Els missatges dels partits al Papa per la seva visita a Catalunya: «Defensi la pau i els drets humans»

Amb aquesta premissa, EL PERIÓDICO ha obtingut l’opinió de tots els partits amb representació al Parlament per saber quina lectura fan del nou pontificat, què esperen del seu missatge a Catalunya i fins on creuen que ha d’arribar la influència de l’Església en qüestions socials, polítiques i culturals. També sobre la implicació de les institucions catalanes, que no finançaran directamentla visita, tot i que sí que col·laboraran en la logística. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona renunciarà a cobrar 78.000 eurosper la cessió de l’Estadi Olímpic per a la vigília i la Generalitat aportarà l’import que recapti per la taxa turística. Tots els partits, tret d’Aliança Catalana, que ha rebutjat participar en aquest reportatge, han donat el seu punt de vista.

El PSC, partit del Govern, posa en valor no només l’impacte «espiritual» de la visita del Papa, sinó també la seva dimensió «cultural i social». «Catalunya sempre ha sigut un país amb valors humanistes i solidaris; és un moment per aprofitar i donar-nos a conèixer al món», explica Elena Díaz, portaveu del grup parlamentari, conscient de l’exposició internacional que suposarà la visita del màxim responsable de l’Església catòlica. Díaz considera que l’Església, per la seva capacitat d’influència, «té part de responsabilitat» a l’hora d’expressar-se amb contundència contra «les desigualtats, les guerres i la pobresa». «És una oportunitat rellevant perquè el Papa enviï des de Catalunya un missatge a favor de la immigració al conjunt de la ciutadania», conclou.

La lectura que fa Junts d’aquesta visita passa per posar en valor que el Papa reconegui la «realitat» de Catalunya, al «marge de l’Estat espanyol», de les seves institucions i de la seva pròpia història. «Més enllà de les creences i de la pràctica religiosa de cada un, és evident que som un país de tradició catòlica. A més, el Papa és cap d’Estat, per la qual cosa les institucions catalanes han d’estar presents i aprofitar l’oportunitat», apunta el portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés.

ERC posa l’accent en el perfil més polític del Pontífex i, en especial, en el seu «clar posicionament» a favor de la pau i la seva disposició a «esmenar la plana» al president dels Estats Units, Donald Trump. «És important la seva figura com a cap d’Estat, però també com a transmissor d’un missatge clar de lluita contra l’extrema dreta», assenyala la portaveu Ester Capella. També reivindica el paper social de les religions en la transmissió de valors com la «solidaritat» i la «fraternitat», així com en l’acompanyament als col·lectius més vulnerables. Capella recorda especialment el paper que va tenir l’Església durant la pandèmia, etapa en què ella era consellera de Justícia i tenia competències en assumptes religiosos, i remarca també el seu treball als centres penitenciaris, ja que el papa Lleó XIV acudirà a la presó de Brians.

Lorena Roldán, portaveu adjunta del PP al Parlament, reivindica el «diàleg, la concòrdia i l’amistat civil» associats a la figura del Papa com a exemple del clima que, segons el seu parer, hauria d’imperar a Catalunya després d’una dècada marcada per la tensió del procés. «L’Església té una veu molt important en la societat: ha de parlar de dignitat humana, pobresa, exclusió social i defensa de la vida», afirma. Roldán veu la visita com una oportunitat per projectar internacionalment «Espanya, Catalunya i Barcelona», i per remarcar el paper de la capital catalana com a espai de trobada, convivència i obertura al món.

«En un moment de pèrdua de la pràctica religiosa, una baixa natalitat i l’avenç de l’islamisme, la visita del líder espiritual és una oportunitat per recuperar les arrels cristianes», defensa Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament. El diputat d’extrema dreta viu amb «orgull i il·lusió» la mobilització ciutadana davant l’arribada del Papa i remarca també el simbolisme que el Pontífex inauguri la torre de Jesús de la Sagrada Família. «No és un acte turístic ni cultural; és religiós», remarca Garriga, que interpreta la visita com una reivindicació de la identitat cristiana de Catalunya i d’Espanya en vista del que el seu partit considera una pèrdua progressiva de referents espirituals i culturals.

Notícies relacionades

Nogueras evita el castellà a Madrid i li agraeix en anglès al Papa que parli en català a Barcelona

El Govern critica que Puigdemont animi a rebre el Papa amb xiulets: «Així no s’ajuda el català»

Els Comuns remarquen, abans que res, el caràcter «aconfessional» de l’Estat i el respecte a la «diversitat cultural». Tot i així, reconeixen el Papa com a «referent espiritual» per a moltes persones i valoren que aquest pontífex vulgui «seguir el fil» del papa Francesc en la defensa de «la igualtat de les persones». Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari, destaca també la seva duresa davant Trump i contra les «polítiques antiimmigració i de persecució de persones migrades i racialitzades», amb l’afegit simbòlic ser el primer papa nord-americà. «Ha sigut molt contundent en la defensa de la pau i els drets humans, i allà és on creiem que ha de tenir un paper», explica. Albiach reclama, a més, que aquesta veu moral es pronunciï davant el «genocidi a Palestina», després de posar en valor la reunió que el papa Lleó XIV va mantenir el novembre amb el president palestí, Mahmud Abbas.

«Una sobirana tonteria; un Estat aconfessional no hauria de gastar un sol cèntim en aquesta visita del Papa». Així de contundent s’expressa Pilar Castillejo, presidenta del grup parlamentari de la CUP, sobre la visita del Pontífex a Catalunya. La seva formació rebutja que una figura religiosa tingui «capacitat d’influència» sobre el debat públic i considera que les seves opinions no haurien de condicionar l’acció política. Castillejo recorda el paper històric de l’Església en la repressió de les dones, i defensa que les institucions haurien «d’estar per sobre» d’aquesta herència. La CUP qüestiona, a més, el cost públic de la visita i afirma que aquests recursos podrien destinar-se a altres prioritats socials del país.