Salman bin abdul-Aziz, l'espasa dels Saud

Quan el príncep Salman bin abdul-Aziz va ascendir al tron de l'Aràbia Saudita (el 23 de gener de l'any passat) es van multiplicar els vaticinis sobre quin seria l'enfocament que donaria al seu regnat. La CNN el va presentar com un «reformador prudent», el setmanari francès L'Express va veure en ell un liberal conservador i els menys optimistes es van encarregar de recordar que és un representant genuí del clan dels Sudairi, el de Hasa, la seva mare, caracteritzat per la seva empremta de duresa i rigorisme extrems en un país per si mateix dur i rigorista. Aquests últims van ser els més clarividents: després de l'execució de 47 persones, decapitades o afusellades, entre elles el clergue xiïta Nimr Baqir al-Nimr, ningú posa en dubte que el protector dels sants llocs de la Meca i Medina és, al mateix temps, fidel continuador de l'ominosa tradició de la monarquia saudita, tan pròxima a la vesània de l'Estat Islàmic, tot i que encobreix el seu menyspreu pels drets humans amb el vestit de la lluita contra el terrorisme global.

Salman bin

abdul-Aziz (Riad, 31 de desembre de 1935) és el 25è dels 45 fills que va tenir amb les seves moltes dones el rei Abdul-Aziz, fundador el 1932 del regne de l'Aràbia Saudita -de Saud, patronímic de la família- i impulsor d'un costum que ha fet de la monarquia una gerontocràcia: que la corona no passi als seus néts mentre visqui algun dels seus fills i estigui en condicions de governar. Així és com, gràcies a la tradició, Salman és el cinquè fill d'Abdul-Aziz que s'asseu el saló del tron de Riad malgrat els molts anys que arrossega, successor del seu germanastre Abdul·là, que va morir amb 90 i potser absent del pont de comandament des de feia temps per la seva salut malmesa. I així també es multipliquen els rumors sobre l'estat mental del rei, de qui es diu que va patir, quan va heretar el tron, un atac cerebral i pot ser que avui pateixi alguna forma de demència o fins i tot Alzheimer.

Sigui quin sigui el seu quadro clínic, més bo o més dolent, els problemes s'acumulen sobre la taula de treball d'aquest octogenari, amb tres dones i deu fills, cap visible d'una família reial amb 25.000 membres, amb 200 prínceps com a mínim ficats sense miraments en els assumptes d'Estat i amb una reconeguda afició a les conspiracions palatines i a les disputes entre parents. Mentre Salman brega tots els dies per ser el paladí de la lluita contra el califat suposat, contra la rebel·lió houthi al Iemen i contra la competència iraniana per l'hegemonia regional, entre bastidors té lloc la competència entre els néts d'Abdul-Aziz per controlar els mecanismes successoris. A Salman no li serveix de res l'experiència adquirida com a joveníssim governador de Riad (1962-2011), viceprimer ministre i ministre de Defensa. La família és una altra cosa i es regeix per codis diferents.

Pena de mort

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

L'execució de 47 persones pot tenir relació, en part, amb l'exigència dels guardians de les essències a la casa dels Saud de parar els peus als clergues xiïtes de l'Iran, rehabilitats per la comunitat internacional a canvi de renunciar a la bomba, condemnats per Salman a una espècie d'exili interior dins de l'islam mitjançant la ruptura de relacions diplomàtiques. Però també té a veure amb la predisposició dels reis saudites a acollir-se a l'obscenitat de la pena de mort per reafirmar la seva autoritat, una perversió agreujada per la falta de garanties processals, redactades les sentències sempre d'acord amb els desitjos de palau. En això Salman és un Saud irreprotxable.

No en queda res, d'aquella crida seva de fa un any a la unitat dels musulmans, dividits per la guerra. Tampoc ha deixat rastre en el comportament del rei l'apertura que alguns van entreveure en la participació de les dones en unes eleccions locals. Tot segueix igual al regne dels senyors de l'or negre, sotmès el sistema a la lògica dels petrodòlars que tot ho justifiquen i que fan callar les crítiques, ja siguin a un poeta empresonat o a un rei imprevisible en l'ocàs de la seva vida com Salman bin Abdul-Aziz.