Catalunya modifica el procediment dels Mossos per posar fi a algunes infiltracions: "No és la via adequada per obtenir informació"

Aquests canvis afectaran la Comissaria General d’Informació de la policia catalana, ja que s’especificaran les fórmules per recollir informació davant convocatòries o accions que suposin un risc. Amb aquesta mesura, Parlon ha volgut respondre a la polèmica per la infiltració de dues mosses en una assemblea de docents la setmana passada, que preparaven mobilitzacions per la vaga al sector educatiu.

La consellera ha assegurat a TV3 que "la meva feina és blindar la norma amb les cauteles necessàries perquè no torni a passar" una situació com la que va tenir lloc a l’assemblea de docents, ja que "no podem permetre que un error operatiu causi desconfiança de la ciutadania sobre la policia". Parlon ha recordat que la presència d’aquestes agents a l’assemblea no es tractava d’una "infiltració", perquè la legislació només reconeix aquesta figura per a investigacions de terrorisme o crim organitzat.

"Els Mossos necessiten informació per avaluar riscos, però ho han de fer amb tècniques que no siguin invasives", ha assenyalat la consellera, que ha afegit que la presència policial en aquesta reunió "no és la via adequada per obtenir aquesta informació", tot i que ho considera "un error sense mala intenció". Malgrat això, la modificació del decret també farà que els Mossos no s’exposin al debat polític, segons la consellera, com ha passat durant l’última setmana.

En l’entrevista, Parlon ha afegit que "no n’hi ha prou amb demanar disculpes", com va fer al Parlament, i per això ha pres la decisió de canviar aquestes pràctiques per recollir informació. En aquest sentit, va recordar que la policia sol recopilar dades i informacions davant la convocatòria de mobilitzacions per establir dispositius preventius, com els que es fan davant el tall d’una via principal. Per això, la consellera ha recordat que hi ha concentracions no comunicades que els obliguen a actuar de manera ràpida per evitar conflictes quan col·lideixen el dret de vaga i el de mobilitat.

Confiança en Trapero

Amb els canvis normatius, qualsevol actuació de la Comissaria General d’Informació per obtenir informació sobre valoració de riscos, com els que es poden produir davant una assemblea o una protesta, es farà ponderant la repercussió social i de manera "no invasiva", segons la consellera.

Parlon també ha assegurat que el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, "no ha fet res per desmerèixer la meva confiança" i ha reiterat que "no es pot culpar qui no coneix" l’operació dels Mossos d’acudir a aquesta assemblea per informar-se. Alguns partits de l’oposició i els sindicats d’educació han demanat el cap del director general de la Policia per aquesta infiltració, tot i que la consellera creu que es tracta d’un "error desproporcionat però sense mala fe".

Parlon també ha descartat qualsevol cessament, ara com ara, entre els Mossos per la polèmica generada per les infiltracions a l’assemblea de docents de la setmana passada i ha reiterat la seva confiança en l’actual estructura de comandaments dels Mossos, així com en els seus mecanismes de control. Per això vol esperar el resultat de la informació reservada oberta, que s’espera que sigui aviat, "i a partir d’aquí prendre les decisions que considerem oportunes".

Mossos als instituts

En l’entrevista a TV3, Parlon ha recordat que els Mossos tenen experiència en prevenció i que per això van contactar amb ells des del Departament d’Ensenyament per a una prova pilot als instituts que ho sol·licitaven. En concret, es tractava de fer treball preventiu amb equips directius i ha negat que hi hagués Mossos a l’aula. La consellera ha dit que aquesta prova pilot "s’ha malinterpretat" i per això creu que els centres "no ho demanaran, hi ha molta pressió". "Un projecte no es pot fer amb disputes, amb rebuig, és una llàstima, fa més d’un any que hi treballàvem", ha indicat Parlon.

Notícies relacionades

L’advocat de Jordi Pujol Ferrusola demanala seva absolució

La fiscalia i els notaris alerten de llacunes de la nova llei anticorrupció

La consellera també ha admès que les estadístiques sobre criminalitat són bones, amb un descens de delictes, però ha reconegut que la percepció no millora. Sobre el crim d’Esplugues, ha assegurat que la principal hipòtesi dels Mossos és que no es tracta d’un atac gihadista i ha recordat que en els últims 20 anys no hi ha hagut un canvi estructural en els homicidis comesos a Catalunya, sinó que les xifres es mantenen malgrat l’increment de població.

Per això, ha remarcat que cal analitzar cadascun d’aquests delictes dins del seu context, per no generar alarma social. Com a exemple ha explicat que els delictes de violència sexual no baixen perquè hi ha més denúncies i pels canvis normatius que diferencien entre abús i agressió sexual, o que les lesions s’han incrementat perquè hi ha més interacció social i, per tant, més conflictes.