Diàleg «fluid i constant»
El Govern amarra la seva relació amb el PNB i descarta que prosperi la moció instrumental de Feijóo
«Més enllà del soroll de les declaracions polítiques se sap que aquestes mocions no existiran mai», apunten a la Moncloa
Els socialistes consideren que els nacionalistes bascos només busquen marcar diferències per estratègia electoral de cara a les municipals de l’any vinent
Fa anys que la Moncloa cultiva la seva relació amb el PNB. Un «soci prioritari» des que va facilitar la moció de censura de Pedro Sánchez fa ara vuit anys. A més dels successius acords d’investidura des d’aleshores, els nacionalistes bascos mantenen un pacte global de governabilitat amb el PSE-EE tant en el govern basc com en les juntes generals i els grans municipis. Precisament per això van saltar les alarmes després que el president de l’Euskadi Buru Batzar, Aitor Esteban, qualifiqués d’«irresponsable» el full de ruta de Pedro Sánchez d’allargar la legislatura més enllà del 2026. Un avís després de la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero sobre el qual va apujar el to després de la nova investigació al PSOE pel cas Leire Díez. Des d’aleshores hi ha hagut contactes i en l’Executiu traslladen tranquil·litat, diferenciant el que denominen una estratègia electoral partidista per part del PNB d’una relació institucional que asseguren tenir amarrada.
Per això a la Moncloa es descarta el suport dels nacionalistes bascos a una moció de censura instrumental –per convocar eleccions– si Alberto Núñez Feijóo fa el pas de promoure-la. El diàleg és «fluid i constant», apunten fonts del Govern. El que sí que reconeixen són diferències que vinculen més a càlculs electorals. De marcar distàncies a un any de les eleccions municipals. Una decisió «legítima», apunten les mateixes fonts, però que no canviaria les «bones relacions» ni l’interès compartit. Després d’això conclouen que «està presa la decisió d’esgotar la legislatura».
Pel que fa a la relació entre partits, altres fonts socialistes reconeixen les friccions entre el líder del PNB i el del PSE, Eneko Andueza. El PNB manté un model de bicefàlia, amb separació dels lideratges orgànics i institucionals i primacia dels primers. Esteban va assumir la direcció del partit el març de l’any passat, per la qual cosa les municipals i forals de l’any vinent seran els seus primers comicis. La competició electoral amb EH Bildu està al darrere d’alguns d’aquests moviments, segons altres fonts parlamentàries, que assenyalen la «por» del PNB a no sumar amb el PSE per retenir les juntes generals tant de Guipúscoa com d’Àlaba.
En el Govern són menys explícits, fins i tot diferenciant el context de les seves relacions a nivell institucional i orgànic i assenyalen que «queden moltes polítiques compartides l’any que queda». A més, entenen que malgrat la tempesta judicial que amenaça el PSOE no s’estaria davant el xoc viscut fa un any pel cas Cerdán i la posterior entrada a presó de l’exsecretari d’Organització. Per això insisteixen que «més enllà del soroll de les declaracions polítiques se sap que aquestes mocions no existiran mai».
Sense referir-se concretament a compromisos pendents amb el PNB, sobretot en matèria de traspassos de competències, la portaveu del Govern, Elma Saiz, contraposava el seu «full de serveis» amb socis com el PNB davant el «cinisme i desesperació» del PP per desinflar la seva moció de censura. Incloent en l’equació Junts, posava com a exemple que els populars «voten en contra de l’ús de les llengües oficials d’aquests territoris a Europa» mentre que el Govern hauria arribat a «importantíssims acords que fan avançar en autogovern aquests territoris».
La «finta» de Feijóo
Notícies relacionadesEl líder dels populars es va ratificar aquest dimarts en les seves intencions. «Defenso la necessitat d’un projecte digne. No pretenc remoure, no busco dreceres ni demanar favors, ni regalar-los. Vull garantir que tornaré la decència al meu país, amb ajuda o sense ajuda», va explicar durant una intervenció davant l’empresariat català present al Cercle d’Economia, a Barcelona.
Va despatxar taxativament la pretensió de Junts que viatgi a Waterloo per reunir-se amb Carles Puigdemont si té una proposta sobre la taula: «Parlem de coses serioses». A l’Executiu parlen de «finta» del PP amb la moció de censura i valoren que la sensació general és de falta de suports, per haver estat «insultant» fins fa unes setmanes tant el PNB com Junts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Acte d’experts a la UPF El catalanisme busca recuperar el rumb entre la ressaca del procés i l’auge del nacionalisme excloent
- Ple de la Cambra El Parlament demana retirar la presència dels Mossos de paisà a les escoles
- Successos Una nena de 10 anys està en estat crític després d'empassar-se per una teulada a Balsareny
- Verificat L’alumnat amb necessitats educatives a Catalunya s’ha triplicat en set anys
- CAS LEIRE DÍEZ L’UCO afirma que l’actuació de la trama de Leire Díez buscava «protegir el PSOE, el Govern i el seu president»
