha lloc per al discurs ultraconservador i nacionalista, i Timo Soini l’encarna. Aquest home d’aspecte lluït és un animal polític. Amb només 17 anys ja militava a les files del populista Partit Rural, del qual va arribar a ser el líder. Malgrat que va desaparèixer el 1995 per problemes econòmics, no va renunciar a la seva vocació. Aquell mateix any va fundar el partit Verdaders Finlandesos, des del qual combat l’arribada de refugiats i mesures progressistes, com el matrimoni homosexual i l’avortament. Soini sempre ha dit que és un patriota, i que la seva condició de catòlic el fa incompatible amb el discurs de l’odi. L’any passat va impulsar el seu partit fins a formar part de la coalició de Govern, fita que el va llançar a la vicepresidència del país. Part del seu èxit és per les seves formes alegres, simpàtiques i pròximes, que contrasten amb unes mesures de caràcter més aspre. C. P. B.

KRISTIAN THULESEN DAHL. DINAMARCA

La tasca dels xenòfobs als països escandinaus sembla més refinada i elegant que en altres zones del continent. És el cas de Kristian Thulesen Dahl, jove líder del Partit Popular Danès, que ha impulsat la seva formació fins a la primera línia política del país. Aquest ros d’ulls blaus ha aconseguit aixecar el seu partit després de la pèrdua de vots patida en les eleccions del 2011 per assaltar el Parlament el 2015 i situar-se com a primera força de dretes del país. A Dinamarca governa el centredretà Venstre, tercer partit més votat. En lloc d’assumir totes les responsabilitats, Dahl ha pressionat i ha marcat l’agenda del Govern des de l’exterior. En el poder a l’ombra, ha fet virar la política danesa cap a postures més radicals que l’han portat a tancar les fronteres als refugiats i a expropiar-los els béns. «Schengen s’ha ensorrat i la il·lusió de les fronteres exteriors ha esclatat», va remarcar després de felicitar-se pels controls a les fronteres del país. C. P. B.

NIGEL FARAGE. REGNE UNIT

Nigel Farage és al mateix temps un element marginal i un motor en la política britànica. El seu partit, l’UKIP, només té un escó al Parlament de Westminster i no l’ocupa ell. A les eleccions de l’any passat va tornar a fracassar, per setena vegada consecutiva, en l’intent de ser diputat. El seu únic càrrec electe és el de parlamentari europeu a Estrasburg. En les últimes eleccions europees del 2014, va quedar en primer lloc. El 26,6% dels que van votar, ho van fer per l’UKIP, i van aconseguir una mica més de 4 milions de vots. Els conservadors i la campanya oficial del 'Brexit', 'Vote Leave', l’ha exclòs de les seves mobilitzacions. És un polític tòxic. I no obstant és qui més ha fet perquè el referèndum s’hagi convertit en una realitat. El seu estil populista ha empès el Partit Conservador cap a posicions extremes i ha desestabilitzat el Laborista. L’UKIP cultiva dos principis: el seu rebuig a la Unió Europa i a la immigració. Farage afirma que votaria abans Donald Trump que Hillary Clinton, i creu que Marine Le Pen a França «està fent una bona feina». BEGOÑA ARCE

VOJISLAV SESELJ. SÈRBIA

Aquest fervent ultranacionalista té un historial polític tacat de sang. El 1991 va fundar l’ultradretà Partit Radical Serbi (PRS). La seva visió d’una Iugoslàvia unida va agradar a Slobodan Milosevic, que va impulsar la formació. El 1993 es va convertir en la primera del país. Šešelj va llançar llavors un dur missatge per expulsar els musulmans, albanesos i croats del seu territori. Durant la guerra es va unir a la guer- rilla paramilitar de Milosevic i el 1998 es va unir al seu govern com a vicepresident. Després de la guerra, el 2003 es va entregar als tribunals però el seu judici, durant el qual es va dedicar a insultar els jutges, no va començar fins al 2007. El 2014 li van permetre tornar a Sèrbia per tractar-se d’un càncer. Aquest març el tribunal internacional de l’Haia el va absoldre de fins a nou càr- recs per haver comès atrocitats contra els drets humans durant la guerra dels Balcans. Croàcia li ha denegat l’entrada. A les eleccions d’abril va aconseguir que el seu partit tornés al parlament amb un 8,6% dels vots. C. P. B.

HEINZ STRACHE. ÀUSTRIA

Com passa en tantes formacions polítiques, Heinz Christian Strache representa l’ambició per sobre de la lleialtat personalista. Amb 22 anys va entrar en les files del xenòfob i populista Partit per la Llibertat (FPÖ) i dos anys després ja era el líder de les joventuts. Dins de la formació va anar guanyant pes fins a convertir-se en el delfí polític de Jörg Haider, polèmic líder històric del partit ultra que va normalitzar l’ultranacionalisme a Àustria i va arribar a demanar rendir honors a les SS nazis. El 2000 l’FPÖ va entrar a formar part del govern de coalició amb els populars i el seu forçat gir aparent cap al centre va debilitar Haider. Strache va aprofitar el seu moment i el 2005 va perpetrar el par- ricidi polític amb el seu mentor per aconseguir el poder del partit. «Sota la batuta de Strache l’FPÖ ha reforçat la seva posició xenòfoba i en contra de l’Islam i, la veritat, els ha anat electoralment molt bé» , assegura Karin Liebhart, politòloga de la Universitat de Viena. El seu estil racista i agressiu és vist amb temor des de Brussel·les. C. P. B.

MARINE LE PEN. FRANÇA

Des de la seva arribada a la cúpula del Front Nacional (FN), el gener del 2011, l’estratègia de 'desdiabolització' de Marine Le Pen per donar al partit antieuropeu i xenòfob un vernís de respectabilitat –i desmarcar-se dels tics antisemites del seu fundador, Jean Marie Le Pen– ha donat els seus fruits. El desembre del 2015 va ser la força més votada en la primera volta de les eleccions regionals, amb 6,8 milions de vots (un 28% en termes nacionals, tres punts més que en les europees del 2014). El seu avanç a les urnes s’alimenta del descontentament francès amb els partits polítics tradicionals, la por al gihadisme i el recel davant la immigració. I el seu discurs antisistema –nostàlgic de la 'grandeur' d’una França propietària de les seves fronteres– cala en electors cada vegada més joves, en l’àmbit rural i en antics feus de l’esquerra, dominats avui per un sentiment d’exclusió. 'La França tranquil·la' és l’eslògan que marca el to de l’FN cap a les presidencials del 2017 mentre els sondejos situen Le Pen a la segona volta però sense opcions d’arribar a l’Elisi. EVA CANTÓN

GEERT WILDERS. HOLANDA

Notícies relacionades

Ultra dreta ¿Per què ha arribat per quedar-se?

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

És un dels homes més polèmics del continent i una de les veus més ferotges contra l’Islam. A l’acabar l’escola, Geert Wilders volia viatjar pel món. Amb els seus estalvis va anar a viure a Israel, on es va impregnar de les seves idees per combatre el terrorisme islamista, i va viatjar pels països àrabs. Al tornar a Holanda va començar a treballar en política escrivint discursos per al partit de centredreta VVD. El seu rebuig a l’entrada de Turquia a la UE el va dur a crear la seva formació, el Partit per a la Llibertat. Va ser la seva plataforma per atacar la religió musulmana. Amb el sobrenom del 'Mozart holandès' per la seva daurada melena, va llançar la seva formació a ser la tercera més votada del país. Els seus constants atacs a l’Islam l’han convertit en focus d’amenaces, de manera que sempre va acompanyat de guardaespatlles. Ha lluitat per prohibir l’Alcorà, les mesquites i fixar més impostos a les dones amb vel. El 2009 el Regne Unit va prohibir l’entrada de Wilders al considerar-lo 'persona no grata'. C. P. B.

NIKOS MICHALOLIAKOS. GRÈCIA

«No hi va haver ni forns, ni càmeres de gas. És mentida» . Nikos Michaloliakos (Atenes, 1957), secretari general de la formació ultradretana grega Alba Daurada, va deixar anar l’ínclita frase en referència a l’Holocaust en una entrevista televisada el maig de 2012. Dies abans, aquest exmilitar (expulsat del cos) havia arribat al Parlament de Grècia per primera vegada, ja que el seu grup va aconseguir 21 diputats a les eleccions generals. Després de tres comicis legislatius més, l’euroescèptica Alba Daurada es manté amb 18 representants a la cambra, amb un suport de gairebé 380.000 vots a la seva ideologia ultranacionalista el pla de la qual del 2015 per treure Grècia de la crisi contempla, per exemple, expulsar de Grècia tots els immigrants que hagin entrat il·legalment al país. Michaloliakos, al capdavant de la formació des del 1993, està pendent de judici per un cas iniciat el 2013 que inclou càr- recs d’assassinat i desaparició d’un centenar d’immigrants, i pel qual ha estat a la presó 18 mesos. JAVIER TRIANA