Illa tanca els seus primers pressupostos després de lligar el suport dels Comuns

Tres mesos després d’aquella primera encaixada, Illa i la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, van reeditar ahir aquella imatge, just dos dies després d’haver fet el mateix amb el dirigent d’Esquerra, Oriol Junqueras. El cap del Govern pot verbalitzar, ara sí, que té els vots necessaris per aprovar uns nous comptes i desterrar els del 2023, prorrogats fins ara. Serà aquest divendres quan s’aprovaran en un consell executiu extraordinari per després portar-los al Parlament i posar en marxa un calendari en què la previsió és que entrin en vigor d’una manera definitiva durant la primera quinzena del juliol.

"La negociació ha sigut exigent, però aquesta majoria progressista aporta estabilitat", va celebrar la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, després de firmar l’acord. Els seus socis no van trigar a demanar-li que freni l’eufòria. ERC ja va deixar caure aquest dimecres que es facin tantes il·lusions perquè ara toca "complir" uns pactes que passen, en bona part, perquè el Govern de Pedro Sánchez acati la seva part en àmbits competencials tan rellevants com la recaptació de l’IRPF. I Albiach, al seu torn, va presumir del fet que els pressupostos tenen el "segell" dels Comuns amb mesures de pes en habitatge i va advertir que, a partir d’ara, es dedicarà a "fiscalitzar-ne" l’execució i a revisar-la cada dos mesos.

La pedra angular

Després de la bilateral Estat-Generalitat amb un gruix de compromisos per reforçar l’autogovern com exigia ERC, la pedra angular de l’entesa amb el grup d’Albiach ha sigut, de nou, l’habitatge. L’Executiu es compromet a arribar a una inversió de 2.500 milions d’euros –1.500 dels quals seran de recursos propis de la Generalitat– durant aquesta legislatura, i això vol dir que a aquest import s’hi ha d’arribar abans del maig del 2028. Al paquet de mesures pactades al febrer per augmentar les ajudes al lloguer s’hi afegeix una nova llei per reconvertir oficines i locals en habitatge protegit i que la convocatòria de la llei de barris sigui de 400 milions d’euros cada any –el doble del que havia previst l’Executiu– fins a final de la legislatura per revitalitzar 120 zones degradades.

No obstant, un dels assumptes més immediats de l’acord serà la creació d’una direcció general "de disciplina d’habitatge" per aplicar amb diligència el règim sancionador als qui incompleixin la llei mitjançant el cos d’inspectors, el titular del qual serà acordat per les dues parts i, segons fonts dels Comuns, serà nomenat abans de l’estiu. El Govern calcula, o així ho ha verbalitzat Romero, que la creació d’aquesta direcció serà l’única modificació organitzativa a la Generalitat. Les remodelacions, almenys ara per ara, estan fora del radar d’Illa.

Però l’aprovació dels pressupostos porta, en paral·lel, altres assignatures pendents. A partir de la setmana que ve el Parlament començarà a impulsar la proposició de llei dels Comuns per limitar la compra especulativa d’habitatge, que segons el que es va acordar al febrer es tramitarà per la via urgent perquè entri en vigor abans de l’agost. Albiach es posarà en contacte amb ERC i la CUP per lligar el seu suport i que sigui "una llei de país". Si es compleix el pronòstic, el curs polític es tancarà amb una prova més que la majoria progressista a què apel·la Illa porta el timó de la legislatura.

Rodalies i educació

El Govern vol anar-se’n de vacances havent donat carpetada a dues de les grans crisis que ha hagut d’afrontar en aquest primer semestre de l’any: trens i mestres. Les inversions a Rodalies són un eix troncal de l’acord a tres bandes sobre els comptes, en paral·lel al traspàs de la gestió.

Si ERC ha situat la línia orbital per connectar les ciutats de la segona corona metropolitana com a joia de la corona del seu sí, els Comuns s’han aferrat als canvis del tren llançadora de l’R-Aeroport amb l’argument que està més pensat per a turistes que per a usuaris habituals. No han aconseguit frenar-lo, com pretenien, perquè ja s’han comprat trens nous per a la línia, però han pactat amb l’Executiu un estudi abans de finals d’any perquè aquesta línia allargui el recorregut fins al Vallès Oriental i el Vallès Occidental a partir del 2030.

Les vagues

Notícies relacionades

El jutge bloqueja comptes de Zapatero fins a un màxim de mig milió d’euros

El "lloctinent" Martínez

Sobre els docents, la demanda de l’increment salarial ha quedat fora de les condicions que tant ERC com els Comuns han fixat per recolzar els comptes. Per als socis del Govern no ha deixat de ser un element d’incomoditat segellar acords enmig de vagues rellevants del sector educatiu, i per això sí que han exigit que es busqui un encaix pressupostari per apujar els sous quan la Conselleria d’Educació tanqui un acord amb els sindicats majoritaris.

En els plans d’Illa, això hauria de passar la setmana que ve per poder posar la cirera al pastís i començar el curs al setembre amb aquest incendi apagat.