"És una tranquil·litat, només volem treballar"

Milagros va arribar a Espanya fa un any i vuit mesos. Ho va fer amb la seva filla, Luana, de 13 anys. Aquí l’esperaven el seu germà i alguns familiars que, com ella, van decidir deixar el Perú a la recerca d’una estabilitat laboral. "Va deixar de ser segur viure allà per culpa de la delinqüència. El meu marit va mirar d’aguantar, però el van fer fora de la feina després de 20 anys i ens vam quedar sense res. Va venir a Espanya fa una mica més de mig any", explica mentre fa cua al Consorci Regional de Transports de Madrid. Com la resta de persones, espera obtenir el seu historial de la Targeta de Transport Públic Personal a fi d’acreditar la permanència a Espanya dins del procés administratiu de regularització: "Vaig demanar la cita prèvia per als tres fa més d’un mes, des que el tema va començar a estar sobre la taula. El nostre advocat ens ho va recomanar".

Milagros, que la tramitarà de manera telemàtica tan aviat com aconsegueixi el document, treballa com a netejadora de la llar. El seu marit, com a paleta. "No és fàcil aconseguir feina estable en aquesta situació, per això ens recolzem en els nostres familiars. Hauria sigut difícil fer-ho sols. Per això, això és una tranquil·litat. Volem treballar, que al final és al que hem vingut. A tirar endavant en un país tranquil i segur", afegeix.

Una "benedicció"

Uns llocs més enrere a la fila, es troba Enma. Va aterrar fa un any a Madrid junt amb el seu marit i el seu fill davant la impossibilitat de lluitar per un futur digne a Hondures. "Sortir d’allà no va ser fàcil, però aquest país ens va obrir les portes des del principi. Som gent treballadora. Aquest és un gran pas per a la meva família, significa molt. És una benedicció. Estem a punt", reconeix. Treballa com a terapeuta ocupacional amb persones amb demència. Malgrat que va treure la cita fa tres setmanes, els temps d’espera superaven els 45 minuts.

"És l’últim document. Presentarem el tràmit avui mateix. Poder fer-ho presencial és una bona opció, però ho farem al costat d’un advocat i de forma telemàtica per moltes raons. No ens sobren els diners, però ho veiem com una inversió per al nostre futur. Tampoc ens podem permetre faltar un dia a la feina o que el meu fill hagi de perdre classes", explica. El matrimoni assegura que això és un somni per a ells.

Notícies relacionades

De victòria en victòria fins a la derrota final

Ayuso concedeix la Medalla d’Or a Corina Machado

De l’oficina surt José, també feliç. A la mà porta un paper que acredita l’historial de la Targeta de Transport Públic de la seva filla. "Després de dos anys al país, per fi ha arribat el moment. Amb aquesta documentació podrem aconseguir una feina digna", afirma. El colombià treballa com a cantant els caps de setmana. De dilluns a divendres fa reformes d’habitatges.

"La gent paga entre 250 i 500 euros perquè un advocat faci la gestió", revela la Verónica, que va deixar Veneçuela fa un any i set mesos. "Hi ha molta falta d’informació i la poca que hi ha la manegen els gestors". Reconeix que, malgrat les traves amb què ha topat en els àmbits laboral i sanitari, dona les gràcies a Déu cada dia per viure a Espanya.