El Parlament tramita els primers pressupostos d’Illa en ple conflicte amb els professors

Precisament, el Govern esperava aquesta votació per buscar un encaix a les millores salarials acordades amb els sindicats i està disposat a impulsar-les igualment, tot i que el camí fins a l’aprovació dels comptes amenaça d’estar marcat pel pols educatiu. Segons els temps parlamentaris previstos, els comptes haurien d’arribar a la seva estació final a principis de juliol. No obstant, aquest calendari podria demorar-se fins a les portes del mes d’agost si els partits de l’oposició decideixen portar els pressupostos al Consell de Garanties Estatutàries.

A l’espera dels moviments dels que s’oposen als pressupostos, que han sumat 67 vots –els de Junts, el PP, Vox, CUP i Aliança– davant 68 del PSC, ERC i els Comuns, el president veu encarrilat l’objectiu principal que s’havia fixat abans de l’aturada estival. Però ho fa sense que l’«estabilitat» de què ha presumit la consellera d’Economia, Alícia Romero, en la seva intervenció de defensa dels comptes es tradueixi en una pau social. Almenys d’un sector educatiu que amenaça de convertir en un polvorí el final de curs i portar les protestes fins a la visita del papa Lleó XIV la setmana que ve. «En temps incerts ens toca obrir camins segurs entre tots», ha demanat la consellera, una frase que quedaria sepultada poc després per la incertesa del conflicte amb les escoles.

Una foto incòmoda per a ERC i els Comuns

El torn d’ERC i els Comuns en el debat ha arribat quan ja es coneixia la decisió dels professors de tombar el preacord i l’ambient el Parlament estava caldejat. Els dos partits han centrat les seves intervencions a defensar el seu pacte de pressupostos amb el Govern com a mal menor. És a dir, el seu argument és que els comptes no solucionaran tots els problemes de Catalunya, però que és molt millor disposar de recursos extraordinaris per seguir amb els pressupostos prorrogats del 2023.

«¿Què havia de fer ERC, quedar-se al marge dels pressupostos mentre el país està bloquejat? No podíem donar l’esquena al conjunt de ciutadans del país», ha expressat la portaveu dels republicans, Ester Capella. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha apuntat en la mateixa direcció. Ha defensat que els comptes incorporen millores notables en matèries com l’accés a la vivenda, però ha exigit al Govern que es deixi d’«ocurrències i girs a la dreta».

Per als dos partits resulta incòmode recolzar la tramitació dels pressupostos precisament el dia en què els docents han decidit seguir endavant amb les seves protestes contra la Generalitat. ERC i els Comuns han garantit que recolzaran els comptes fins al final, quan es votin de manera definitiva, però han reclamat al Govern un «nou esforç» per arribar a un altre acord amb els professors. I si és possible, que no es demori.

«Més enllà del 2026»

Al marge del que s’acosta per aquest flanc, la consellera d’Economia ha recitat les bondats dels pressupostos. No es tracta, ha dit, només d’unes partides econòmiques, sinó d’una «eina de país» imprescindible per a un full de ruta basat a millorar els serveis públics. «Aquests pressupostos són millors que els que vam presentar fa uns mesos perquè incorporen la visió d’altres grups polítics», ha assegurat amb referència a ERC i els Comuns, a qui ha agraït el seu «sentit de país». La responsabilitat, ha posat èmfasi, «no consisteix a imposar majories inexistents, sinó a construir majories possibles».

Ha enumerat des de les millores en infraestructures pactades, com la línia ferroviària orbital, a la majoria catalana al quadre de comandament de la Zona Franca o els compromisos en matèria de vivenda. Un acord per a uns comptes, ha considerat, que van «més enllà del 2026», una velada invitació al fet que la triangular entre el PSC, ERC i els Comuns continuï sent operativa fins al final de la legislatura.

També hi ha hagut encàrrec per a Junts i el PP tenint en compte que Pedro Sánchez ha ratificat que vol portar al Congrés abans que acabi l’any el nou model de finançament. «Faig una crida a Junts i al PP a no bloquejar-lo, que pensin en els ciutadans del país», ha assegurat recordant que les propostes de millora en aquesta matèria sempre han partit de Catalunya. Va passar l’any 2009, en època del tripartit, però també el 2001, quan la proposta de reforma, ha remarcat, va sortir del pacte del Majestic que van rubricar el PP i CiU.

Crítiques frontals de la resta

Notícies relacionades

El Govern preveu aplicar l’últim preacord amb els sindicats malgrat el rebuig dels docents

L’UCO «dedueix» dels missatges interceptats a Leire Díez que Pedro Sánchez coneixia l’activitat que desenvolupava la ‘lampista’ del PSOE

Els partits de l’oposició més bel·ligerant amb el president Illa han seguit el guió esperat i han sortit en tromba contra els comptes. Junts i el PP ho han fet perquè no corregeixen l’«infern fiscal» que hi ha a Catalunya. Vox i Aliança Catalana han tornat a desplegar el seu discurs antiimmigració i, des dels antípodes, la CUP ha considerat que els comptes són molt lluny de ser oportuns perquè no inclouen les receptes d’esquerres que Catalunya necessita.

El més significatiu és que tant Junts com la CUP han aprofitat la decisió dels professors de tombar el preacord per pressionar ERC i els Comuns perquè tombin els comptes el dia de la seva votació definitiva. «Els pressupostos no haurien de tirar endavant si no es resol la situació crítica en l’educació», han dit els anticapitalistes. No està previst que els aliats d’Illa cedeixin a les pressions, però les setmanes que queden fins a la votació final no seran fàcils.