Jesús Bel, capellà de la presó Brians 1: "Amb la seva visita a Brians, el Papa fa que la gent miri la presó amb altres ulls"

¿Quants anys té?

En tinc 64 i soc de San Mateo de Gállego, a tocar de Saragossa.

¿Des de quan és sacerdot?

Fa 40 anys. Tenia 24 anys quan em van ordenar. I aquests 40 anys he sigut capellà de presó. Tota la meva vida sacerdotal. Els membres de l’Orde de la Mercè ens dediquem a la presó o al món marginal. L’ordre es va fundar a Barcelona el 1218 per a la redempció de captius. Per això la Verge de la Mercè és la patrona dels presos.

¿A quines presons ha treballat?

Vaig començar el 1986, acabat d’ordenar, a la presó Lleida 2. Estava acabada de construir, perquè la Generalitat va tenir competències penitenciàries a partir de 1984. Com que era una presó nova, enviaven allà els presos més vellets, era còmoda. Jo semblava el net de tots. Vaig estar-hi dos anys. Després em van enviar durant tres anys a una presó de dones de València i, quan es va tancar, el 1991, em van enviar a Veneçuela.

On l’ordre l’envia.

Sí, vaig on m’envien. A Veneçuela vaig ser capellà a tres centres penitenciaris. Un a San Juan de los Morros, on hi ha un internat judicial, jo era capellà de l’internat. Després vaig estar a la frontera amb Colòmbia, a l’estat de Táchira, a San Cristóbal. Vaig ser capellà a la presó de Santa Ana i en un centre de desintoxicació de drogoaddictes. I després em van enviar a Maracaibo, vaig passar 12 anys a la presó de Sabaneta, considerada com una de les perilloses de Llatinoamèrica.

Va viure els últims temps de la presó barcelonina.

Vaig ser l’últim capellà de la Model. Vaig arribar el 2016 i la van tancar el 2017. Van portar els que érem allà a Brians 1. I allà acaba ara per ara la meva història. L’any que ve faré una dècada a Brians 1.

¿Com és una setmana del capellà de Brians 1?

Vaig quatre dies com a mínim a la presó; si és necessari, més. Els dimarts i els dijous, a fer acompanyament, atenció personal. I dissabte i diumenge fem missa, catequesi, el que és l’atenció religiosa pròpiament dita.

Vostè ha tractat tota la seva vida amb la gent amb qui la societat no vol tractar.

Sí, la societat s’oblida de la gent que envia a la presó, que es converteix de vegades en un aparcament de persones que cometen un delicte, però que continuen sent persones, amb drets, anhels, desitjos.

El Papa vindrà a Brians 1.

Es tracta d’una jugada mestra del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez.

No era fàcil.

El Papa ha demostrat que no li costa acostar-se a marginats, als que són a la cuneta. Però els protocols són complicats. El bisbe ve a la presó sempre que pot, i el Nadal passat va fer missa amb els nois i les noies. A l’acabar, va baixar el director a saludar-lo. El bisbe li va explicar que havia de rebre el Papa a l’aeroport del Prat, perquè forma part de la diòcesi de Sant Feliu, i que aniria a Montserrat. "A veure si el porto a la presó», li va dir. I mira, ho va aconseguir.

¿Quan ho va saber vostè?

El dia que ho va anunciar la roda de premsa de la Conferència Episcopal. Era aquí, a casa, i ni tan sols estava escoltant. Va venir un company a avisar-me i vaig pensar que feia broma. Em va alegrar moltíssim. Sobretot perquè va posar la gent a mirar la presó amb altres ulls. La gent no veu tant delicte sinó persones. Només que la visita porti aquest fruit ja seria molt. En portarà més, però amb aquest ja és molt. L’endemà, vaig anar a la presó i tots estaven emocionats. Un intern em va dir: "¡Som a la ment del Papa, ha pensat en nosaltres!».

Entre 70 i 80 presos seran a la trobada amb el Papa.

Hi seran els que van a missa sempre. Jo soc capellà dels homes de Brians 1; les dones tenen el seu propi capellà, que a més és cosí segon meu. Ell és capellà de Wad Ras i del mòdul de dones de Brians 1. També vindran a la visita del Papa interns que van a la missa de Brians 2 i el seu capellà, jesuïta, Xavier Rodríguez. Nosaltres hauríem volgut portar portes obertes, però el protocol ho impedeix.

¿Els que vindran ja ho saben?

Estan molt contents. Saben que vindran perquè han hagut de firmar la cessió de la seva imatge. La trobada serà a la sala d’actes.

Seran 20 minuts.

Arribarà el Papa amb el bisbe, el rebran les autoritats. Cantarem un cant d’entrada mentre entra, una cosa senzilla. Un cant de missa, se’l saben tots. Hi haurà una salutació del director del centre penitenciari. Després em correspondrà a mi donar la salutació al Papa com a delegat de la pastoral penitenciària de Sant Feliu. Tinc un minut. Després dues internes li faran també una salutació i després parlarà ell.

¿Té ja la seva intervenció?

He escrit algunes línies. Vull dir moltes coses en un minut i no sé com ho faré. El que faré és donar les gràcies al Papa i demanar-li que ens continuï portant al cor.

El Papa se centra en la defensa de la pau i els més necessitats en un context mundial que no segueix aquesta línia.

En un món d’enfrontament, en què tothom sembla enemic de tothom, manté les directrius del papa Francesc i crec que ho fa molt bé: no desaprofita cap oportunitat de defensar la pau. Ho valoro molt.

En aquests 40 anys, ¿què ha après dels presos?

Uns valors molt profunds en llocs insospitats.Et trobes persones molt destruïdes des de la infància, maltractades, sense oportunitats. I alguns són capaços de reaccionar i de convertir en una oportunitat el que sembla el principi de la seva destrucció.

Notícies relacionades

La ciutat pedala cap al Tour amb la Festa de la Bici

Michel Kisfaludi, director general adjunt d’Europcar França: "Barcelona és una barreja única de tradició i modernitat"

¿Diria que la gent que té menys diners va més a presó?

Això ha sigut sempre així. I crec, a més, que ho continuarà sent. Amb el mateix delicte, una persona que té diners aconsegueix un bon advocat, que sap trobar les esquerdes de la llei necessàries per a una bona defensa.