PP i PSOE pacten en habitatge i volen mobilitzar 7.000 milions

Les comunitats governades pels dos partits acorden amb el Govern el repartiment dels diners que preveu el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, que es destinarà a construcció i rehabilitació de cases i ajuts al lloguer

PP i PSOE pacten en habitatge i volen mobilitzar 7.000 milions
4
Es llegeix en minuts
GABRIEL SANTAMARÍA

Les comunitats autònomes –la majoria governades pel PP– i el Ministeri d’Habitatge, liderat per la socialista Isabel Rodríguez, van segellar ahir el primer gran acord de la legislatura, l’aprovació del repartiment dels fons del Pla Estatal d’Habitatge (PEV) 2026-2030, que aspira a mobilitzar en cinc exercicis 7.000 milions, que es destinaran a la construcció de cases, rehabilitació d’edificis i diferents tipus d’ajuts, entre els quals hi ha el bo lloguer jove.

La Conferència Sectorial d’Habitatge i Agenda Urbana d’ahir, en què participaven tots els consellers del ram de les comunitats –que van avançar el vot a favor al text– i els representants del ministeri, va donar suport per unanimitat al text i al repartiment dels fons, tot i que públicament hi van mostrar oposició. El pla definitiu va tirar endavant amb cinc mesos de retard respecte del que s’havia previst i després d’haver incorporat 365 aportacions i 28 reunions entre Habitatge i Agenda Urbana i els governs regionals.

Ampliar el parc públic

"És un dia molt important. Tenim clar l’objectiu: s’ha de construir més habitatge per ampliar el parc públic. Volem que com més aviat millor aquests 7.000 milions d’euros siguin una realitat. Esperem que en el segon semestre es pugui començar a executar. Per solucionar el problema necessitem més inversió pública. Amb aquest pla tripliquem la inversió dels anteriors. És molt important el missatge que llancem als ciutadans: diferents administracions de diferent color polític ens hem posat d’acord. Aquest és el camí. A aquest problema només es respon per mitjà de l’acord, deixant de banda els plantejaments partidistes per anar a respostes eficaces en què tots estiguem d’acord", va resumir la ministra Rodríguez en una roda de premsa abans de la celebració de la trobada.

El Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 mobilitzarà 7.000 milions d’euros, dels quals el 60% seran aportats pel Ministeri d’Habitatge i el 40% restant per les comunitats autònomes, llevat del primer any, en què el Govern assumirà el total dels desemborsaments, una de les principals exigències de les regions. L’objectiu és que com a mínim –la destinació final dels fons la pactarà cada comunitat amb l’Executiu– és que el 40% dels 7.000 milions vagi a ajuts a la construcció d’habitatges, el 30% a rehabilitació i el 30% restant siguin ajuts, principalment al lloguer, al lloguer amb opció de compra i a l’adquisició d’immobles en el medi rural.

Les més afavorides

La regió que més fons rebrà del Pla Estatal serà Andalusia, 1.197 milions d’euros, seguida de la Comunitat de Madrid i de Catalunya, amb 1.113 milions i 1.015 milions d’euros, respectivament. Per darrere destaca el volum del País Valencià (798 milions). En el següent escalafó hi ha Galícia (399 milions) Castella i Lleó (378), Canàries (371), Regió de Múrcia (308), Castella-la Manxa (280), Aragó (266), Astúries (231), Extremadura (210), les Balears (168), Cantàbria (133), el País Basc (119), Ceuta i Melilla (7 milions d’euros cadascuna).

El pas següent serà que cada comunitat i el Govern signin convenis per decidir quants fons s’assignaran a cadascuna de les partides i amb quines polítiques concretes. És a dir, partint de les proporcions mínimes esmentades, cada autonomia podrà decidir si els fons destinats a construcció els dediquen només a promoció pública o també privada o els imports d’una subvenció o de l’altra, per exemple. Els primers acords bilaterals ja podrien arribar abans de l’estiu, de manera que durant el segon semestre de l’any es començarà a desplegar el capital del PEV.

Notícies relacionades

Una de les novetats del Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 que no tenia els seus predecessors és la incorporació de clàusules per evitar la desclassificació d'habitatges de protecció oficial (HPO en l’argot). Normalment, aquest tipus de cases, passats diversos anys, perdien el caràcter de pis protegit, que es traduïa en una limitació en el preu d’habitatge i de lloguer. Ara, tots els edificis que tinguin subvencions o ajuts d’aquest programa hauran de blindar una protecció permanent. Tal com va avançar EL PERIÓDICO al febrer, diverses comunitats del PP han retocat els últims mesos les legislacions autonòmiques per adaptar-les a aquesta exigència de l’Executiu, entre les quals hi ha Madrid, Andalusia, Galícia i Astúries. Addicionalment, després de l’escàndol que es va produir a Alacant en la venda d'habitatges protegits a càrrecs pròxims al PP de la localitat, una investigació portada a terme per Información, diari de Prensa Ibérica, l’Executiu ha inclòs en el text "clàusules antifrau en les adjudicacions". És a dir, segons han explicat en el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, tots els habitatges construïts o adquirits amb recursos procedents del PEV s’hauran d’adjudicar tant sí com no "amb criteris objectius, mesurables, transparents i traçables".

Finalment, les comunitats autònomes començaran a remetre al ministeri la informació dels seus registres de fiances per saber en temps real el nombre de contractes en vigor.