Junts porta al Parlament una llei per eliminar l’impost de successions i presentar-se com a alternativa al PSC

Amb això busquen reconnectar amb alguns dels votants que van perdre durant l’anterior etapa, però sobretot presentar-se com l’«alternativa» al PSC, que no està disposat a tocar el model fiscal. Això explica que una altra de les consignes que repeteixen fins a la sacietat és que els socialistes van «de la mà dels Comuns», partit que qualifiquen d’extrema esquerra i al qual atribueixen gran part dels mals de Catalunya, especialment en matèria d’habitatge. El «fracàs del model Colau», amb referència a l’exalcaldessa de Barcelona, és un altre dels seus grans lemes.

És aquest rerefons el que explica la proposició de llei que el partit sotmetrà a votació aquest dimecres al Parlament. La proposta advoca per rebaixar l’IRPF en el tram autonòmic i eliminar l’impost de successions i donacions, dos tributs més elevats a Catalunya que en la resta de comunitats autònomes. El partit va demanar que s’inclogués en l’ordre del dia sabent que seria molt difícil que prosperés. Al febrer, la Cambra catalana ja va tombar una iniciativa del PP que anava en la mateixa línia i el PSC no ha reconsiderat la seva posició.

Els socialistes, que van arribar a un acord amb els Comuns en què es comprometien a no rebaixar impostos, defensen que una modificació impositiva d’aquest calibre tindria «un impacte negatiu en el funcionament i la qualitat dels serveis públics». Però tot i que no tiri endavant, el debat i votació d’aquesta llei servirà a Junts per tornar a marcar perfil en aquesta qüestió, i per acusar el PSC d’estar empobrint la classe mitjana i d’aplicar un «càstig fiscal» als treballadors.

Els postconvergents han portat al ple diverses iniciatives similars des de l’inici de la legislatura, i fins a quatre l’últim any. La més recent va ser al febrer, durant el ple monogràfic sobre l’ascensor social, una sessió celebrada a petició seva i que ja va servir al partit com a posada de llarg de la seva política fiscal. Però també ho van fer anteriorment: el juny passat ho van fer en forma de moció i a l’octubre van tornar a fer-ho durant la celebració del debat de política general. A més, la discussió s’ha colat en altres propostes, com en la proposició de llei de mecenatge que va impulsar el partit fa un any.

No obstant, el partit que més ha defensat en el ple una rebaixa impositiva, i especialment la supressió de l’impost de successions, ha sigut el PP. Des del juny del 2024, quan va començar l’actual legislatura, ho ha fet tres vegades en forma de moció, dues vegades mitjançant resolucions i una per la via de llei. També Vox i Aliança han defensat mesures similars en els últims debats de política general.

Els vaivens dels (post)convergents

No obstant, l’espai polític que ara lidera Carles Puigdemont no sempre ha mantingut la mateixa posició respecte a aquest impost. Artur Mas pràcticament el va suprimir quan va arribar per primera vegada a la presidència de la Generalitat. Era 2011 i Catalunya estava en plena època de crisi i retallades, però la posició de CDC en aquell moment era que es tractava d’un impost discriminatori per als catalans, ja que altres comunitats el tenien sota mínims. Però no va durar gaire. El desembre del 2012, ERC va obligar Mas a recuperar-lo com a part de l’acord d’investidura, que també incorporava la consulta independentista del 2014.

Notícies relacionades

El Govern obre la convocatòria d’ajudes al lloguer per a persones d’entre 36 i 64 anys a Catalunya

Junts, sobre la crisi del PSC a Ripoll: "Van de purs amb Aliança, però primer haurien de resoldre els problemes de casa"

L’altre gran, i també polèmic, canvi en l’impost de successions va ser el 2020. Junts i ERC, llavors socis al Govern liderat per Quim Torra, van arribar a un acord pressupostari amb els Comuns. Entre les partides d’aquest pacte hi havia una pujada de l’IRPF i de l’impost de successions a les rendes més altes. Tot i que l’acord es va arribar abans de la pandèmia, el fet que els comptes s’aprovessin en plena crisi de la covid –amb altes xifres de mortalitat– va ser blanc de nombroses crítiques.

Dos anys després, la formació va començar a recuperar gradualment la bandera contra aquest impost. Ja com Junts per Catalunya, després de separar-se del PDECat l’estiu del 2020, el partit va deixar clar en la seva ponència estratègica que apostava per bonificar en un 99% aquest gravamen, cosa que a la pràctica suposa eliminar-lo. Posteriorment, amb la sortida del Govern de Pere Aragonès, el partit ha anat defensant aquesta rebaixa fiscal cada vegada amb menys complexos fins avui, quan sotmetrà la llei a la consideració del ple.