Leire Díaz va voler desacreditar el Suprem per accelerar l’amnistia

Una norma que el Tribunal Suprem va rebutjar aplicar al dirigent català pel fet de considerar que la malversació era un delicte no amnistiable. Díez considerava el tribunal "un dels obstacles" per "poder culminar amb èxit el tema de l’amnistia", i amb aquest motiu va maniobrar per desacreditar el tribunal i obtenir informació comprometedora, "sobretot la que afecta el Tribunal Suprem, jutges i fiscals".

Així es desgrana en el document Acciones Cataluña.doc, creat per Leire Díez el 27 d’abril del 2025, en què planteja la intenció d’arribar a acords amb l’excomissari José Manuel Villarejo i l’exsecretari d’Estat Francisco Martínez, amb l’objectiu de poder estendre la seva operació de descrèdit al Suprem.

"Un dels obstacles per poder ser més àgils per poder culminar amb èxit el tema de l’amnistia és el Tribunal Suprem. També nosaltres ho patim", assenyalava Díez en les notes, en què afirmava que "estem avançant" i assegurava que eren a prop que aquest acord amb Villarejo i Martínez "s’executi i obtinguem la documentació de Villarejo, sobretot la que afecta el Tribunal Suprem, jutges i fiscals".

Objectiu Marchena

La mateixa Díez especifica en un altre arxiu la informació que volien obtenir a través de Villarejo. En un document titulat 2024-11-19 Incumplimientos.doc, creat sis mesos abans, en què l’exmilitant socialista fixa com a objectiu el magistrat del Suprem, Manuel Marchena, i atorga rellevància especial a les suposades "proves" que tindria l’excomissari contra ell. "IMPORTANT: Villarejo té les proves que demostrarien la corrupció de Marchena", assenyala en aquesta nota, sense especificar res més.

La situació viscuda a Catalunya durant els anys del procés, entre el 2011 i el 2017, també és usada com a munició per Díez, que en aquest mateix document Acciones Cataluña fa referència a l’"operació Catalunya", el presumpte dispositiu policial i parapolicial desplegat durant els governs del Partit Popular per investigar dirigents i entorns de l’independentisme català.

En les seves notes, Díez arriba a fixar com a "objectiu prioritari" el de continuar amb els treballs de la Comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya que es va crear el desembre del 2023 al Congrés dels Diputats després d’un pacte del PSOE amb els partits independentistes. L’objectiu de Díez consistia a "elaborar conclusions i portar-les a la Fiscalia".

El text també anticipa una denúncia de diverses persones considerades víctimes de l’operació Catalunya, entre les quals l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i membres de les famílies Sumarroca i Cierco –propietària d’Andorra (BPA)– . Una denúncia en què la mateixa Díez col·laborava activament i assegurava que "treballem perquè tingui bon final".

Rosell i Boye

Al llarg del sumari també apareixen dues figures destacades de l’àmbit català, com ara Rosell, amb qui Leire Díez manté contacte i reunions, en què busca informació comprometedora sobre la investigació que va pesar sobre ell i el qual informa de reunions mantingudes a la Fiscalia General de l’Estat. Díez també havia proposat un acord entre Villarejo –boinas– i la Fiscalia si facilitava documents relacionats.

Notícies relacionades

Un membre de la trama de Zapatero s’escrivia amb Delcy

Un guàrdia civil hauria revelat "secrets oficials"

La segona figura està vinculada amb l’independentisme català i és Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, amb qui Díez es va reunir el gener del 2025 i amb qui va mantenir diverses converses. L’interès de Díez en Boye es basava en el fet que el lletrat defensava que havia sigut víctima d’un "sistema d’escoltes il·legal" que podria ser manipulable. Una tesi que Díez volia fer servir per desactivar el cas hidrocarburs.

És el que assenyala l’acta de l’agent de la guàrdia civil Rubén Villalba, en què informa d’una reunió mantinguda amb Díez. En aquesta cita, segons afirma Villalba, van parlar "de l’operació de Sito Miñanco i l’advocat de Puigdemont pel sistema d’escoltes usat en l’operació per CNP –Cos Nacional de Policia–, que és manipulable, segons Leire". Segons relata l’agent, segons el parer de Díez aquesta circumstància "faria caure les causes judicials".