Eleccions municipals del 2027

Jordi Martí no llança la tovallola i busca forçar unes primàries per ser el candidat de Junts a Barcelona

Jordi Martí no llança la tovallola i busca forçar unes primàries per ser el candidat de Junts a  Barcelona
3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Malgrat els intents de la direcció de Junts per evitar que el candidat a Barcelona s’esculli a través d’un procés de primàries, el fins ara líder de la formació al consistori, Jordi Martí, no dona el braç a tòrcer. A un any de les eleccions, Martí ha comunicat formalment al partit que vol ser el candidat postconvergent en aquests comicis, segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO. El regidor ja havia dit en diverses ocasions que no es descartava com a candidat, però la direcció esperava que s’acabés retirant de la cursa i poder situar el seu vicepresident i portaveu, Josep Rius, com a alcaldable. Tanmateix, la seva negativa ha obligat la direcció a anar posposant la proclamació de la candidatura, i ara el moviment públic de Martí desbarata tota l’estratègia.

Durant el llarg any que s’ha endarrerit l’elecció del candidat, la cúpula postconvergent ha intentat aconseguir un fitxatge que actués com a revulsiu, a l’estil del que van aconseguir amb Xavier Trias el 2023. L’objectiu era evitar aquest enfrontament intern entre Rius —persona de confiança de Carles Puigdemont— i Martí —el substitut designat per Trias—, així com millorar les opcions d’igualar els resultats de les últimes municipals. L’exalcalde va aconseguir guanyar els comicis, tot i que no va poder aixecar la vara de comandament per una aliança "in extremis" entre el PSC, els Comuns i el PP que va portar Jaume Collboni a l’alcaldia. Ara les enquestes donen als postconvergents uns resultats molt per sota dels del 2023.

El partit ha explorat una llarga llista de possibles candidats, però no ha acabat trobant el seu candidat ideal. A qui més s’ha insistit és a l’exconseller Joaquim Forn, però després del seu pas per la presó, ha rebutjat completament tornar a la primera línia política. El nom de l’expresident Artur Mas també ha estat sobre la taula i ell mateix ha explicat en públic que va ser sondejat per algun dirigent de Junts, tot i que el seu relat dels fets difereix del de la cúpula del partit. Segons va exposar públicament el secretari general, Jordi Turull, van ser persones de l’entorn de Mas les que van fer arribar a la direcció que l’expresident estava disposat a ser candidat i que va ser llavors quan va decidir preguntar-li si era veritat. Això implica que no va ser un oferiment previ de la formació, sinó una conseqüència del que es rumorejava. Però, fos com fos, Mas va declinar la proposta.

També se li va oferir la candidatura fins a dues vegades a Tatxo Benet, que va acabar rebutjant l’oferiment, i han circulat altres noms com els dels exconsellers Josep Maria Argimon, Victòria Alsina o Jaume Giró o fins i tot el de l’exdiputat Jaume Alonso-Cuevillas.

Notícies relacionades

Ara, aquesta comunicació formal de Martí exposa públicament la manca d’entesa interna, i deixa tocada la direcció del partit a dues setmanes de la convenció municipalista prevista per al 30 de novembre a Vilafranca del Penedès. Junts, formació que lidera el mapa local a Catalunya en nombre absolut d’alcaldies, ha citat tots els seus representants territorials a la capital de l’Alt Penedès per reforçar la seva implantació territorial i actualitzar el seu discurs polític en l’àmbit local. Tanmateix, la manca de candidat a Barcelona i la visibilització de les discrepàncies entelen aquesta cita.

Junts va aprovar el reglament intern per a la designació del seu candidat a la capital catalana el passat mes de novembre, però la direcció nacional encara no havia activat cap mecanisme —sí que ho ha fet en altres municipis— a l’espera de resoldre la qüestió interna. El text deixava obertes totes les vies per escollir el cap de llista: la proclamació directa, que l’assemblea ratifiqués una proposta de candidat o la convocatòria de primàries. Tanmateix, la decisió de Martí de comunicar formalment la seva voluntat de ser candidat deixa la direcció sense marge per proclamar el seu candidat i aboca el partit a un procés de primàries.