Els andalusos van a les urnes sota l’atenta mirada de la resta d’Espanya

Ha arribat el dia. Andalusia examina els seus líders polítics a les urnes amb una pregunta simple: "¿Qui vols que sigui el pròxim president o presidenta de la Junta?". La prova és tipus test, però no senzilla. El que el poble andalús avalua aquest 17 de maig són quatre anys de legislatura d’un Partit Popular que es va instal·lar a San Telmo fa set anys i que va arrabassar als socialistes el seu històric feu autonòmic. El seu candidat a la reelecció no és cap altre que un Juanma Moreno amb set de revalidar l’àmplia confiança que li van atorgar els seus el 2022 i que li va permetre dirigir en solitari. Gairebé un lustre després, el debat es torna a situar en el mateix punt. El PP i Vox s’han casat en dues comunitats autònomes en tot just mig any. Moreno, per si de cas, ha marcat distàncies i s’afanya a apel·lar a l’electorat indecís per evitar el matrimoni amb la "prioritat nacional" dels d’Abascal.

Andalusia ha crescut en electors respecte als comicis del 19 de juny del 2022. Avui seran més de 6,8 milions de ciutadans els que podran exercir el seu dret a vot i triar entre una suma de 30 candidatures –27 partits i tres coalicions– repartides per províncies. De moment, només cinc tenen representació parlamentària: PP, PSOE, Vox, Per Andalusia i Endavant Andalusia.

Aquests comicis serviran de termòmetre social i polític del que podria passar a les nacionals del 2027. No només perquè Andalusia és la comunitat autònoma més poblada, sinó perquè permetran avaluar l’estratègia d’un PSOE que fa quatre anys va obtenir només 30 escons, el pitjor resultat de la seva història al sud. Llavors va ser Juan Espadas, però ara és María Jesús Montero, la mà dreta de Pedro Sánchez. La candidata socialista s’enfronta aquest diumenge amb la "moderació" de Juanma Moreno i amb una esquerra crítica amb el seu historial com a consellera de Salut a Andalusia tot i que disposada a "arremangar-se per formar govern".

Sense Ayuso i amb Feijóo

Enmig d’una dialèctica de campanya marcada per la crisi de l’habitatge i la sanitat pública, els sondejos es mostren prudents. N’hi ha que atorguen una ajustada majoria absoluta al PP i n’hi ha que els resten un parell d’escons decisius a disputar en ciutats com Màlaga, Jaén i Huelva. Al llarg de la precampanya es podia intuir que el PP andalús marcaria distàncies amb Vox de cara als comicis del 17M. I els pronòstics s’han complert.

Moreno s’ha afanat a recollir el vot de l’esquerra desmobilitzada i dels indecisos i a guanyar-se la imatge de vers solt del Partit Popular que ha pactat dos governs de coalició amb Vox en altres comunitats autònomes. Moreno ha evitat esmentar Isabel Díaz Ayuso a la campanya, tot i que sí que ha comptat amb Alberto Núñez Feijóo.

Mentre que la campanya del president de la Junta en funcions se centrava en la figura de Moreno, la de María Jesús Montero ha recorregut a pesos pesants socialistes per evitar el que han anomenat el "desmantellament dels serveis públics". Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero han sigut les estrelles d’un cartell on també van figurar Carmen Romero, Manuel Chaves o Susana Díaz. Tot i que Montero ja es visualitza prenent decisions des dels despatxos del Palau de San Telmo, els últims sondejos li pronostiquen un nou rècord negatiu. Una nova patacada electoral posaria en seriosos dubtes l’estratègia socialista d’enviar ministres a eleccions autonòmiques.

Les esquerres tornen a presentar-se a les eleccions andaluses més fragmentades que no pas les dretes. Així, Podem, Sumar i IU van junts sota el paraigua de Per Andalusia, liderats per Antonio Maíllo. Endavant Andalusia, que creu en un partit sense lligams nacionals, anirà per lliure amb el seu candidat José Ignacio García. Vox, per la seva banda, ha recorregut als mítings de Santiago Abascal i de la "prioritat nacional" per impulsar el seu candidat Manuel Gavira.

La recta final de campanya ha elevat el to entre els partits. La tragèdia ferroviària d’Adamuz havia passat desapercebuda fins aquest dilluns, quan Juanma Moreno va acusar el govern del qual Montero formava part fins fa tot just dos mesos de no haver donat explicacions. Una disputa similar va esclatar arran de la mort de dos agents de la Guàrdia Civil en una operació contra el narcotràfic a Huelva.

Notícies relacionades

El Congrés agonitza

Junts demana "un gran acord de país" que pari el conflicte dels mestres

Polèmiques en campanya

I a l’equador de la campanya va ressorgir la polèmica per la crisi en els retards en els cribratges de càncer de mama. Moreno va tornar a assenyalar que no tenia constància que aquella negligència que va deixar més de 2.000 dones sense notícies dels seus diagnòstics hagués causat la mort a cap i va treure pit de la seva posterior gestió de la situació posterior de la situació. L’esquerra no li va comprar el discurs i va lamentar que els andalusos vagin avui a les urnes sense saber què va passar..