Els tres cervells

L'altre dia vaig encarregar imprimir el preciós mapa de Panamà que decora aquesta pàgina i l'he col·locat a la meva habitació. Quan estic estirat al llit, el veig i reflexiono sobre com sóc en realitat. La conclusió a la qual he arribat és que no m'agrada gens el que em passa pel cap, però em resulta impossible evitar-ho.

Ahir a la nit, mentre mirava el dibuix, amb els seus vaixells, els seus exòtics ocells i els seus banyistes, vaig començar a pensar en què passaria si, de sobte, em convertís en milionari. Vaig imaginar un gestor murri que em parlés de la possibilitat de pagar menys impostos obrint una empresa fictícia en aquesta curiosa república. Vaig mirar la meva cara en un petit mi­rall rodó que tinc sobre la tauleta de nit i vaig saber immediatament quina seria la meva reacció. Sense dubtar-ho, li encarregaria a aquell home que iniciés de manera immediata les gestions.

Potser fins i tot trucaria per telèfon a un amic per dir-li, gallejant, que part dels meus diners viatjarien a un país remot. Ell diria que he fet molt bé, sí senyor, i a l'instant em pregaria que li facilités el telèfon del meu enginyós gestor.

Quan estigués escoltant música, potser em vindria la dèria de pensar de manera borrosa i llunyana que el meu comportament era molt insolidari. Però em seria igual, poden creure'm. Sóc un repugnant egoista perquè tinc la maleïda mala sort de tenir tres cervells.

Rèptils

No només em passa a mi. També vostè està en la mateixa situació. És el que ens diuen els científics. Dins del nostre crani, amagat, hi ha encara el cervell que teníem quan érem rèptils. És el responsable del nostre comportament territorial, el que ens diu: «Això és meu i si ho toques et clavo les dents a la templa i et deixo mort a l'instant». Sobre aquest antipàtic òrgan, i embolcallant-lo, disposem d'un altre cervell una mica més nou; el que compartim amb la resta dels mamífers. Gràcies a ell alletem els nostres fills i som tendres de tant en tant els uns amb els altres. Per acabar, a la capa exterior, brilla la nostra moderna adquisició evolutiva: el cervell que ens fa realment humans, en què habita la cultura, la literatura, el codi penal i la teoria de la relativitat.

Si jo fos milionari, faria el mateix que aquells homes i dones que apareixen als papers de Panamà i als quals estem llançant 300.000 escopinades per segon a través de les xarxes socials. No sé si deu ser pel meu repugnant cervell de rèptil, però els asseguro que jo m'hauria comportat igual que ells, els egoistes a qui sembla no importar-los gens ni mica el bé comú. ¿Significa això que els defenso, que aplaudeixo la seva tramposa actitud? En absolut. Jo també sóc un dels que els escupen, però sense oblidar escopir-me a mi primer.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Si volem lluitar contra els vicis aliens, reconeguem primer els propis. Aquesta no és una sentència original. Em sona que deu tenir bastants segles, però mai li fem ni mica de cas.

Si reconeixem el nostre egoisme, si deixem d'anar per la vida lluint la falsa superioritat moral, potser aconseguirem taponar per fi el repel·lent cervell de llangardaix. Jo hi estic posat. Espero de tot cor aconseguir-ho abans de fer-me milionari.