Illa defensa "el compromís" amb el català davant el revés del TSJC

La decisió del TSJC anul·la parcialment el decret a l’espera que el Tribunal Suprem resolgui els recursos de cassació presentats. Així, el TSJC estima parcialment la sol·licitud d’execució provisional que va realitzar l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya i declara nuls provisionalment els preceptes del decret que va anul·lar la sentència del 8 de setembre del 2025. Són 11 articles suspesos totalment o parcialment que fixen el català i l’aranès com a llengües vehiculars i d’aprenentatge, i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa, en les relacions amb les famílies, en els materials didàctics i en les avaluacions. El Govern va impulsar aquesta normativa ara retallada a fi de blindar el sistema d’immersió lingüística davant les resolucions judicials que obligaven un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.

A l’espera de saber en què es concretarà la resposta del Govern, Junts, ERC i els Comuns van deixar clar que vigilaran de prop els seus passos. Els tres partits van rebutjar la sentència i van demanar "una resposta conjunta" i "de país", així com que l’Executiu explori "totes les vies possibles" per "continuar protegint el català i el model d’escola catalana". No obstant, cada formació ho va fer amb els seus matisos.

Els postconvergents van ser els més durs contra l’Executiu d’Illa, que van acusar de "còmplice" dels "atacs permanents" a la llengua. Així ho va defensar la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, que també va demanar la compareixença parlamentària del president i dels consellers Dalmau i Vila perquè expliquin els pròxims passos. "No volem propaganda, volem fets", va exigir la líder de la formació a la Cambra catalana, després de recordar que el seu partit no es va unir al Pacte Nacional per la Llengua justament perquè considerava que no donava resposta a possibles errors judicials en aquest sentit.

També des d’ERC van ser clars a l’exigir al Govern d’Illa que "sigui valent" i que doni resposta al que marca la llei d’educació aprovada pel Parlament. No obstant, van situar el Pacte Nacional per la Llengua com una "eina" que ha de servir per articular una estratègia comuna entre tots els que volen protegir el català a les escoles. "Demanem i exigim [a l’Executiu] que mantingui de manera clara i evident els criteris tècnics i pedagògics que garanteixen que el català és la llengua vehicular i de cohesió a Catalunya", va afirmar el portaveu d’ERC, Isaac Albert. De moment, ERC va mantenir una "reunió telefònica breu" amb el conseller Vila, així com amb Som Escola i Òmnium Cultural per abordar aquest assumpte. "Tot és molt recent; veurem com evoluciona", va assegurar Albert.

De manera similar es va expressar Candela López, portaveu dels Comuns, que més enllà de demanar al Govern que faci tot el que estigui a la seva mà per impedir un canvi de model educatiu, també va reclamar una resposta conjunta a la resta de partits i entitats que recolzen el Pacte Nacional per la Llengua. López va recordar que la sentència no és ferma, però va avisar que aquesta decisió és un "avís" de les conseqüències que tindria per a l’escola catalana que el Govern estigués liderat pel PP i Vox. "Farem totes les accions que faci falta per protegir el català i el model d’escola catalana", va rematar.

Òmnium, per la seva banda, va defensar que el model d’escola el decideixen "els catalans" i "no els jutges". "Estan obsessionats amb l’escola catalana: un model avalat per la comunitat educativa que cohesiona i garanteix la igualtat d’oportunitats", van expressar des de l’entitat a través de les xarxes socials.

Notícies relacionades

El jutge indaga en transferències del despatx que va fundar Montoro als EUA

Cayetana: "Sí a la guerra contra l’Iran"

El PP demana acatar la sentència

En canvi, els populars van alçar la veu a favor que s’apliqui aquesta sentència perquè "es deixi de tractar el castellà com una llengua estrangera". El secretari general del PP català, Santi Rodríguez, va demanar "respecte per a totes les decisions judicials" i va acusar els anteriors governs de la Generalitat de mirar d’"esquivar" les resolucions del tribunal. "Quan hi ha una sentència, es tracta de complir-la, no de legislar per veure com es pot esquivar", va afirmar el popular.