«Carlos Slim no està a l'altura de la seva fortuna»

La fortuna de Carlos Slim Helú, l'home més ric de Llatinoamèrica, ronda els 80.000 milions de dòlars (71.000 milions d'euros). Segons Intermón Oxfam, trigaria 220 anys a gastar aquests diners a raó d'un milió de dòlars al dia. Això, en un Mèxic que comptabilitza 55 milions de pobres. Diego Enrique Osorno, reporter estrella que ha inventariat el zapatisme i ha furgat en el narco, es va preguntar un dia si Slim era un home bo. La resposta: Slim (Debate), un llibre en què teixeix un centenar de veus d'afins i adversaris del magnat amb la del mateix patró de Telmex, del qual molts prefereixen no parlar.

-¿Per què Slim inspira tant temor?

-És algú que s'enfronta de manera directa a enemics i crítics.

-¿Directa o ferotge?

-Un dels seus principals adversaris és Televisa, que l'acusa d'haver manipulat -amb el consentiment dels governs de Nicaragua i Mèxic- una investigació en contra seu per tràfic de nou milions de dòlars en efectiu per Centreamèrica en camionetes amb el seu logo.

-En el seu cas, ¿alguna querella? ¿Extremitats trencades?

-No. El fet que hi estigui inclosa la seva versió -el vaig entrevistar en tres ocasions, unes set hores en total- era un parallamps.

-Vostè no ha amagat mai la seva simpatia pels zapatistes. ¿Per què aquest interès per Slim?-Estan connectats, ¿no? Tots dos parlen de les conseqüències que uns acumulin i altres en pateixin els efectes. En una cara de la moneda de Mèxic hi apareix l'àguila i a l'altra, el sol.

-¿Slim és l'àguila?

-Depèn de qui ho miri.

-Posem que ho mira vostè.

-Slim és un home calculador que representa el capitalisme llatinoamericà, un concepte que ara s'està començant a definir.

-Un avançament.

-És un capitalisme que es beneficia del subdesenvolupament, de la debilitat dels estats, de la falta de regulació del mercat i d'instruments judicials ineficaços. A més, Slim té una extraordinària visió financera i una bona relació amb homes clau del poder.

-Carlos Salinas de Gortari, president entre 1988 i 1994, per exemple. ¿Va ser la palanca de la seva riquesa?

-Va ser qui li va donar la concessió i el monopoli de Telmex -empresa de telecomunicacions- durant sis anys, però ho va fer emetent un document legal. Jo destacaria més el paper dels següents presidents, Ernesto Zedillo (1994-2000) i Vicente Fox (2000-2006). El primer va mantenir el monopoli, i ho va fer de facto. I Fox va arribar a l'extrem de posar com a secretari de Comunicacions i Transports un empleat de Slim.

-Tres presidents estenent l'alfombra vermella.

-Slim ha aconseguit transcendir tots els clans que hi ha a Mèxic, inclosos els del PRI, partit que va governar amb autoritarisme i corrupció durant més de 70 anys. Ha creat el seu propi feu de poder.

-¿Com s'explica?

-Sap llegir els codis del seu temps i actuar de manera cortesana per aconseguir el que vol. És algú amb una extraordinària habilitat matemàtica, una disciplina sorprenent i un ni-

vell impressionant d'informació. Tant llegeix sobre els plans de desenvolupament de la Xina per al 2050, com sap què passa a la redacció del diari Reforma o els resultats de la Lliga de beisbol.

-El va captivar, noto.

-És algú que treballa moltíssim i té una vida molt austera en comparació dels estàndards del milionari mexicà. Slim pensa en la seva següent inversió, no a navegar en iot per aigües del Bòsfor. Viu a la mateixa casa des de fa 30 anys. Condueix ell mateix el seu cotxe. El més extravagant que se li coneix és la celebració del 80è aniversari de Sofia Loren, l'actriu que admira des que era jove.

-Però és impermeable als drames de Mèxic.

-Dóna respostes que no el comprometen.

-El va pressionar sobre Chiapas, sobre la desaparició dels 43 estudiants d'Ayotzinapa... i es va escapolir.

-Li vaig preguntar per què no es pronuncia en un moment que mor gent, hi ha tortures, desplaçats, desapareguts. Des de fa 10 anys, el problema ja no és el Govern. L'error és sistèmic. I ell em va respondre:

«Nosaltres hem de fer el que hem de fer, independentment del que passa al voltant». És una frase molt forta, ¿oi?

-Els inquisidors deien una cosa bastant similar.

-Slim és un home pragmàtic.

-Hi ha qui el compara amb Bill Gates. ¿Resisteix la comparació?

-En comparació amb Gates, o amb Warren Buffett, la seva filantropia és garrepa. Slim no està a l'altura de la seva fortuna. Dóna uns quants milions a Bill Clinton, ajuda presos a Mèxic, finança investigacions mèdiques de malalties estranyes. Res considerable. I aquí podem mesurar de manera objectiva la seva generositat com a empresari, perquè la filantropia és un model empresarial de relació amb la societat. Si en aquest

terreny es mou així, imagini's respecte dels drames que viu el país. Està al marge de les dinàmiques. És impermeable a la tragèdia.

-Vostè va començarla indagació volent saber si Slim era un home bo.

-Va ser el motor de l'exploració, sí.

-¿I?

SEnDAlgú que acapara una quantitat escandalosa de diners en un país amb 55 milions de pobres -11 d'ells, instal·lats en la pobresa extrema- i no procura més benestar col·lectiu no s'hauria de sentir exitós. Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, la falta de regulació dels negocis de Slim ha significat una pèrdua de benestar dels mexicans superior als 129.000 milions de dòlars. Això és un fracàs.

-Segurament, ell no ho percep així.

-Per ell, «l'important en la vida és estimar la vida i el que la vida ofereix».

-Per tant, ¿la seva conclusió és que no és un home bo?

-En el tracte personal és un bon tio. Algú senzill, cordial, gens ostentós. Mentre anava investigant, em va sorprendre que moltes de les ments més lúcides i crítiques del Mèxic dels anys 60 fossin amics seus: Carlos Monsiváis, Fernando Benítez o Julio Scherer, a qui Slim va ajudar a pagar el rescat del seu fill segrestat. ¿A què es devia que persones d'esquerres parlessin tan bé d'ell? Després de conversar amb Slim, entenc a què es referien.

-¿A què es referien?

-És un home amb qui pots conversar malgrat el poder que té. El que és moralment condemnable és la seva fortuna, un fracàs per a un país on les lleis haurien de ser iguals per a tots, on s'assegurés un repartiment equitatiu de la riquesa.

-No estan deslligats. En algun moment suggereix que és despietat.

-En els negocis no té miraments. Un exemple: el seu amic Lorenzo Zambrano, president de la cimentera Cemex, va decidir comprar una petita participació en una telefònica competidora de Telmex. Slim va tallar la relació i va invertir en la Cimentera Moctezuma, la seva rival.

-Això és venjança.

-Té una fixació amb les estratègies militars. El fascina Gengis Kan. Em va subratllar que el líder mongol va ser qui va transformar més el món en el segon mil·lenni, sent «tecnològicament menys avançat que els seus conquistats», perquè «tenia estratègies de lluita molt enginyoses».

-¿Les seves tenen zones opaques?

-No he pogut trobar negocis il·legals, ni blanqueig de diners, ni armes, ni cap relació amb el narco. Tots els seus assumptes s'ajusten al sistema i a les relacions personals.

-¿De qui es fia?

-Escolta els seus fills, sobretot Marco Antonio, i els seus gendres, Daniel Hajj i Arturo Elías Ayub. En un altre nivell hi ha el futurista Alvin Toffler i Felipe González, que no és formalment el seu assessor, però sé de primera mà que ha presentat Slim a diversos governs per fer-hi inversions.

-¿A Espanya també?

-Juan Antonio Pérez Simón, un dels seus socis els anys 90, va intentar fer inversions a Espanya però no es van concretar. Ara entrarà en competència directa amb Amancio Ortega.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

-¿Per competir amb qui està dalt de tot en la llista Forbes?

-Perquè hi veu negoci. Ha anunciat que el 2017 obrirà 100 botigues d'una cadena de roba, Philosophy, que serà competència directa de Zara.