ERC renova el 60% d’alcaldables a les grans ciutats i dobla la presència de dones candidates

De les 10 ciutats més poblades de Catalunya, un 60% tindran un candidat nou i el 40% seran dones. Es renoven Barcelona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet i Reus, mentre que tornaran a apostar pel mateix alcaldable només Terrassa, Badalona i Mataró. Només falta per concretar-se el candidat de l’Hospitalet de Llobregat. De totes aquestes ciutats, tindran candidata Barcelona (Elisenda Alamany), Terrassa (Ona Martínez), Sabadell (Sílvia Renom) i Lleida (Jordina Freixanet). Són el doble que el 2023.

El procés de renovació s’ha executat amb temps i cautela. El motiu és que, sobre el paper, les assemblees locals del partit a cada localitat són «sobiranes» per elegir els seus representants. No obstant, des de la direcció, s’han aprofitat els resultats adversos del 2023 per promoure canvis. El cas més evident és el de les quatre capitals de província: Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona van tenir per a ERC una nit electoral amarga fa tres anys i les quatre tindran un rostre nou en les eleccions del 2027. «ERC es renova per créixer i es prepara per competir amb més força a les principals ciutats i en el conjunt del país», expliquen fonts de la direcció del partit.

Si s’amplia el focus a les 25 ciutats més poblades de Catalunya, les xifres es mantenen estables. Hi ha 18 localitats on ERC ja té candidat definit i en 12 serà nou, més del 60%. D’aquestes 18, sis seran dones, cosa que deixa el percentatge en el 34%. «Això reforça el valor polític del canvi perquè situa les dones i els nous lideratges en els espais més determinants del projecte municipal», exposa una veu autoritzada del partit. ERC buscarà que aquestes mateixes xifres de renovació i feminització es mantinguin en la resta de candidatures.

Per donar context a aquests números d’Esquerra, un informe de l’Institut Català de les Dones (ICD) va evidenciar que la presència de les dones en el poder municipal continua estant molt lluny de la igualtat. Tal com va explicar EL PERIÓDICO el maig de l’any passat, el 2023 només un 27% de municipis de Catalunya tenien una alcaldessa. Aquesta xifra augmentava una mica més en l’àmbit metropolità, però es quedava en el 34%.

800 llistes i el valor d’una «marca refugi»

Si no s’avancen les eleccions generals o les catalanes –mai se sap–, les municipals són els primers comicis al calendari d’ERC i són especialment importants per dos motius. El primer, perquè seran el primer examen electoral des que Junqueras va recuperar el timó del partit a finals de l’any passat. El segon, perquè ERC es juga trencar un sot electoral negatiu que va començar precisament amb les municipals del 2023, quan va passar de ser primera força municipal (23,53%) a tercera (17,32%). Seran, doncs, un termòmetre sobre la salut del partit. La ciutat més important de Catalunya ara mateix amb un alcalde republicà és Manresa –setzena en nombre d’habitants–, que té Marc Aloy com a primer regidor. En aquest cas, repetirà al capdavant de la candidatura.

Més enllà de la renovació i la feminització, el partit també aspira a repetir el nombre de llistes municipals del 2023, quan en va presentar 804 –sobre un total de 947 municipis–, el seu rècord de sempre. Si pot, buscarà fins i tot créixer en algunes més. Des de la direcció consideren que un dels valors d’ERC ha de passar pel de ser una «marca refugi», és a dir, unes sigles reconeixibles i amb trajectòria per a aquells votants preocupats per la inestabilitat política actual amb totes les enquestes apuntant a un creixement de l’extrema dreta.

Un doble objectiu

Notícies relacionades

El PSC s’activa per a les eleccions municipals amb Barcelona consolidada i amb el dubte de Girona

Illa celebra la Pasqua amb una mona dels germans Roca dedicada a l’habitatge

L’aspiració d’ERC tornarà a ser la de presentar-se com un partit que pot resultar atractiu tant a les zones metropolitanes del país, com a les rurals. En això va consolidar la victòria del 2019: va ser competitiva contra el PSC a les grans ciutats –va guanyar a Barcelona, sense anar més lluny– i contra Junts a l’interior, on va aconseguir imposar-se. El 2023, en canvi, li va costar més aquest doble paper: va aconseguir gairebé 3.000 regidors, però es va deixar 300.000 vots respecte a la cita de quatre anys abans. Malgrat tot, va aconseguir el pes necessari per acordar amb els socialistes el govern de tres de les quatre diputacions. En la quarta va pactar amb Junts.

La configuració de les llistes municipals d’ERC també ha tornat a posar a prova les relacions entre la direcció i els sectors crítics amb Junqueras que encara té el partit. A Girona va guanyar les primàries el candidat junquerista, Marc Puigtió, però el procés va obrir una crisi interna amb la dimissió en bloc de tota l’executiva local del partit. A Tarragona va guanyar Xavi Puig derrotant el candidat oficialista, Saül Garreta. Des de la direcció volen donar per tancat qualsevol fissura i asseguren que Junqueras serà al costat de tots els candidats. «A mort amb ells», conclouen.