El Govern col·labora amb els consistoris a realitzar 2.300 obres públiques
Les intervencions en carrers i equipaments esportius protagonitzen el PUOSC
Palau-solità i Plegamans acull la reforma de més pressupost
La inversió pública que mobilitzarà el pla entre el 2025 i el 2029 és d’un total de 860,3 milions d’euros
«Tractem el municipalisme català de tu a tu», assegura el secretari de Governs Locals
La construcció d’una sala polivalent al Papiol és un projecte estratègic del mandat
La presidenta de la Diputació de Barcelona y alcaldesa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, durante su intervención en el Fòrum Municipalisme /
Les obres de la nova biblioteca municipal de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) van quedar atrapades, com tantes d’altres, en la crisi immobiliària del 2008. Es van paralitzar des d’aquell any fins que es van reprendre a principis del 2026. L’Edifici Fòrum, nom de l’equipament, "serà la nova icona de Sant Esteve i ja fa gairebé dues dècades que ho esperem", explica Enric Carbonell (PSC), que ha sigut alcalde del municipi precisament durant aquelles dues dècades –a excepció de dos anys– fins que va cedir el bastó de comandament a l’actual alcaldessa, Roser Brosed, a finals del 2025. Les actuacions per aixecar la biblioteca de Sant Esteve són entre les dotades amb més pressupost públic –6,9 milions– del conegut com a Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), a través del qual la Generalitat i tots els ajuntaments catalans aniran de la mà durant els pròxims anys en un total de 2.390 obres públiques.
La inversió pública que mobilitzarà el PUOSC entre el 2025 i el 2029 és de 860,3 milions segons l’anàlisi d’EL PERIÓDICO de la llista de més de dos milers d’obres. El Govern aporta els ja anunciats 500 milions, 100 menys del que li va sol·licitar el Parlament a través d’una moció, i la resta va a càrrec dels pressupostos municipals o d’ajuts d’administracions supramunicipals com les diputacions provincials o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A més de la biblioteca de Sant Esteve, els altres quatre projectes de més inversió pública són un complex esportiu amb piscines a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), 7,5 milions; una comissaria de Policia Local a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), 6,3 milions; les noves oficines del Consell Comarcal del Baix Penedès, 6 milions; una reforma de la Sala Gran de l’Ateneu de Sant Just Desvern, 5,7 milions, i un pavelló poliesportiu a Vallmoll (Alt Camp), 5,1 milions.
El PUOSC és el pla d’inversions més important de la Generalitat, com ha afirmat en diverses ocasions el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. "A principis d’aquest 2026 [a falta d’una mica més d’un any per a les pròximes eleccions municipals], la majoria d’obres estan començades i fins i tot ja en podem veure algunes d’acabades", explica Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat i responsable de seguir l’aterratge territorial del PUOSC. En la categoria de projectes ja culminats, Amor cita les millores en camps de futbol a Deltebre (Baix Ebre); la renovació del paviment esportiu d’un pavelló a la Roca del Vallès, i l’ordenació d’una piscina municipal a Ciutadilla (Urgell). El finançament està "garantit" independentment del nou pressupost català al provenir de recursos que el Govern ja tenia previstos, afegeix Amor.
Màxima subvenció
Per tipus d’actuacions, les que representen més dotació del pla són les obres als carrers, a les quals es dediquen entorn d’un 30% de la inversió total (277 milions) i gairebé un 40% de les actuacions (886 obres), sumant obres en carrers, pavimentació i urbanització. Exemples d’aquestes intervencions són la reurbanització de l’eix cívic del carrer d’Astorga de Reus (Baix Camp); la repavimentació de carrers als districtes est i oest de Sant Boi de Llobregat, o la millora de l’accessibilitat del carrer Mestra Dolors Barceló d’Esplugues de Llobregat.
Tots aquests projectes aconsegueixen la màxima subvenció que atorga la Generalitat en el context del PUOSC, 789.900 euros, a la qual han accedit 38 municipis catalans entre els quals hi ha l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Tarragona, Lleida, Sabadell, Castelldefels o Rubí. Altres àrees en les quals s’emmarquen un gruix d’obres públiques del PUOSC són els equipaments esportius, la rehabilitació d’equipaments públics, les actuacions vinculades amb infraestructures hídriques, els aparcaments i el clavegueram.
Mentre a Barcelona i la seva àrea el PUOSC suposa un suport financer més, en petits municipis representa la clau per desbloquejar la principal obra de tot un mandat polític. És el cas de Palau-solità i Plegamans, que es troba en plena construcció del seu complex esportiu per a la seva primera piscina municipal. "És el projecte de més envergadura del mandat", explica l’alcalde de Palau, Oriol Lozano (ERC), que confirma l’inici de les obres fa un mes.
Demanda de fa anys
"És una demanda del municipi des de fa molts anys. Hi ha dues piscines privades molt petites però no tenim una piscina municipal ni en termes recreatius, ni de salut ni de formació, i la necessitem per donar servei a la gent gran i als petits", afegeix Lozano. El regidor recorda els "problemes de finançament" dels petits ajuntaments per sufragar obres públiques. "Per a la piscina hem hagut de demanar un crèdit a partir del superàvit del 2024", apunta Lozano. Concretament, un crèdit de 5,9 milions. 769.387,17 euros surten del PUOSC i la resta, 821.251,93 euros, els aporta la Diputació de Barcelona.
El secretari Amor assegura que el PUOSC és una mostra de com el Govern tracta el municipalisme català "de tu a tu i de major d’edat", en relació amb els mecanismes de flexibilització que l’Executiu català ha inclòs en la convocatòria, per exemple al facilitar que el projecte local subvencionat pugui canviar durant el mandat. Amor afegeix que els plans del Govern passen per estendre el model PUOSC a altres convocatòries de subvencions públiques, per exemple el pla de xoc de 120 milions per a inversions en instal·lacions esportives que el president Illa i el conseller d’Esports, Berni Álvarez, van presentar a Esplugues de Llobregat a finals del 2025.
Notícies relacionadesEl Papiol (Baix Llobregat) és un altre exemple de petit municipi –4.404 habitants– l’obra inclosa en el PUOSC, la construcció d’una sala polivalent, és un projecte estratègic del mandat. "És una manca històrica del municipi", assenyala l’alcalde, Jordi Bou (Junts), a l’espera que comencin les obres. "En el dia d’avui, no tenim cap espai on poder fer actes culturals, amb un escenari i on poder asseure molta gent", lamenta Bou, que admet que per a espectacles multitudinaris l’Ajuntament ha de recórrer al pavelló municipal o el gimnàs de l’escola.
Al top 10 d’obres amb més pressupost públic del PUOSC hi ha també Premià de Dalt (Maresme) i Sant Just Desvern (Baix Llobregat). A Premià ja han començat les obres d’un complex esportiu municipal de 4.000 m2, que l’alcalde Josep Triadó (Junts) defineix com a "molt més que una piscina coberta. El nostre repte serà convertir-lo en un complex de salut referent a Catalunya", argumenta Triadó. Quant a Sant Just, el consistori prepara la reforma integral de la Sala Gran de l’Ateneu local.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Equipaments BCN adjudica 39 de les 176 places d’un pàrquing fantasma tancat des del 2013
- Cita cultural BCN Capital de l’Arquitectura suma 46.000 participants en dos mesos
- Barcelona, protagonista Modern Relay llança des de BCN el seu ‘Drive’ per a la IA
- Trobada Mamdani participarà amb un vídeo en la cimera progressista
- Eix turístic La Rambla serà la primera zona d’excel·lència de terrasses de BCN
