Les eleccions de l’ANC acusen un desgast

Els socis de l’ANC seran cridats a les urnes el mes vinent. L’expectació per aquesta cita, però, dista molt de la que despertava fa anys, igual que la llista d’aspirants, fet que reflecteix la pèrdua d’empenta de l’entitat independentista després dels convulsos anys del procés. El secretariat nacional, l’òrgan de direcció els membres del qual hauran de triar els socis entre el 14 i el 18 d’abril i que posteriorment elegeix el president, consta de 77 places. Però si anteriorment la batalla per un seient en aquest òrgan havia sigut acèrrima, aquesta vegada no s’ompliran tots els càrrecs, atès que només s’hi han presentat 64 candidats.

La xifra és més destacable si es té en compte que, amb el canvi d’estatuts del juny, es va flexibilitzar la limitació de mandats. Fins aleshores, només es podia ser secretari nacional durant dos mandats, equivalents a quatre anys. Ara tampoc es permet presentar-se a un tercer procés electoral consecutiu, però sí tornar a participar-hi transcorreguts dos mandats sense càrrecs, és a dir, quatre anys després d’acabar l’últim exercici.

Aquesta modificació ha propiciat que tornin alguns dels fundadors de l’ANC, com Pere Pugès, o antics secretaris nacionals com Jordi Manyà. Aquesta mesura, però, tampoc ha aconseguit assegurar totes les places.

Places desertes

¿Això vol dir que tots els candidats tenen el càrrec assegurat i que quedaran 13 places lliures? Doncs no, encara hi haurà més vacants. L’explicació és que hi ha diversos blocs i determinades places per cobrir en cadascun. Per exemple, al bloc nacional hi ha 13 càrrecs, en el sectorial n’hi ha cinc i dos més reservats per als joves, mentre que els 54 restants estan dividits per territoris i tampoc són intercanviables.

Això significa que, tot i que hi hagi 16 candidats nacionals per a 13 càrrecs, les tres persones amb menys vots no podran formar part de la direcció de l’entitat, independentment que no s’omplin les cadires als altres blocs.

Notícies relacionades

Sánchez reivindica davant la militància el 'No a la guerra': «Espanya actua amb coherència i no renuncia als seus principis»

El triangle Abascal-Ariza-Méndez Monasterio denuncia una operació ordida entre el PP i els crítics de Vox

Segons les dades que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, han quedat desertes les places següents: Barcelona (1 plaça), l’Hospitalet (2) –on no hi ha hagut ni un sol candidat–, el Vallès Occidental (1), el Vallès Oriental (1), àrea del Penedès (1), comarques de Tarragona (3), zona de l’Ebre (2), Pirineu (2), Osona i el Ripollès (1), la Catalunya Nord (1) i la comunitat exterior (2). A més, només hi ha un aspirant al bloc jove per cobrir dues places. Per tant, quedaran 18 vacants i a moltes demarcacions no hi haurà relleus en cas de dimissions durant el mandat.

En les eleccions del 2024 van quedar cinc vacants: una al Barcelonès Nord, una al Vallès Oriental, una a l’Ebre i dues a la territorial de la Catalunya Nord. Però ni de lluny es va produir una situació semblant a l’actual, atès que, tot i que només es van omplir 72 de les 77 places del secretariat, s’hi van presentar 104 socis. El 2016, un dels moments més àlgids del procés, hi va arribar a haver 139 aspirants.