Avenç per tractar la celiaquia: científics de Barcelona desenvolupen una molècula capaç de degradar el gluten

El treball, publicat aquest dijous a la revista científica ‘EMBO Molecular Medicine’, relata el disseny d’una molècula artificial batejada com a ‘celiacasa’ i desenvolupada per científics de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBMB-CSIC), l’Institut d’Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) i la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB). Segons expliquen els seus creadors, es tracta d’un compost creat als laboratoris, dissenyat per activar-se a l’estómac, a partir del PH gàstric, i «trencar totes aquelles proteïnes potencialment perilloses per a les persones celíaques abans que siguin digerides. Les primeres proves en laboratori demostren que aquesta molècula s’activa només en etapes primerenques del procés de digestió, actua davant els seus objectius i després es desactiva, per la qual cosa, a més, no interfereix amb altres òrgans.

L’ús d’aquesta molècula ja ha sigut provat en models de ratolins amb celiaquia desenvolupats per la Universitat de Chicago. Els experts afirmen que, a diferència d’altres compostos més genèrics com les anomenades ‘glutenes’, aquesta molècula s’ha mostrat efectiva en dosis molt baixes i ha aconseguit atenuar els símptomes característics de la malaltia fins i tot després del consum de gluten. «En les proves de laboratori, vam veure que després del consum d’aquesta molècula es va reduir l’atròfia intestinal, la inflamació, la resposta d’anticossos i la disbiosi, això és, l’alteració de la composició de la microbiota. També es van restaurar els marcadors immunorregulatoris a nivells normals, així com les rutes metabòliques microbianes», comenta Francisco José Pérez Cano, líder del grup d’Autoimmunitat, Immunonutrició i Tolerància de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i un dels autors del treball.

Següents fases de l’estudi

Notícies relacionades

Els metges, contundents: la dieta sense gluten "estricta i de per vida" és l’únic tractament eficaç per als celíacs

El tren turístic de Catalunya que sembla tret d’una altra època: naturalesa, història i vistes úniques

Per ara, aquesta teràpia només s’ha testat en ratolins per la qual cosa, almenys de moment, tot el que sabem sobre ella es limita a models animals. Però segons expliquen els creadors d’aquesta molècula, en un futur la ‘celiacasa’ podria convertir-se en una «alternativa terapèutica» que podria funcionar en paral·lel a una dieta sense gluten. Però per a això, afirmen, caldrà continuar estudiant la seva eficàcia primer als laboratoris i, després, en pacients. L’equip afirma que tant la molècula com les seves potencials aplicacions ja han sigut oficialment patentades. També estan treballant per crear una ‘spin-off’ enfocada en el desenvolupament d’aquesta teràpia fins a portar-la a «etapes més avançades». Encara no se sap quan aquest procés arribarà als pacients però, ara per ara, tot apunta que les expectatives són bones.

Si ara som capaços de mirar al prometedor futur d’aquesta teràpia és perquè, en un passat, els científics d’aquest equip van passar mesos estudiant els sucs digestius de plantes carnívores i, gràcies a ells, van descobrir una molècula anomenada ‘neprosina’ capaç de fragmentar les parts més ‘problemàtiques’ del gluten. Fa quatre anys, de fet, l’equip de Xavier Gomis-Rüth, del Grup de Proteòlisi de l’IBMB-CSIC, van descriure aquesta curiosa troballa a la revista científica ‘Nature Communications’. I ara, menys d’un lustre després, expliquen que el seu estudi sobre plantes carnívores és el que ha inspirat la creació d’aquesta prometedora molècula que algun dia podria facilitar la vida de les persones amb celiaquia. Així és com funciona la ciència.