Lluís Corominas: "Els Mossos van passar de protegir-nos a vigilar que no marxéssim després de l’1-O"

La cita amb Lluís Maria Corominas (Castellar del Vallès, 1963) és en un local del passatge de Mercader de Barcelona, un d’aquests recessos de pau enmig de la voràgine de l’Eixample. Tot i que el lloc no es va triar expressament, la sensació del lloc guarda similitud amb el que va sentir quan va deixar la política. "Valorava veure passar el temps i no fer res, era una cosa que no havia fet en 30 anys", relata a EL PERIÓDICO. Ara és director de la Fundació Transparència i Bon Govern Local i cap de continguts de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i també és membre de la Comissió Jurídica Assessora del Govern. La resta del temps entrena un equip de bàsquet, cuina, disfruta dels seus amics i del Torb, el seu husky.

Va entrar en política el 1991 fruit de la casualitat. El van convidar a una trobada de Convergència a Castellar del Vallès, perquè era el coordinador de l’escola de bàsquet, i el van acabar convencent per apuntar-se a les llistes electorals. Durant gairebé tres dècades, va interpretar gairebé tots els papers possibles, tant dins de CDC com a escala institucional: va ser regidor, alcalde, diputat, president de grup parlamentari i vicepresident de la Cambra catalana. Aquest últim càrrec el va ocupar durant gairebé set anys, del 2010 al 2017, mentre el compaginava amb funcions de partit que li implicaven recórrer Catalunya gairebé els 365 dies de l’any.

Aquell any, el del referèndum de l’1-O, va ser un punt d’inflexió per a ell. Tenia decidit deixar la primera línia des de feia temps, però la forma en què es va liquidar la legislatura el va empènyer a fer un pas al costat. "Entenc que hi hagi gent que estigui frustrada, no els tinc rancor, però vam arribar fins on vam poder", reflexiona sobre el paper dels independentistes en el procés.

A misses dites creu que després de la manifestació del 3-O es podria haver actuat de manera "diferent", però evita reescriure la història. "No vam saber trobar el camí. Potser si haguéssim mantingut la ment freda…, però no va ser així", recapitula, després de recordar com es va quedar "blanc" quan aquella nit va escoltar el discurs del Rei. Era al Palau de la Generalitat al costat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i un grup reduït de confiança: "Esperàvem que l’Estat, veient la força de la gent, s’assegués a parlar; però es va preferir aplicar el Codi Penal. Davant d’això, no hi vam poder fer res". "No estàvem disposats a utilitzar armes. I que ens matessin algú, tampoc", reconeix, i es pregunta també quants els haguessin seguit si haguessin decidit anar més enllà de l’"afrontament polític".

En tot cas, els encarregats de prendre les decisions des de la war room ni s’ho plantejaven. Malgrat el final, una declaració d’independència fallida i l’aplicació del 155 per suspendre l’autonomia catalana demana posar en valor el referèndum de l’1-O, una fita que no s’havia aconseguit fins aquell moment i que dona per fet que "passarà a la història".

El seu paper com a membre de la Mesa –es va encarregar de redactar els recursos després de l’"abandonament" dels lletrats–, li va valer una acusació per rebel·lió. Juntament amb la resta de membres de l’òrgan parlamentari va ser citat a declarar dues vegades davant el Tribunal Suprem. La segona vegada portava la maleta preparada per si anava a la presó i s’havia acomiadat de la família. Tot i que la fiscalia va demanar que ingressés a la presó, només Carme Forcadell va dormir entre reixes. Una setmana abans, l’Audiència Nacional havia empresonat la resta del Govern.

"No em veia a ‘l’exili’"

La tarda anterior que el citessin, la llavors consellera Meritxell Borràs li va trucar des de Brussel·les i li va demanar consell sobre si era millor tornar o seguir fora d’Espanya. Ell li va explicar els seus motius per quedar-se: "No era ric, les meves filles encara depenien de mi, i no em veia a l’exili no sé quants anys". "[Borràs] va tornar i la van ficar a la presó, per fer-me cas", lamenta.

Per ell el malson encara no havia acabat. "Els Mossos van passar de protegir-nos a vigilar que no marxéssim. Les 24 hores del dia, anava al súper o a comprar amb les meves filles i els tenia al costat", rememora. La seva situació judicial va impactar de ple en la seva família, especialment en la seva filla petita, que va travessar una greu malaltia.

Fins que la causa de la Mesa del Parlament no va passar a dependre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i els seus membres van ser processats per desobediència, no va respirar tranquil. Tot i que continuen pendents de la ratificació de la sentència per part del Suprem.

Quan la seva filla es va recuperar, va decidir celebrar-ho casant-se amb la seva parella, Natàlia Figueras: "Volíem fer una cosa maca, divertida". Amb la Natàlia, també alcaldessa de Maçanet de la Selva, van coincidir a les files de Junts pel Sí. Va ser la millor part d’aquella etapa que, tot i que assegura no penedir-se "de res", considera que li va robar una part de la seva vida. "No te n’adones, però passen els anys. I aquells últims set o vuit anys [de la vida política] ja no me’ls torna ningú. Ara tinc 63 anys i m’agradaria tornar als 50", remata, mentre explica que del 2011 al 2018 patia tres o quatre còlics nefrítics cada any, i que no ha tornat a patir-los des que va posar fi a la seva carrera política.

A més de millor salut, també ha recuperat el bàsquet. Des de fa tres anys entrena un grup de noies de Maçanet. Ara tenen 18 anys i en les pròximes eleccions ja podran votar. No obstant, amb elles no parla mai de política, una cosa que veuen "completament aliena". "Per començar, no sabien ni qui era. Una ho va descobrir quan ja feia quatre o cinc mesos que entrenàvem perquè va posar el meu nom a Google", recorda entre rialles. El contacte amb elles l’ajuda a veure com ha canviat la societat en l’última dècada. "Ho veig només d’escoltar la música que posen en els desplaçaments… Tot i que ja m’estic posant al dia", assegura amb orgull.

Notícies relacionades

Illa promet als alcaldes suport polític, econòmic i jurídic per construir "tant habitatge com càpiga" als seus municipis

El magistrat denunciat per l’espionatge de Pegasus i Candiru insisteix que el Suprem valori la seva relació amb el cas

Corominas diu que disfruta de l’"anonimat", tot i que durant l’hora i mitja que vam passar al passatge de Mercader l’han reconegut dues persones. "La part de la política no la trobo a faltar i els companys… amb qui em vull veure em veig i amb qui no, no", diu, tot i que reconeix que en política "coneixes molta gent, però fas molt pocs amics". En aquest reduït grup, fa una menció especial a Jordi Turull: "Em fa patir. M’agradaria que tingués el que tinc jo ara; no li desitjo aquesta vida".

En aquests anys ha rebut ofertes per tornar a la primera línia, però les ha rebutjat. "Fa dos anys que no em diuen res, crec que s’ho han cregut", conclou. És afiliat de Junts, però ja no va a assemblees ni a actes. El seu únic contacte amb aquest món, assegura, és acompanyar la seva dona si l’hi demana. Sobre les negociacions d’ERC i Junts amb el Govern, respon entre rialles: "Ja s’apanyaran".