L’operació Catalunya s’acosta al judici de la Kitchen a l’admetre Cospedal que Villarejo volia ser «recompensat» pels seus «serveis a l’Estat»

D’aquesta manera va contestar Cospedal a la pregunta que li va fer l’advocat de l’expolicia, Antonio García Cabrera, que l’havia interpel·lat sobre si recordava si havien parlat «per alguna qüestió econòmica», en concret si el comissari «es queixava d’haver posat a disposició de l’Estat un patrimoni empresarial seu, uns diners seus en una operació d’interès per a la unitat de la nació espanyola».

«Ell, en aquest sentit, se sentia perjudicat perquè considerava que havia deixat grans serveis a l’Estat per a moltes coses importants», ha prosseguit Cospedal, que al demanar-li García Cabrera que recordés si el seu client li havia comentat que «fins i tot havia aportat el seu patrimoni», va aconseguir que la testimoni respongués: «Doncs possiblement m’ho va dir, lletrat, possiblement». Moments abans havia negat haver pagat algun tipus de remuneració a l’excomissari.

D'aquesta manera, sense que cap, ni advocat ni testimoni, pronunciés expressament les paraules 'Operació Catalunya', aquestes pràctiques policials si més no qüestionables es van colar al judici Kitchen, a la mateixa seu judicial, en què dilluns està previst que, si el seu estat de salut ho permet, declari l'expresident de la Generalitat catalana Jordi Pujol Soley, en què un dels eixos de la seva defensa gira precisament perquè la causa oberta per la seva fortuna a Andorra es va iniciar per aquest dispositiu liderat per Villarejo, ja que l'exparella del seu fill gran, Victoria Álvarez, va anar a denunciar que havia acompanyat a Andorra Jordi Pujol Ferrusola amb diners en efectiu en bosses, encoratjada pel mateix comissari.

«Projecte Barna»

Precisament, les agendes de Villarejo, tal com va avançar aquest diari, assenyalen que el comissari va iniciar a finals del 2012 el que va batejar com a projecte Barna, conegut a la premsa com a operació Catalunya, que, segons l’excomandament policial, suposava «un pla d’imatge per rellançar el PP català».

L’1 de juliol del 2013 a les agendes es pot llegir un altre escrit rellevant vinculat a María Dolores de Cospedal: «MD: Comprèn que cal pagar el pendent i valora que se segueixi amb el tema catalí». I gairebé un any després, el 12 de juny del 2014, el comissari escriu que l’exsecretària general del PP li va proposar utilitzar l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa), de capital públic, per sufragar un «pagament pendent» de 100.000 euros.

En aquest sentit, un àudio publicat per aquesta redacció afirma que Villarejo es va comprometre el 13 de novembre del 2012, en plena gestació de l’operació Catalunya, a avançar 30.000 euros que després li havien de ser abonats amb fons reservats per «enfonsar aquesta gent», en al·lusió a expresident català Jordi Pujol Soley i els seus fills.

Francisco Martínez

En l’àudio el comissari dona compte al llavors secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez del resultat de les dues primeres reunions que ja havia mantingut el 10 de novembre del 2012 amb l’empresari Javier de la Rosa, que havia facilitat informació sobre la fortuna oculta de la família de l’expresident.

Però no va ser fins al 2014 quan Villarejo al·ludeix a una possible solució al deute: «Enresa - Fco. Gil (contacte de Cospe) Opció per obtenir el pagament pendent», va escriure als seus quaderns personals el polèmic comissari que, d’aquesta manera, al·ludia al llavors president de l’empresa pública, Francisco Gil-Ortega Rincón, que també va ser vicepresident del Parlament autonòmic a Castella-la Manxa i alcalde de Ciudad Real.

Precisament, un àudio publicat per RAC1 confirma les informacions avançades tres anys abans per EL PERIÓDICO: «Bé, mira, potser una via bona pugui ser aquesta que m’ha dit. Parlaré jo amb Paco Gil Ortega i li diré que el trucaràs, és el president d’Enresa, això que no se m’oblidi, això ho faré ara», diu Cospedal en l’esmentada gravació.

En vigílies de Pujol

Notícies relacionades

La ‘via exprés’ per obtenir les ajudes per dependència: les claus del nou pla del Govern

Illa ordena prioritzar la lluita contra la desigualtat i el reforç de l’estat del benestar en l’equador de la legislatura

L’operació Catalunya ha tingut un protagonisme molt més gran de l’esperat en el cas Pujol, a l’admetre el tribunal la declaració de Villarejo i dels també acusats en la Kitchen Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas com a testimonis en relació amb les suposades pressions que es van fer a la Banca Privada d’Andorra (BPA) perquè aportés informació sobre polítics catalans, entre ells, els expresidents Pujol i Artur Mas.

L’exili de l’entitat que va ser intervinguda per les autoritats andorranes davant les sospites de blanqueig que va proferir el Tresor nord-americà va explicar davant elsmagistrats com el van amenaçar perquè aportés informació bancària sobre la família Pujol. Joan Pau Miquel, no obstant, va assegurar que va acabar entregant una quartilla sense valor al comissari Marcelino Martín-Blas. El policia va corroborar la falta de valor de la nota davant del tribunal i en la comissió de l’operació Catalunya seguida al Congrés dels Diputats, on també va comparèixer la mateixa Cospedal, per negar l’existència de qualsevol operació policial delictiva contra polítics catalans.