El Parlament accelera per reformar la llei d’eutanàsia i escurçar els terminis després del cas de Noelia Castillo

L’objectiu és evitar casos com el de Noelia Castillo, que va rebre l’eutanàsia fa dues setmanes després d’un periple judicial de 20 mesos pels recursos presentats pel seu pare, assessorat per Advocats Cristians. El pròxim ple, previst per a la setmana vinent, haurà de decidir si la iniciativa es tramita per lectura única, un mecanisme que escurça els terminis parlamentaris. Com que es tracta d’una llei estatal, el text s’haurà de remetre al Congrés i serà en aquesta cambra on haurà d’obtenir llum verda per prosperar.

Si en el pròxim ple s’acorda per majoria la lectura única, com preveuen els grups impulsors, que compten amb majoria, la proposició només haurà de superar una última votació al Parlament abans d’iniciar la seva tramitació a la cambra baixa, on s’hi hauran de desplaçar diputats del Parlament per defensar la reforma.

El grup parlamentari del PPC ja ha avançat que no donarà suport a aquesta reforma i ha anunciat que presentarà una bateria de preguntes parlamentàries perquè la Generalitat aclareixi si va seguir tots els passos legals en la tutela i l’acompanyament de la jove, que va estar als serveis d’atenció a la infància durant pràcticament tota la seva adolescència. "És un error moral accelerar els procediments, limitar la capacitat de les famílies per recórrer i retallar les garanties", ha afirmat el portaveu del PP al Parlament, Juan Fernández, en una roda de premsa a la cambra catalana.

L’oposició del PP i Vox

PP i Vox, juntament amb Aliança Catalana, s’han desmarcat d’aquesta iniciativa i han qüestionat -si no criticat- la llei estatal d’eutanàsia arran del cas de Noelia Castillo. Ho han fet tot i que la jove va comptar amb l’aval de totes les instàncies judicials, inclòs el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que va rebutjar el recurs presentat pel seu pare.

Notícies relacionades

El Parlament apel·la a la "autonomia i costum" per recórrer la sentència que l’obliga a penjar la bandera espanyola a la façana

El fill d’Ábalos nega "ser custodi de res ni de ningú" i assegura que va prestar els seus propis diners al seu pare

Tots dos partits, amb representació al Congrés, ja van votar en contra d’aquesta norma el 2021, quan l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, era al capdavant del Ministeri de Sanitat. Recentment, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha plantejat impulsar una "llei de pal·liatius, protecció física i suport psicològic", en considerar que amb el marc legal vigent l’Estat "ofereix l’eutanàsia com a única opció”.

Tanmateix, la llei actual -que ara es pretén reformar amb l’impuls del Parlament- obliga a informar el pacient de totes les alternatives, incloses les cures pal·liatives, i estableix un procediment garantista amb diverses avaluacions mèdiques independents. A més, diverses comunitats autònomes ja tenen la seva pròpia llei de cures pal·liatives en vigor.