Feijóo desinfla les mesures migratòries d’Extremadura

Alberto Núñez Feijóo segueix el seu particular full de ruta cap a la Moncloa, on aspira a arribar després de les eleccions generals que tindran lloc l’any que ve, si Pedro Sánchez compleix el seu propòsit d’esgotar, fins i tot sense Pressupostos, la legislatura. Un camí que passa per les victòries parcials en les eleccions com les d’Extremadura, Aragó i Castella i Lleó, i que té a Andalusia el 17 de maig la seva pròxima etapa.

El líder dels populars es veu obligat a gestionar un particular acordió polític, que provarà d’estirar fins a no trencar-se perquè Vox no frustri els governs regionals, però que gairebé sense solució de continuïtat, segons una metàfora que fa fortuna a Génova, es contraurà per evitar donar vol a l’extrema dreta i per continuar aspirant al gruix de l’electorat de centre que el PP ha anat recuperant en els últims anys i que li permet fins i tot esgarrapar vots del PSOE.

A aquest esquema obeeix la presa de posició ahir de Miguel Tellado, el número dos del PP, que va descafeïnar notablement els aspectes del document subscrit amb els de Santiago Abascal que més crítiques havien aixecat, i ho va fer just, i no per casualitat, coincidint amb la visita a Madrid del president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno, que va ser presentat en un fòrum de La Razón pel mateix Feijóo. Tellado va aclarir que "prioritat nacional" que recull l’acord en diversos moments "significa que es prioritzen i es bareman criteris com la vinculació amb el país, l’arrelament, la contribució al país durant anys, o els criteris econòmics", va sentenciar.

Crítiques del líder andalús

Moreno es va atrevir amb crítiques rotundes a Vox que en qualsevol altre context i tractant-se del líder del PP andalús no haguessin sonat extemporànies, però que es van produir quan tres anys després els populars i Vox han tornat a firmar un acord de coalició. Va afirmar que els d’Abascal "no tenen equips per governar" i va deixar clar amb un llenguatge una mica críptic que la situació a Andalusia no és equiparable a la d’Extremadura, ja que a la seva terra, va dir, "podem passar tranquil·lament d’un magnífic resultat que pot ser 52 o 53 guanyant les vuit províncies, a la matrícula d’honor, amb 56 o 57. Això està en 15.000 o 20.000 vots". Traduït: que fins i tot en el cas de perdre per poc la majoria absoluta continuaria aspirant a governar en solitari. Per si faltés alguna invectiva més contra Vox, va assegurar que Andalusia no es podria permetre una paràlisi de sis mesos com la que ha viscut Extremadura, de què va culpar Vox per interessos electorals. La cara a les primeres files d’un dels convidats estel·lars, el president en funcions de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, que de nou dependrà de Vox, era tot un poema.

Notícies relacionades

Iglesias es nega a declarar

L’exgerent del PSOE diu que Ábalos s’autoritzava les seves despeses

El PSOE es dispara en intenció de vot

L’arrencada dels judicis que han assegut al banc dels acusats, d’una banda, l’exministre socialista José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García pel cas Mascaretes i, de l’altra, la cúpula del Ministeri de l’Interior durant el Govern de Mariano Rajoy per la trama Kitchen no només no afecten les expectatives electorals del PSOE, sinó que Pedro Sánchez es dispara en intenció de vot fins a la millor dada des de les últimes eleccions generals. Almenys això és el que pronostica el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) al baròmetre d’abril, que situa l’avantatge socialista sobre els populars per sobre dels 13 punts.Sánchez guanyaria les eleccions amb el 36,4% dels vots, un rècord en els sondejos de CIS de l’actual legislatura i 4,6 punts més que al baròmetre del març. Alberto Núñez Feijóo es quedaria amb el 23,6% dels sufragis, millorant en tot just tres dècimes el seu registre del mes anterior. El consol per als populars és que el seu principal competidor per la dreta, Vox, encadena el segon mes consecutiu perdent dos punts. El partit de Santiago Abascal obtindria el 14,7% de les paperetes. Sumar cauria 1,3 punts i aconseguiria el 5,8% dels vots i Podem cediria set dècimes i aconseguiria el 2,2% dels sufragis. JOSE RICO