Ortega Smith explica els secrets de Vox: "Abascal s'ha venut a interessos econòmics; els seus i els d'altres"

-Què està passant a Vox?

-El que està passant és que alguns fundadors hem descobert que el partit ha estat utilitzat per quatre persones que l'han convertit en el seu negoci personal. Mentre milers d'afiliats, simpatitzants i votants actuen per ideals, patriotisme i de manera desinteressada, hi ha una cúpula molt reduïda que s'està lucrant amb un entramat d'empreses, familiars i persones pròximes. Això ha generat una enorme decepció i, a més, una persecució interna contra els qui ho hem denunciat. Han muntat un negoci personal.

-Per què denuncieu això ara?

-Perquè quedi molt clar: hi ha dues explicacions. Una, per desconeixement. Hi ha assumptes sobre els quals podia tenir sospites, però no la constatació real del que estava passant. Això ho he sabut amb el temps. A mi em cessen com a secretari general el 2022, quan ja feia més d'un any que hi havia tensions brutals perquè al comitè de gestió apareixien factures que ningú explicava, sous que no s'entenien, contractes cars… Jo no vaig callar i, precisament perquè no vaig voler signar algunes coses, es va produir el meu cessament. Dos: algú pot explicar de manera racional per què em cessen a mi i a tot el meu equip? Perquè érem testimonis incòmodes per als qui estaven assaltant el partit per quedar-se amb el control dels diners i dirigir-lo al seu interès personal.

-En què consisteix l'assalt que denuncieu?

-És una cosa complexa i anem tenint informació a poc a poc. Hi ha contractacions a persones determinades mitjançant una via indirecta, a través de societats interposades; hi ha diners que arriben i es converteixen en un sou per a la dona del president del partit (Santiago Abascal). També es desvien quantitats ingents de diners cap a una fundació, Disenso, que se'ns va dir que tindria una injecció inicial mínima, de 500.000 euros. La realitat ara és que aquesta fundació necessita diners que procedeixen del partit i aquests diners provenen dels fons públics, de la butxaca dels ciutadans.

-Hi ha corrupció a Vox?

-Com a mínim hi ha comportaments incoherents i immorals, perquè no era el que vam dir que faríem en política. Tot això s'haurà d'analitzar i, si escau, seran els òrgans judicials els que ho determinin; però almenys genera un dubte raonable que hi ha coses que potser no són gaire legals. Immorals, segur.

-Per exemple?

-Un assessor del president cobra la barbaritat de 27.000 euros mensuals. Són 1.000 euros al dia. Nosaltres dèiem que veníem a defensar els mileuristes.

-Vostè ha vist algú ficar la mà a la caixa?

-Una manera de ficar la mà és agafar recursos ingents, de milions d'euros, i transferir-los cap a una fundació per fer tota mena de contractacions. És preocupant, però si és corrupció ho dirà un jutge. Per això demanem un congrés. On van els diners? Qui contracta i sobre quina base? Dèiem que s'havia de contractar sobre la base de l'excel·lència i no amb criteris de "el germà de", "la dona de" o "el nebot de". Totes aquestes qüestions són la vella política, les corrupteles de tota la vida i els verins que hem vingut a denunciar. Vox no va néixer per ser un partit més.

-Hi ha una part de ruptura personal?

-Sí, no hi ha cap dubte, però això no és una revenja personal, tot i que és clar que afecta en l'àmbit personal. Santiago (Abascal) era el meu amic, va ser testimoni al meu casament i soc padrí d'una de les seves filles. Vaig ser el seu advocat, li vaig portar el divorci i vaig intentar evitar que es quedés sense cap propietat quan li van embargar casa seva. Ho feia per un amic, a mi no em pagava ningú. És clar que hi ha un dany personal quan descobreixes que la persona en qui vas dipositar la teva confiança t'ha traït d'aquesta manera tan terrible i s'ha venut a interessos econòmics i patrimonials, primer els seus i després els d'altres que l'envolten.

-Hi ha còmplices?

-Molts estan mirant cap a una altra banda, però hi ha gent que no. Dono dos noms: el meu bon amic José Antonio Antelo, que va ser vicepresident de Múrcia, i José Francisco Garre, portaveu a l'Ajuntament de Torre Pacheco. Després n'hi ha d'altres que es dediquen a complir fil per randa el que els ordenen, sense qüestionar-se si és moral, immoral, legal o il·legal. Aquesta és la tristesa.

-José María Figaredo (asturià, secretari general del grup parlamentari de Vox al Congrés) és un dels quatre que diu que mana a Vox?

-No, no mana res. Jo ja li ho he dit més d'una vegada a la cara. Vaig conèixer José María Figaredo quan va venir a la primera seu que teníem a Diego de León. Em va trucar diverses vegades insistint que volia participar i el vaig posar a redactar els primers reglaments interns. És un noi amb qui sempre m'he portat molt bé i és molt bon advocat, però evidentment és un peó de tot això.

-En quina situació està Vox a Astúries?

-El que veig és que a molts, per no dir a la majoria dels qui hi van ser al principi i van treballar de valent, els han apartat de mala manera, sense cap explicació. Prefereixo no donar noms, perquè me'n deixaria algun.

-Coneix el dia a dia de la regió?

-Sí. I ho veig amb molta preocupació. Astúries és un trist exemple del fracàs de les polítiques de l'esquerra i del bipartidisme, tant del PSOE com del Partit Popular. És una regió que està envellint, amb molts municipis en risc de despoblament, amb una joventut que abandona el món rural i se'n va a Oviedo, a Gijón o fora d'Astúries. Ha perdut a passos de gegant les seves fonts de riquesa i d'ocupació, especialment la indústria. També està perdent serveis socials i la sanitat està en un estat pèssim. Fins i tot està perdent seguretat, una cosa predominant, que té a veure amb l'assentament d'una certa població immigrant.

Notícies relacionades

El PSC s’activa per a les eleccions municipals amb Barcelona consolidada i amb el dubte de Girona

Illa celebra la Pasqua amb una mona dels germans Roca dedicada a l’habitatge

-Preferiria prendre un cafè amb Pedro Sánchez o amb Santiago Abascal?

-Amb cap dels dos, perquè segur que discutiria. Sánchez és un delinqüent i un criminal i amb Santiago tindria poques coses de què parlar.