Dos anys de la llei d’amnistia: ¿qui se n’ha beneficiat i qui continua pendent?

Però, ¿quin és el balanç de l’aplicació general de la llei? Ara per ara, se n’han beneficiat 64 polítics i càrrecs públics, mentre que a 93 persones se’ls ha denegat o continuen pendents de la seva resolució, alhora que han sigut amnistiats membres de les forces de seguretat de l’Estat.

Els dirigents independentistes que el Tribunal Suprem va condemnar pel procés i els que són fora d’Espanya tenen la vista posada en el Tribunal Constitucional, que haurà de resoldre els seus recursos. Els magistrats del TC estan esperant per decidir la sentència que ha de dictar sobre l’amnistia el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El Suprem va considerar al seu dia que el delicte de malversació pel qual es va condemnar els líders del procés i el processament en rebel·lia de l’expresident Puigdemont entraven dins de les excepcions de la mateixa llei, cosa que impedia la seva aplicació.

Tot i que la sentència del TJUE arribés abans del mes d’agost, amb tota probabilitat el TC no podria convocar els plens per decidir sobre aquesta qüestió (un per als condemnats i un altre per als processats en rebel·lia, com l’exmandatari català) fins al mes de setembre. El debat es podria allargar, a més, depenent de la posició que adopti cadascun dels ponents: si la majoria del ple no hi està d’acord i rebutja la proposta, el cas aniria a parar a un altre ponent.

Malgrat que els principals líders independentistes encara no s’han pogut veure beneficiats per la llei d’amnistia, sí que s’ha aplicat a altres polítics i càrrecs públics, manifestants i policies. Segons la plataforma d’advocats de l’esquerra independentista Alerta Solidària, la norma ha arribat ja a 64 polítics i càrrecs públics, entre ells, el ‘sottogoverno’ de Puigdemont per organitzar el referèndum de l’1-O, alhora que a 25 persones se’ls ha denegat inicialment i, en alguns casos, s’ha elevat el cas a altres tribunals. Així mateix, 68 polítics i càrrecs públics estan pendents que la seva amnistia sigui resolta per diferents tribunals, com el TJUE, el TC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o el Tribunal Suprem. Així que la xifra dels polítics que continuen pendents és una mica superior a la dels que ja han sigut exonerats.

Dels 1.225 manifestants o activistes susceptibles de ser amnistiats, Alerta Solidària estima que a 880 no ha sigut necessari aplicar-los la llei perquè, o bé han sigut exculpats en el procés judicial (800), o bé han sigut condemnats o processats sense que estiguin disposats a sol·licitar-ho. En el cas dels altres 345 casos amnistiables, s’ha reconegut ja el perdó a 181 (el 52%), mentre que s’ha denegat a 75. Uns 25 esperen la seva resolució i 64 més no ho han sol·licitat encara.

El col·lectiu d’advocats ha denunciat que la llei ha beneficiat 158 membres de les forces de seguretat de l’Estat investigats per les càrregues durant les manifestacions del procés, tant policies nacionals com guàrdies civils i mossos, molts més que els dirigents independentistes encausats. Només s’ha denegat l’amnistia a quatre policies nacionals processats per lesionar en un ull l’activista independentista Roger Español amb una pilota de goma en les càrregues per impedir el referèndum. Alerta Solidària considera que, en el cas dels agents, la concessió de l’amnistia «sempre és automàtica» i remarca que, dos anys després de la seva aprovació, la llei ha beneficiat «sobretot l’Estat, per l’error previ de l’independentisme de desactivar el carrer».

Notícies relacionades

Amnistiat per primera vegada un mosso d'esquadra en un cas d’espionatge a l’independentisme

Illa reivindica Sánchez com a «referent moral» i demana un tancament de files: «Nosaltres, al seu costat»

El líder d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, critica que l’aplicació de la llei continuï sent «obstruccionista, lenta, injustificada i arbitrària». En declaracions a EL PERIÓDICO, recalca que, «malgrat que la norma és molt clara, la cúpula judicial –i en especial el Tribunal Suprem– continua bloquejant l’aplicació de la llei», cosa que considera «una negligència jurídica greu per part del poder judicial, ja que la mateixa naturalesa de la llei indicava que s’havia d’aplicar amb urgència i diligència».

El primer amnistiat va ser l’exconseller d’Interior Miquel Buch, que havia sigut condemnat a quatre anys i mig de presó per malversació i prevaricació per fitxar d’assessor un sergent dels Mossos, Lluís Escolà, que va actuar com a escorta de l’expresident Puigdemont a l’estranger i al qual també es va aplicar l’exoneració. Aquell mateix dia, el 25 de juny del 2024, el TSJC va posar la directa i va fer el mateix amb 16 activistes condemnats per protestes entre el 2018 i el 2019; a un d’ells se li havien imposat set anys de presó. Des d’aleshores, el degoteig de persones amnistiades per jutges i tribunals va ser constant, sobretot en els primers mesos d’aplicació de la norma, però ara s’ha enquistat.