Feijóo acaba d’afinar el seu particular ‘no a la guerra’

Unes paraules, aquestes últimes, que va pronunciar el 4 de març, la primera setmana després de l’atac, en un esmorzar informatiu a Bilbao, on amb la guerra candent com a assumpte informatiu a nivell mundial va evitar al·ludir-la en una llarga intervenció inicial, pronunciant-se únicament a preguntes dels periodistes en el col·loqui posterior. Llavors la guerra semblava descol·locar la seva postura internacional, un terreny en què els seus crítics l’acusen de no moure’s amb facilitat. Casualment, dies abans de l’ofensiva dels EUA i Israel, va mirar de reforçar aquest perfil amb una publicitada conversa amb el secretari d’Estat Marco Rubio, amb qui va poder parlar en espanyol, la llengua materna del polític republicà, de pares cubans.

Operació erràtica

L’evolució del conflicte i els dubtes sobre la seva posició li han anat fent aterrar un discurs progressivament més contrari a l’operació de Washington i Tel-Aviv. Fonts de Génova ja traslladen des de fa setmanes el seu desconcert per l’actuació de Donald Trump, que veuen tan erràtica com ambivalent, si bé no se sentirà mai una crítica expressa en públic al president americà. "Ja hi ha molta gent a Espanya ficant-se amb ell", han argumentat al respecte sempre a la cúpula popular, ja abans de la guerra o fins i tot de l’enderrocament de Nicolás Maduro a Veneçuela el 3 de gener passat.

Malgrat tot, Feijóo, que la setmana passada es va reunir de manera ordinària amb els seus socis del Partit Popular Europeu (PPE) a Brussel·les, considera que és possible l’equilibri entre una posició que advoqui per la desescalada, i que eventualment elevi fins i tot més el to contra la intervenció, amb un discurs que marqui distàncies tant amb Sánchez com, per descomptat, amb els seus socis a l’esquerra del PSOE. A això no és aliè, com en gairebé res de l’acció política del PP, la pressió per la dreta de Vox, ferm partidari i correligionari tant de Trump com del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, amb qui Santiago Abascal ha quallat des de fa temps una gran sintonia, com amb molts altres mandataris internacionals del seu mateix espai polític. Tampoc és aliena la influència de l’expresident José María Aznar, molt crític amb Trump ja des de fa temps, i no necessàriament en relació a la seva acció exterior.

Notícies relacionades

Sánchez reivindica davant la militància el 'No a la guerra': «Espanya actua amb coherència i no renuncia als seus principis»

Les eleccions a Andalusia compliquen el calendari per a l’aprovació dels pressupostos d’Illa abans de l’estiu

Feijóo continuarà mantenint una posició obertament refractària a la postura de Sánchez, per considerar-la perillosa i perjudicial per als interessos d’Espanya, que en la seva visió ha de prioritzar el vincle atlàntic com a eix d’estabilitat i prosperitat per al nostre país.

Posicionar-se sobre la guerra per a qualsevol actor polític, sens dubte, és fer-ho també sobre les seves derivades o conseqüències, en aquest cas la tornada a la crisi inflacionària que ja es va viure fa quatre anys com a conseqüència de la guerra a Ucraïna amb què, precisament, Feijóo es va estrenar l’any 2022 després del seu desembarcament a Génova per substituir Pablo Casado.