Calama i l’informe de la UDEF

"Els atestats que redactin i les manifestacions que facin els funcionaris de la Policia judicial, a conseqüència de les indagacions que hagin practicat, es consideraran denúncies per als efectes legals". Llei d’enjudiciament criminal (Lecri), article 297.

"El particular que influeixi en un funcionari públic o autoritat prevalent-se de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb aquest o amb un altre funcionari públic o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si mateix o per a un tercer, serà castigat amb les penes de presó de sis mesos a dos anys i multa del doble del benefici perseguit o obtingut. Si obté el benefici perseguit, aquestes penes s’imposaran en la seva meitat superior". Codi Penal, article 428.

La Jurisprudència del Tribunal Suprem (Sentència 480/2004, de 7 d’abril) diu que la utilització conjunta dels termes influir i prevalença indica (1) no n’hi ha prou amb el simple suggeriment, sinó que aquesta ha de ser feta per qui ostenta una determinada situació d’ascendència i (2) l’influx tingui prou entitat per assegurar la seva eficiència per la situació prevalent que ocupa qui influeix. Tribunal Suprem, sentència, 7 d’abril del 2004.

Les tres citacions tenen el propòsit d’il·lustrar que, en les diligències que se segueixen sobre l’existència de la trama Zapatero, els policies, la Fiscalia Anticorrupció i el jutge d’instrucció s’han guiat per un adagi periodístic associat a la premsa sensacionalista des d’una pel·lícula de Hollywood del 1964. Es tracta de La pícara soltera, frase original que va quedar resumida a: "No deixis que la realitat t’espatlli una bona notícia o un bon titular".

La llei d’enjudiciament criminal estableix que els informes de la policia judicial tenen el caràcter de denúncia. El salt no és difícil d’apreciar: passem d’una policia els informes de la qual tenen el caràcter de denúncia a una situació en la qual els policies, segons Eduardo Torres-Dulce el 2014, "precuinen" la instrucció judicial. Aquesta realitat s’observa en la interlocutòria del jutge José Luis Calama, la principal font d’inspiració de la qual són els informes elevats per la UDEF. La conclusió apareix al final d’un dels dos informes, concretament en la pàgina 155: "En la cúspide de la xarxa d’influència s’ubicaria José Luis Rodríguez Zapatero, que exerciria un lideratge no visible en l’estructura formal, realitzant una supervisió estratègica del procés de concessió de l’ajuda que se segueix respecte de la societat Plus Ultra des del contacte inicial".

Notícies relacionades

El Parlament imparteix la primera formació anticorrupció

L’UCO detalla que Begoña Gómez va pagar pel ‘software’ de la seva càtedra

Però el que aquí es presenta com a conclusió és, en realitat, una afirmació –més aviat una acusació– sostinguda des del començament. I això és el que assumeix el jutge Calama, tot i que elimini part del biaix que impregna els informes. ¿Es pot considerar aquesta la conducta d’un jutge de garanties? És que a Espanya no existeix la figura del jutge de garanties.

En els informes no apareix ni plantejat l’element essencial del delicte de tràfic d’influències: la capacitat efectiva de prevalença de Zapatero i la identificació concreta de les persones o funcionaris sobre els quals hauria exercit aquesta influència en el cas Plus Ultra.